Signes d’alerta per detectar l’anorèxia o la bulímia en nens i adolescents

No tots els trastorns de conducta alimentària van lligats a la perdua de pes - Foto: Pexel

Les estadístiques són esgarrifoses. Segons l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB) els últims estudis apunten que un 5% de la població espanyola d’entre 12 i 21 anys, pateix un trastorn de la conducta alimentària (TCA). A Catalunya un 11% de nois i noies a presenta conductes de risc, segons la Fundación Instituto de Transtornos Alimentarios (FITA).

El que més preocupa és que en molts casos la família no s’adona del que està passant fins que la malaltia ja està molt avançada.

És el cas d’una nena d’onze anys de l’escola dels meus fills. L’estiu passat els seus pares van haver d’interrompre les vacances d’urgència, perquè la noia (que tenia 10 anys llavors) va perdre el coneixement vàries vegades durant el viatge, sense cap raó aparent. Ja a casa i ingressada a l’hospital va ser diagnosticada d’un trastorn alimentari en un estat avançat. Aquesta nena havia acabat el curs amb bones notes. A simple vista tot anava bé.

9 de cada 10 casos són noies - Foto: ACAB
9 de cada 10 casos són noies – Foto: ACAB

“Les expectatives de moltes d’aquestes joves són molt altes. Són perfeccionistes i exigents. Noies deu amb una autoestima molt baixa, explica Paula Gadea, psicoterapeuta especialista en trastorns de la conducta alimentaria i l’obesitat del centre ITA a Tarragona. La bulímia, l’anorèxia o el trastorn per afartament són només la punta de l’iceberg. “Són símptomes d’un problema més profund mental que les pacients gestionen exercint un control extrem sobre l’alimentació i l’exercici físic com a mecanisme per fugir o negar una qüestió que les angoixa”, argumenta Paula Gadea.

I és que no hi ha un únic factor que es relacioni amb els trastorns de conducta alimentaria. Alguns són el resultat d’experiències negatives com l’assetjament escolar, la separació dels pares, maltractaments o abusos sexuals. Però d’altres estan relacionats amb l’autoexigència, la baixa autoestima, el no saber gestionar les emocions, la por a ser exclòs o la manca de comunicació empàtica a l’entorn familiar. Poques vegades són el simple resultat d’una dieta extrema per tenir un cos més atractiu. I és que no en tots els casos necessàriament es produeix una alteració en el pes.

Com podem detectar si els nostres fills/es pateixen un trastorn de conducta alimentari?

En primer lloc cal tenir clar que tot i que els TCA són més habituals en noies (9 de cada 10 casos són dones), afecten ambdós sexes. Així que tant si tenim fills com filles, cal estar atents. Sobretot en l’etapa de l’adolescència, ja que és durant aquest període que la personalitat, l’autoestima i rol social de la persona estan en ple desenvolupament.

La detecció precoç d’un trastorn de la conducta alimentària incrementa el percentatge de recuperació i curació. En aquest sentit, Paula Gadea ens dóna unes claus per entendre les diferències entre els tipus de trastorns de conducta alimentària i els signes d’alerta característics en cada cas.

1Anorèxia

Les persones que pateixen anorèxia nerviosa senten una por intensa a augmentar de pes o a engreixar-se, i estan excessivament preocupades per la seva silueta. La seva obsessió és perdre pes eliminant aliments de la seva dieta i compensant el que mengen fent exercici o prenent laxants.

A banda de què la pèrdua de pes excessiu és un senyal d’alarma clara, podem ensumar que alguna cosa no va bé si el vostre fill o filla:
– Separa aliments al plat
– Compta els aliments que menga o demostra un interès exagerat per receptes de cuina, dietes, taules calòriques
– Intenta evitar els dinars o sopars familiars i demana certs aliments o que d’altres s’eviten a l’hora de cuinar
– Te preferència per la roba amplia i els pareos a la platja, per amagar el seu cos.
– Té tendència a l’aïllament social (tancant-se a l’habitació o no voler veure els amics)
– Desapareix la menstruació

Circled-2-C-48Bulímia

La bulímia va relacionada amb episodis d’ingesta d’aliments incontrolats en els quals s’ingereix una gran quantitat d’aliment en poc espai de temps i generalment en secret. Les persones afectades intenten compensar els efectes de les sobreingestes amb purgues mitjançant vòmits autoinduïts, laxants o augment de l’activitat física. A diferència de l’anorèxia, les persones que pateixen bulímia tenen un pes normal o de vegades fins i tot sobrepès.

Els senyals d’alerta són:
– Trobar papers de menjar a la paperera o menjar amagat a l’habitació o al lavabo, sobretot de dolços i aliments amb alt contingut en calories
– Necessitat d’anar al lavabo just després de dinar o sopar, habitualment per vomitar el que s’ha ingerit
– Canvi brusc en l’estat d’ànim, alteració de l’humor relacionats amb el menjar
– Saltar-se algun àpat per compensar el que s’ha menjat de més amb anterioritat

+3 anysTrastorn per afartament

Igual que les persones que pateixen bulímia, en el cas del trastorn per afartament hi ha episodis d’ingesta compulsiva, però no es compensa la sobreingesta amb purgues. En conseqüència és habitual patir sobrepès o obesitat.
El senyal d’alerta més clara és que aquestes persones inicien moltes dietes, però mai les aguanten en el temps.

Si detecteu algun d’aquest símptomes, cal consultar un especialista, tot i que la millor cura, és la prevenció. Segons la terapeuta Paula Gadea fer mínim un àpat familiar junts afavorint un espai de comunicació pot reduir en un 33% les probabilitats de patir un trastorn de conducta alimentaria. I és que la clau de tot plegat està a aprendre a gestionar i expressar les emocions i compartir-les amb qui ens envolta.


Recursos didàctics interessants:
La meva vida com una pel·lícula (2018), és un documental on un grup de noies anorèxiques s’enfronten a la seva malaltia rodant un llargmetratge de ficció basat en les seves experiències personals.
Què sents quan no sents res? (Claret, 2016), una novel·la juvenil escrita per Víctor Panicello en col·laboració amb joves pacients de trastorns alimentaris.

Què li passa?, guia per a famílies amb recomanacions i pautes editada per Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia


 

"En castellà: Castellà"

Sobre Barbara Vastenavond 492 Articles
Historiadora de l’Art, gestora cultural i mare de dos nens. Convençuda de que cada experiència que vivim enriqueix la nostra vida. Explorar, tocar, viatjar, sentir... és la millor herència que els puc deixar.. Creadora de YouMeKids i coautora de la col·lecció de guies “Excursions amb nens des d'una àrea de pícnic” .

Comenta

Deixa un comentari

El teu e-mail no es publicarà.


*