Qui té la responsabilitat legal en una ruta amb amics o familiars, si no ets empresa i ho fas sense ànim de lucre?
Arriba el bon temps i la gent es comença a organitzar per fer sopars a la fresca o sortides en família. Uns quants fins i tot creen el grup de WhatsApp per concretar el dia per anar d’excursió amb els amics.
I sempre hi ha un voluntari per ocupar-se de l’organització. Potser perquè es coneix millor el territori, és un líder nat o simplement perquè li ha “tocat” assumir el rol. Cadascú ho organitza a la seva manera i de la millor forma que sap, perquè al capdavall estem parlant d’una sortida entre amics i familiars. Res professional.
“L’organitzador de l’excursió podria arribar a tenir responsabilitat si així es demostra davant d’un tribunal”
– Iñigo Ayllón, llicenciat en Dret i director d’Ad Montem
Però què passa si durant aquesta excursió a la muntanya algú pren mal? Qui n’és responsable?
“L’organitzador de l’excursió podria arribar a tenir responsabilitat si així es demostra davant d’un tribunal”, explica Iñigo Ayllón, llicenciat en Dret i director d’Ad Montem, una consultoria en activitats de muntanya. “Si organitzes la sortida a la muntanya, has de garantir que complexis el que estipula el Codi Civil [en el seu article 1903] sobre la diligència d’un bon pare de família per prevenir danys”, continua Ayllón, que a més és responsable del Comitè de Seguretat de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada. Bàsicament vol dir que la persona que ha convocat la sortida ha de garantir el mínim de riscos pels acompanyants. D’aquesta manera no pot ser acusat de negligència.
“Donar informació insuficient o triar un itinerari que no s’adapti a les condicions físiques del grup són actes que poden donar lloc a una condemna per responsabilitat”
– José María Nasarre, director del màster en Dret dels Esports de Muntanya de la Universitat de Saragossa
“Donar informació insuficient o triar un itinerari que no s’adapti a les condicions físiques del grup són actes que poden donar lloc a una condemna per responsabilitat”, exemplifica José María Nasarre, Doctor en Dret i director del màster en Dret dels Esports de Muntanya de la Universitat de Saragossa. “Hi va haver el cas d’un nen que portava calçat de futbol amb tacs en una excursió de terreny irregular. Va relliscar, i la branca que portava com a bastó se li va clavar a l’ull. El va perdre”, explica el professor Nasarre. “Va ser un cas de negligència per no advertir que el nen portava un calçat inadequat per anar a la muntanya i prohibir l’ús de branques com a bastons de caminar”, continua.
En aquest cas la responsabilitat civil la va assumir l’entitat que organitzava la sortida, perquè entre més professional i tècnica sigui l’activitat, més probabilitats hi ha de que apliqui la responsabilitat civil. Podríem pensar llavors que en les excursions organitzades per particulars en un àmbit privat sense ànim de lucre cada adult és responsable de si mateix i dels seus fills, però “qui assumeix la direcció del grup, tant si cobra com no, és responsable segons la relació extracontractual detallada al Codi Civil” afirma José María Nasarre. Segons el que està estipulat en el Codi Civil (article 1902), l’obligació de reparar els danys causats no neix d’acord amb un contracte, sinó de la culpa o negligència amb la qual s’ha actuat.
Què cal fer per tenir les esquenes cobertes si volem continuar organitzant excursions d’amics?
Iñigo Ayllón, director d’Ad Montem, una consultoria en activitats de muntanya, i José María Nasarre, director del màster en Dret dels Esports de Muntanya de la Universitat de Saragossa, ens donen unes pautes:
Recopilar la màxima informació sobre la ruta: Esbrinar quants quilòmetres, quin desnivell, quines capacitats físiques necessites per fer l’itinerari en condicions, quin tipus de material cal portar…
Processar la informació i transmetre tots els detalls als participants: Es tracta de que tothom sigui conscient dels riscos, amb indicacions precises com el tipus de calçat adient, tipus de terreny, distància, durada, per a quina edat o condició física es recomana la ruta… És molt recomanable deixar constància amb un document de consentiment informat signat per cada participant, on també s’especifica que cada adult és responsable dels menors que té a càrrec seu. (Aquest document pot ser de gran ajuda en cas de judici).
Revisar la meteorologia abans de marxar: Haureu de descartar la sortida si el temps no acompanya, perquè heu de poder garantir que tothom pugui fer-la en condicions.
Estar preparats per a imprevists: Porteu una farmaciola, aigua i un dispositiu de comunicació en cas d’emergència (reviseu les zones de cobertura mòbil).
Confirmeu que teniu una assegurança de responsabilitat civil en condicions.
En qualsevol cas, Jordi Gallegos, director tècnic de la corredoria d’assegurances Galia, especialitzada en activitats de lleure i turisme actiu, destaca que “serà més probable que es reclami danys i perjudicis a entitats com clubs o associacions que a una persona física sense afany de lucre que està fent una activitat en l’àmbit privat, com seria el cas de quatre amics que van amb els nens a fer senderisme de cap de setmana”. I així també ho matisa el professor José María Nasarre. En el seu llibre Responsabilidad Civil en deportes de montaña y actividades en la naturaleza (Editorial Desnivel, 2013) explica que el resultat d’una demanada per responsabilitat en aquests casos depèn de les circumstàncies del lloc i el temps, de l’actuació de la mateixa víctima i de tercers, de la resposta dels testimonis o l’anàlisi d’un perit. Masses variables per controlar.
“Moltes pòlisses de la llar inclouen la cobertura de responsabilitat civil en un sentit ampli. Cobreixen si algú pren mal per una negligència de l’assegurat”
– Jordi Gallegos, director tècnic de la corredoria d’assegurances Galia
El que queda clar és que la conducta de qui organitza l’activitat ha de ser irreprotxable perquè no es pugui reclamar cap responsabilitat. “És important tenir present que moltes pòlisses de la llar inclouen la cobertura de responsabilitat civil en un sentit ampli. Cobreixen si el teu fill tira una pedra a la muntanya i li fa mal a un altre o si algú pren mal per una negligència teva”, -afegeix Jordi Gallegos de Galia. Cal llegir la lletra petita de la pòlissa per estar tranquils, però sobretot cal preparar bé la sortida i assegurar-nos de què tothom entengui bé què anem a fer. Només llavors tots gaudirem amb seguretat i confiança de la sortida entre amics.
"En castellà: Castellà"