Aprenc de camí: la interacció amb l’entorn que deixa petjada

Agafar una flor, tocar-la i olorar-la. Perseguir una filera de formigues. Fer equilibris per la vorera, saltar de rajola en rajola, jugar al “veig-veig”… i tot de camí a l’escola.

Si ens parem a pensar, són moltes les interaccions que els infants fan amb l’entorn abans d’entrar a l’aula cada matí o tornar a casa cada tarda. Tocar, olorar, veure, sentir, provar…, els nens són aprenents actius, investigadors curiosos. Tot són estímuls pel cervell que afavoreixen el desenvolupament sensorial i l’aprenentatge cognitiu de les criatures.

Per a Cristina Reig, mare d’una nena de set anys, dissenyadora gràfica i tècnica de l’àrea de Joventut de l’Ajuntament de Tarragona, això no ha passat desapercebut. Està convençuda que els passeigs curts que fa diàriament amb la seva filla de camí a l’escola deixen petjada. Per això no ha dubtat en posar en marxa el projecte #aprencdecami, un espai virtual on compartir en xarxa les petites vivències que enriqueixen el dia a dia dels nostres fills i filles.

Per a ella és una manera de conscienciar-nos del fet que fins i tot aquests petits moments rutinaris (de vegades oblidats per les presses d’arribar a lloc) poden ser un espai d’aprenentatge sorprenent.

“Juga, aprèn, descobreix, observa, interactua, comunica. I fes difusió de tot el que aprens de camí”.

– Cristina Reig, impulsora de #aprencdecami

La primera fase del seu projecte, emmarcat dins del grau d’Arts que està cursant a la Universitat Oberta de Catalunya, s’ha iniciat aquest mes de juny de 2019 a Tarragona amb la col·locació d’una desena de plaquetes de fusta als voltants de dues escoles de la ciutat. D’aquesta manera Cristina Reig vol ajudar als adults a prendre consciència de la diversitat d’opcions d’aprenentatge lliure que hi ha al nostre voltant fins i tot en trams curts com són els d’anar de casa a l’escola. Les plaquetes conviden a les famílies a enregistrar l’experiència publicant un vídeo o foto a Instagram amb el hastag #aprencdecami.

Tinc gravat a la retina la imatge del meu fill de cinc anys prostrat davant d’un cartell publicitari a Falset. No va ser a casa on va llegir les seves primeres paraules, sinó al bel mig d’un carrer amb el soroll dels cotxes de fons un cap de setmana qualsevol de tornada d’una excursió. No hi ha foto… només un record que dóna fe que aprenem de camí.

"En castellà: Castellà"