Estan els nostres fills i filles preparats pels reptes del futur?
Al congrés sobre el futur del món laboral organitzat pel Fòrum Econòmic Mundial el passat mes d’octubre de 2020 la gràfica de l’impacte de l’automatització a les feines al 2025 és clara.
Una gran quantitat de feines que actualment fan els humans les passaran a fer màquines. Gràcies als seus algoritmes i càlcul de variables a una velocitat sobrehumana es centraran principalment en les tasques d’informació i tractament i recuperació de dades.
Com humans hem d’explotar el nostre avantatge basat en el raonament, la comunicació en contextos interculturals, la perspectiva d’interacció, la resolució de conflictes i l’adaptabilitat. I és que l’èxit professional al segle XXI requereix habilitats que van més enllà del coneixement acadèmic. Es basa en competències transversals i habilitats per a la vida.
Però, està el nostre sistema educatiu preparat per aquest repte?
Andreas Schleicher director d’educació i competències de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ho té clar i en parla a un article recent. Especifica que molts països han respost a les noves demandes incloent al seu pla d’estudis més contingut, perquè és una manera senzilla de mostrar al públic que els sistemes educatius responen a les demandes emergents. Però, com revela l’informe de PISA, es tracta d’un aprenentatge superficial.
“Canadà ho està fent molt bé, però la resta de països tenen una gran bretxa”, explica Schleicher. L’enfocament d’aquest país i uns quants altres és molt més prometedor. Han apostat per ensenyar menys coses amb més profunditat i, alhora, ampliar l’experiència d’aprenentatge integrant temes i temàtiques emergents a les àrees tradicionals del currículum.
Per exemple, pensar com un científic és més important que simplement conèixer fórmules o procediments específics; o pensar com un historiador: entendre com la narrativa d’una societat ha sorgit, desenvolupat, avançat i, de vegades, descompost quan el context ha canviat, va molt més enllà de recordar dates, noms i llocs.
En aquesta línia s’entén la crida de Saadia Zahidi, directora general del Fòrum Econòmic Mundial, durant el congrés de Jobs Reset 2020 al governs: “El focus hauria d’estar en la reforma de l’educació, ja que hi ha un buit en l’aprenentatge de les habilitats per a la vida”. L’educació hauria de dotar a les persones d’estratègies d’aprenentatge que els ajudin a pensar de manera innovadora.
Henrietta H. Fore d’UNICEF ho resumia al mateix congrés dient que l’educació moderna s’hauria de basar en tres pilars: l’emprenedoria, l’empatia i la intel·ligència emocional.
En el fons es tracta de formar agents del canvi amb esperit crític, que qüestionin el que els envolta i pensin per sí mateixos. L’escola té molt per fer encara, però mentrestant les famílies hem d’aprofitar per impulsar aquestes competències a casa.
Hi ha jocs de taula que desperten la creativitat, altres que treballen la intel·ligència emocional i d’altres són cooperatius i ajuden als infants a prendre decisions.
Les famílies opinen… Participeu a l’estudi de competències trasversals en el qual col·laborem amb l’Universitat Rovira i Virgili per avaluar en quina mesura els nostres fills i filles treballen les competències transversals en l’àmbit escolar, familiar i extra curricular. FER L’ENQUESTA.
"En castellà: Castellà"
