Si vols saber que li ha passat anteriorment a en Jordi, el protagonista del conte d’en Rafel, llegeix els capítols anteriors.
-Jordi, t’he estat trucant i no m’agafaves el telèfon –em va dir en Jesús amb cara de preocupat.
-Així que eres tu? Em pensava que eres una altra persona… –vaig respondre.
-Qui? –els ulls li brillaven, sempre li passa quan fa una pregunta que li sembla interessant.
-Deixem-ho córrer.
-Tens raó. T’haig de fer una pregunta, respon-me amb sinceritat: Què és el que ha passat? Perquè jo no em crec que la teva mare t’hagi deixat vindre a dormir a casa sense dir-nos res, ni a mi, ni a la meva mare –en aquell moment maleïa la intel·ligència d’en Jesús.
-Doncs el fet és que…
I li vaig explicar tot fil per randa, amb tots els ets i uts sense deixar-me res. Vam estar xerrant una estona sobre com eren de pesades les àvies (quina casualitat que ell també ho pensés), i sobre com es fiquen d’insistents els pares perquè et mengis un altre tros de pastís.
-Doncs bé, ara què penses fer? –em va preguntar, pensant ell també sobre què hauria de fer.
– Crec que demà al matí li explicaré a la meva mare tot el que ha passat i aguantaré el sermó del segle.
-Jo també crec que serà el millor –va dir, i va tancar el llum de l’habitació per poder descansar. I per primer cop en la meva vida, vaig tancar els ulls ràpidament.
Contínua llegint el capítol 5.
T’agrada dibuixar? Vols ajudar-nos a il·lustrar aquest conte?
Busquem petits artistes que vulguin posar cara a en Jordi i dibuixar els escenaris de la seva aventura!
Aquí veuràs com participar!
