Si vols saber que li ha passat anteriorment a en Jordi, el protagonista del conte d’en Rafel, llegeix els capítols anteriors.
Ja portàvem una bona estona intentant convèncer-la de què no fèiem res:
-T’estic dient que no fèiem res, només estàvem comentant que avui anirem al sepulcre del meu avi, i en Jesús em preguntava si també podia venir. I si no et fa res, marxem abans no em fiqui a plorar recordant els records del meu avi.
Estàvem disposats a marxar quan a en Jesús li va començar a brillar l’amulet i va començar a córrer sense dir res.
-I ara, em penses explicar el que passa en realitat? -va preguntar ella fent un mig somriure.
Mentrestant, en Jesús demanava al director marxar a casa perquè “li feia mal el cap”.
-Suposo que dec haver enxampat la passa que té el professor Marcel. -es defensava ell fent cara de dolor- A més, crec que tinc polls, i em fa mal la panxa, de veritat que crec que no puc…
-Molt bé, molt bé, no em donis més excuses, et deixaré marxar, però demà hauràs de portar una nota demostrant el que sigui que et passa, signada pels teus pares.
“Cap problema” va pensar ell fent cap a casa.
En Jordi, però, no va tenir tanta sort:
-T’estic dient que no fèiem res en especial, només parlàvem sobre el meu avi…
-I per què ha sortit corrent el teu amiguet? I per què tens una “marca de naixement” que brilla? I que casualment ahir a la nit no hi fossis a casa i avui estiguis tan cansat que no et pots ni moure? I per què vaig trobar una polsera teva tirada pel passadís?
Em vaig mirar el canell i vaig veure com, evidentment, em faltava la polsera. “Per què havia de ser tan matinera i observadora i trobar-la?” “Per què quan em vaig desmaiar no me’n vaig adonar?” Era igual, em tenia, jo no hi tenia res a fer, ella tenia totes les proves i jo cap ni una.
Continua llegint el capítol 13.
T’agrada dibuixar? Vols ajudar-nos a il·lustrar aquest conte?
Busquem petits artistes que vulguin posar cara a en Jordi i dibuixar els escenaris de la seva aventura!
Aquí veuràs com participar!
