Les aventures d’en Jordi, un nen de 13 anys molt espavilat, explicades per entregues. Una proposta d’en Rafel per al nostre Espai Creatiu.
-Què dius! No pot ser! Aquesta és la tercera vegada que et passa! –em va dir la meva mare molt enfadada.
-Mare, es feia tard i bé, com ja saps,…
-No vull més excuses! Ara, aniràs a l’institut a buscar els deures!
Em vaig ficar la jaqueta enfadat, i vaig sortir de casa camí de l’escola. Suposava que les dones de la neteja estaven encara netejant, i que l’institut encara seria obert. Les llums del carrer parpellejaven i la nit ja queia al meu barri. Se sentia el soroll de les meves sabates al caminar i els mussols en esgaripar.
Una mica lluny, es distingia un edifici que il·luminava el carrer, i jo, en comptes de caminar cap a aquella direcció, em vaig dirigir a la dreta, escollint doncs, el carrer més terrorífic de la ciutat. I allà estava, l’edifici que havia anat a buscar. Era un institut petit, amb un pati petit i unes aules petites. Tot era petit excepte les finestres. Les finestres eren finestrals translúcids, una mica envellits per el temps als qui els hi faria falta una bona neteja. Ja estava, ja havia arribat a la meva destinació: aquell era l’institut Vilalonjana.
Contínua llegint el capítol 2.
T’agrada dibuixar? Vols ajudar-nos a il·lustrar aquest conte?
Busquem petits artistes que vulguin posar cara a en Jordi i dibuixar els escenaris de la seva aventura!
Aquí veuràs com participar!
