Casa meva és casa teva: el boom de l’intercanvi de cases

Aquesta tendència, que inicialment només semblava una manera de viatjar a un cost reduït, creix dia a dia com una oportunitat de viure una experiència cultural autèntica

Fa tres anys, la Ivet Batet (40 anys) i la seva parella, en Miquel Saperas (41 anys), de Reus, van decidir fer servir els portals d’intercanvi de cases per tal de trobar una família irlandesa que volgués canviar-se la casa amb ells a l’estiu. “Amb la crisi, busques solucions més imaginatives per poder viatjar”, comenta la Ivet, mare d’una nena de set anys i d’un nen de tres i mig. “La primera vegada costa que algú dormi al teu llit -explica-, però el sentiment és recíproc. Si tu cuides casa seva, ells cuiden casa teva; es crea com un vincle… un compromís”.

Ivet
Ivet Batet amb Miquel Saperas i els seus fills Naia i Quim davant de la casa de Cork (Irlanda) on van passar un mes de vacances.

“La primera vegada costa que algú dormi al teu llit, però el sentiment és recíproc. Si tu cuides casa seva, ells cuiden casa teva”

– Ivet Batet (Reus), usuària de IntercambioCasas des de fa 3 anys

Aquesta confiança i compromís mutu són aspectes bàsics del consum col·laboratiu en el que s’emmarca l’intercanvi de cases. Sembla una tendència molt innovadora, però de fet ho portem fent tota la vida dins dels cercles íntims. Ara, però, ho fem a una escala més gran, afegint-hi internet i les xarxes socials. Segons Laura Martínez Celada, cofundadora de Knok, una comunitat d’intercanvi de cases especialitzada en famílies, “hi ha un canvi de xip a nivell mundial. Vam començar reciclant roba i compartint bici i cotxe amb familiars i amics, i ens hem adonat que no cal tenir-ho tot en propietat. Aquesta economia col·laborativa ha ajudat a que iniciatives com l’intercanvi de cases prosperi”.

Com la Ivet Batet, moltes persones comencen a intercanviar casa seva per una qüestió tan pràctica com l’estalvi a l’hora de viatjar. Segons el darrer informe anual de Familitur, la despesa mitjana diària en els viatges a l’estranger amb allotjament hoteler és de 121,2 euros per persona, mentre que els que s’allotgen en cases d’amics o familiars (el que seria comparable amb l’intercanvi de cases) gasten una mitjana de 45,9 euros per persona i dia. Això suposa un estalvi de més del 60%.

Com funciona l’intercanvi de cases?

1.Alta d'usuari ALTA: T’has de donar d’alta en un portal d’intercanvi de cases. Hi ha molts per a triar. Alguns funcionen més com una xarxa social (Guest To Guest), altres són més orientats a famílies (com Knok) i n’hi ha d’altres com ara IntercambioCasas o HomeEcxchange molt semblants a portals de viatge.

Pagament2. QUOTA: En la majoria dels casos hauràs de pagar una quota anual que ronda els 100 euros per poder accedir als intercanvis. Hi ha portals com Guest to Guest que són gratuïts, tot i que ofereixen serveis de verificació per 25 euros.

Descripció de casa teva3. PERFIL: una vegada ja ets usuari del portal, has de fotografiar casa teva, descriure bé la zona en la què vius (encara que també pots intercanviar la teva segona residència) i establir unes normes d’ús.

Triar4. SELECCIÓ: amb la descripció feta, només cal esperar que arribin les ofertes d’usuaris que volen utilitzar casa teva o rastrejar activament el portal per triar la teva destinació.

Acord5. ACORD: si trobes una lloc que t’agrada, cal arribar a un acord en dates i posar algunes coses per escrit. Els intercanvis poden ser simultanis o no. En el segon dels casos, hi ha portals que ofereixen crèdits o punts que pots fer servir per anar a cases d’altres membres.

Assegurança6. ASSEGURANÇA: alguns portals ofereixen la possibilitat de contractar assegurances específiques pel viatge o la llar durant l’intercanvi.

Intercanvi7. INTRECANVI: i quan ja ho teniu tot quadrat, només cal gaudir de les vacances i l’intercanvi.

Però no tot són diners. Així ho confirma la barcelonina Mònica Gilabert (41 anys). La seva família porta ja tres anys intercanviant la seva segona residència a Cambrils. “El viatge canvia bastant. Hi ha una proximitat que no tens si vas d’hotel”, comenta la Mònica. Recorda amb molt d’afecte l’intercanvi que van fer a una casa rural a un petit poble de França. Els propietaris intercanviaven un bungalou que tenien com a casa de convidats a la seva propietat. “Una nit, la família de la casa ens va convidar a una barbacoa al seu jardí. A canvi, nosaltres vam fer una truita de patates típica de casa nostra”, recorda la Mònica.

“El viatge canvia bastant. Hi ha una proximitat que no tens si vas d’hotel”

Mònica Gilabert i Josep Maria Tatche amb els seus fills Ainara i Xavier al Parc Nacional d'Aigüestortes, durant un intercanvi a Senet.
Mònica Gilabert i Josep Maria Tatche amb els seus fills Ainara i Xavier al Parc Nacional d’Aigüestortes, durant un intercanvi a Senet.

– Mònica Gilabert (Barcelona), usuària de Guest to Guest des de fa tres anys

Un estudi fet per HomeExchange sembla confirmar aquesta tendència. Darrera de l’estalvi (33,3%) i el desig de viatjar més sovint (23,1%), el tercer motiu més rellevant pels quals els seus usuaris es registren al portal és la recerca d’una experiència cultural autèntica (18%). En aquest sentit, Violeta Diaz, portaveu del portal IntercambioCasas, adscrit a HomeEcxchange, destaca que l’intercanvi de cases “és una oportunitat de viure com els locals, que a més et permet disposar del confort d’una casa amb totes les instal·lacions”.

Justament aquesta ha estat la raó per la qual l’Eva Mercader (37 anys) i l’Ivan Bofarull (41 anys), residents a Barcelona, van optar per apuntar-se als portals d’intercanvi de cases ara ja fa 4 anys. “Quan va néixer el nostre fill Dante, viatjar va ser més complicat”, explica l’Eva Mercader. “O vas a llocs molt enfocats a nens -afegeix- o tens un problema. En canvi, amb l’intercanvi de cases és com estar a casa: pots cuinar, tens joguines pels nens, una trona, banyera… tot el que necessites sense haver de portar-ho tot al damunt!”.

Iván Bofarull i Eva Mercaderi amb el seu fill Dante a Budapest. Al costat un amic hongarès.
Ivan Bofarull i Eva Mercader amb el seu fill Dante a Budapest. Al costat, un amic hongarès.

Quan va néixer el nostre fill Dante, viatjar va ser més complicat. O vas a llocs molt enfocats a nens o tens un problema. En canvi, amb l’intercanvi de cases és com estar a casa: pots cuinar, tens joguines pels nens, una trona, banyera… tot el que necessites sense haver de portar-ho tot al damunt!”

– Eva Mercader (Barcelona), usuària de Knok des de fa 4 anys.

En aquest sentit, Lucía Castro, Project manager de Guest To Guest, apunta que portals com el seu, que funcionen com una xarxa social, tenen “grups per posar en contacte a famílies amb nadons, gent amb mobilitat reduïda o interessos comuns com la natura”. Per a la família de la Mònica Gilabert (41 anys) i en Josep Maria Tatche (43 anys), això ha estat la solució als seus problemes. “En Josep Maria té una distròfia muscular i va en cadira de rodes. Anar de càmping els quatre és bastant complex i l’hotel no funciona, perquè hi ha pocs que tinguin habitacions quàdruples i a més estiguin adaptats per gent amb mobilitat reduïda”, comenta la Mònica. “En canvi, amb l’intercanvi de cases busquem cases o pisos adaptats ”.

A més d’oferir la possibilitat d’adaptar-se a les necessitats de cadascú, l’intercanvi de cases és una gran opció per fer estades llargues a un cost molt reduït. Segons l’estudi fet per HomeExchange, el 42% dels seus usuaris fan estades d’entre dues setmanes i un mes.

La primera vegada amb Knok vam viatjar a Budapest per un mes. Era una casa espectacular amb un altell fantàstic i una terrassa amb vistes sobre el Chain Bridge, molt a prop de tots els llocs més turístics. Impensable si t’ho has de pagar tu”, explica Eva Mercader. Amb la casa a Budapest com a base, van recórrer tota Hongria de la mà de familiars i veïns de la família hongaresa a qui li van deixar el seu pis a Barcelona. “Van ser molt amables. Ens van explicar un munt de coses i fins i tot van viatjar amb nosaltres. D’això fa quatre anys i encara mantenim el contacte”, explica l’Eva.

I és que, en la majoria dels casos, els usuaris acaben adoptant un estil de vida col·laboratiu. Han passat a ser conscients que el consumisme no els fa més feliços, mentre que compartir, en canvi, els fa més eficients. Així, la xarxa familiar Knok aposta per compartir (a més de la llar) una guia amb els llocs preferits de les famílies locals a cada ciutat, acompanyant-la d’un “Kid Rank“, un rànquing que mostra la puntuació que donen els nens a cada lloc en concret. IntercambioCasas, per exemple, ofereix la oportunitat d’intercanviar, a més de la casa, el cotxe. “És genial”, afirma la Ivet Batet. “Quan vam arribar a Irlanda ens estava esperant el cotxe a l’aeroport. Havíem quedat amb la família irlandesa per fer l’intercanvi de claus, i tot va anar rodat!”.

Els intercanvis es basen en la confiança i internet hi juga un paper crucial, ja que és on es construeix la “reputació virtual”. Els portals disposen de sistemes d’avaluacions, que permeten avaluar a l’amfitrió i al convidat.

Sembla estrany que la gent pugui deixar casa seva i fins i tot el seu cotxe a uns desconeguts. Els intercanvis es basen en la confiança i internet hi juga un paper crucial, ja que és on es construeix la “reputació virtual”. La gran majoria dels portals disposen d’un sistema d’avaluacions, que permet valorar els intercanvis fets, tant si s’és amfitrió com convidat. S’avaluen aspectes com la neteja o la comunicació amb l’altra persona.

A més, alguns portals d’intercanvi com Guest To Guest ofereixen un servei de verificació dels usuaris que, segons Lucía Castro, Project manager del portal, “garanteix als altres membres que ets una persona ‘real’ amb una casa ‘real’”. Tot i així, un 30% dels intercanvis es fan entre membres no verificats, el que demostra que el nivell de confiança dels internautes és bastant elevat. L’estudi fet per HomeExchange li posa xifres: el 75,3% dels que intercanvien casa indiquen que la majoria de gent és digna de confiança. De fet, afegeix Lucía Castro, de Guest To Guest, “el 98% dels intercanvis es fan sense incidents. I en l’altre 2% s’ha arribat a un acord entre les parts, amb un import mitjà d’indemnitzacions que ronden els cent euros”.

Eva Mercader destaca en aquest sentit que “la gent és molt respectuosa; cuida casa teva com si fos la seva… o fins i tot millor. El més greu que ens ha passat ha estat que va entrar un virus a l’ordinador”. I afegeix: “Amb els intercanvis, a més, t’assegures que casa teva està cuidada i que hi ha moviment mentre tu no hi ets. I això ajuda a reduir els robatoris”.

Queda clar que al consum tradicional li ha sortit un nou competidor: l’economia col·laborativa. Experiències com l’intercanvi de cases no només reinventen el que consumim, sinó la forma en com ho consumim.

Cinc trucs per garantir un bon intercanvi de cases:
Communicació1) BONA COMMUNICACIÓ: Mantenir el contacte en tot moment, fins i tot durant l’intercanvi, ajuda a evitar problemes. Eines com el WhatsApp i les xarxes socials com Facebook ho faciliten. A més, pot ser una manera de descobrir què li agrada a la família que ve a casa teva i d’aquesta manera pots deixar material d’interès com guies, recomanacions de restaurants, o fins i tot el contacte d’un cangur.

Checklist2) PLANIFICAR L’ESTADA: Per evitar decepcions, és molt recomanable acordar com serà l’entrada i la sortida. S’han de deixar els llits fets? Quan marxem, posem la rentadora amb els llençols? On deixem les claus? Això ajuda a planificar l’estada de principi a fi.

Jerra3) GUARDEU LES COSES DE VALOR SENTIMENTAL: Si teniu un gerro xinès que us ha regalat l’àvia o qualsevol altra cosa de valor que us sabria molt greu perdre, no ho deixeu a la vista. Petits accidents poden passar.

Calaixera4) FEU LLOC A l’ARMARI: Buideu una part dels calaixos i dels armaris per tal que els convidats puguin deixar les seves coses i es trobin més còmodes. I si ho preferiu, feu servir tovalloles i llençols específicament pels intercanvis.

Kit supervivència5) KIT DE SUPERVIVÈNCIA: S’agraeix molt arribar a casa i trobar llet, cereals, ous i una mica de pasta o arròs per cobrir les necessitats de menjar del primer dia.

Sobre Barbara Vastenavond 430 Articles
Historiadora de l’Art, gestora cultural i mare de dos nens. Convençuda de que cada experiència que vivim enriqueix la nostra vida. Explorar, tocar, viatjar, sentir... és la millor herència que els puc deixar.. Creadora de YouMeKids i coautora de la col·lecció de guies “Excursions amb nens des d'una àrea de pícnic” .

Comenta

Deixa un comentari

El teu e-mail no es publicarà.


*