Capítol 3: Operació “Tenir un lloc on dormir”

Si vols saber que li ha passat anteriorment a en Jordi, el protagonista del conte d’en Rafel, llegeix els capítols anteriors.

Vaig caminar sense destí pel centre del poble, buscant algun lloc on passar la nit. El soroll del meu telèfon va sonar un cop i un altre. No em rondava pel cap agafar-lo, segur que era la meva mare… Però el soroll era insistent: RING, RING… Vaig tenir la temptació d’agafar-lo, però no la valentia. No volia aguantar el sermó de la meva mare, així que vaig penjar de seguida. A l’altra banda de la línia, el meu amic Jesús no entenia el perquè jo li havia penjat el telèfon. “Jo només volia felicitar-lo pel seu aniversari”, pensava en Jesús sense entendre gaires coses. “Suposo que tindrà els seus motius” i va parar de trucar sense pensar-s’ho dues vegades. Mentrestant, jo ja havia trobat un lloc on passar la nit: casa d’en Jesús. Mentre picava el timbre estava pensant què dir-li a la seva mare.

-Si? –va dir una veu femenina una mica rovellada pel temps.

-Sóc en Jordi, el millor amic d’en Jesús.

-Home, hola, no t’havia reconegut per la veu! Felicitats! Què hi fas aquí?

Ara era l’hora d’utilitzar la meva habilitat per dir mentides.

-Doncs que, com era el meu aniversari, havia pensat en passar la nit amb el meu millor amic.

-I ja ho tens parlat amb la teva mare, això?

-Sí dona, no pateixi. –vaig ficar cara de bon noi que mai ha trencat un plat.

-Passa, com si fos casa teva.

Perfecte. El pla havia sortit rodó com esperava. Ja estava, operació 1 completada: tenir un lloc on dormir.

Contínua llegint el capítol 4.

T’agrada dibuixar? Vols ajudar-nos a il·lustrar aquest conte?
Busquem petits artistes que vulguin posar cara a en Jordi i dibuixar els escenaris de la seva aventura!
Aquí veuràs com participar!