f movies Merry Christmas Images download in hd free

Capítol 2: No pot ser veritat

Fantasmes a l'Institut

Dibuix fet per la Lorena, 11 anys (Tarragona)

Si vols saber com ha arribat en Jordi -el protagonista del conte d’en Rafel– fins aquí, llegeix el capítol anterior.

Després d’obrir la porta de l’institut, les llums es van encendre automàticament. Vaig girar a la dreta, després a l’esquerra, i vaig pujar les escales fins al primer pis. Vaig avançar a través del passadís fins arribar a una porta petita amb un cartellet penjant que hi deia: 1r cic e d’educació s cundaria. Hi faltaven algunes lletres a causa del temps però això era normal en un institut tan vell com aquell. Dintre de l’aula tot estava net i polit, i la porta, estava entreoberta. Em vaig dirigir al meu pupitre i vaig agafar els deures que tenia apuntats en un full:

Castellà: estudiar pàgines 82,83,84 i 85.

Matemàtiques: estudiar la pàgina 79 i acabar exercicis 2,4,5,6 i 8.

Anglès: estudiar pàgines 89,90,91,92 i 93.

Ho vaig agafar tot i, dirigint-me a la porta, vaig veure escrit a la pissarra:

SI EM VOLS CONÈIXER A LA PORTA EM VEURÀS…

No li vaig fer gaire cas. En fi, suposo que seria una altra d’aquelles bromes pesades d’en Sergi. Vaig sortir de l’institut amb la jaqueta posada pensant en el segon problema de matemàtiques. Vaig treure’m les claus de la butxaca i vaig obrir la porta. Tot estava a les fosques i de cop vaig sentir cridar: SORPRESA!!! “Oh, no! Un altre any no!”, vaig pensar.

L’any passat al fer els dotze anys, el meu tiet Miquel em va regalar un cotxe teledirigit que suposadament era car, però al passar unes hores, se’m va trencar a trossos quan el tenia subjecte a les meves mans. Però aquesta no és la pitjor part, no. La pitjor part arriba quan has de dir-li a tothom moltes gràcies (incloses les àvies que només saben donar petons i dir-te: “Com has crescut!” una vegada i una altra). Aquest any no; no passaria el mateix. Vaig agafar la jaqueta i me’n vaig anar d’aquella casa de bojos, psicòpates “donamunaltrepetó”. On aniria? No ho sabia, però tenia una cosa ben clara: a qualsevol lloc que no fos aquella casa.

Contínua llegint el capítol 3.

T’agrada dibuixar? Vols ajudar-nos a il·lustrar aquest conte?
Busquem petits artistes que vulguin posar cara a en Jordi i dibuixar els escenaris de la seva aventura!
Aquí veuràs com participar!

Sobre Rafel Servent Vastenavond 16 Articles
Des de ben petit que m'agrada llegir llibres i escriure contes, però també m'agrada suar la samarreta en un partit de bàsquet, muntar i programar robots o jugar a un bon joc de taula. Ah, sí: i m'encanta tastar nous menjars!