Ahir a la nit van començar les preguntes. La meva filla no entenia com la policia podia fer mal a la gent. “Mama”, em deia, “els haurien d’acomiadar. No es pot pegar a la gent”. I té raó. La violència és intolerable. Independentment de la nostra ideologia, hi ha uns valors i drets fonamentals: el respecte i el dret a expressar-nos lliurement. Això no hauria de suposar, en democràcia, cap represàlia o repressió.
Escric amb mans tremoloses, perquè el fracàs del diàleg dels adults, ara exposa als nostres fills i filles. Em dol haver d’explicar-li al meu fill, -que ha arribat avui de l’escola trasbalsat per una conversa amb companys- que cadascú pot tenir una opinió sobre la independència o no de Catalunya i la legalitat o no del referèndum, però que pel damunt de tot som persones. Pares, mares, alguna cosa estem fent malament. No podem acceptar que nens de dotze anys comentin al pati que la policia estava en el seu dret de pegar a la gent perquè es votava una cosa il·legal. No oblidem que les lleis estan per aplicar-les, però també per créixer amb elles.
Fa no gaire temps també era il·legal ser homosexual, segons la llei. També ho era que les dones votessin o que la gent de color anés a escoles de blancs. Però el que un dia va ser il·legal, ara ja forma part de moltes constitucions, perquè persones que van creure en el valor de la igualtat, el dret de la lliure expressió i el respecte van aconseguir que els drets fonamentals prevalguessin pel damunt de tot. Gràcies a ells som més persones.
Si us plau, no perdem el nord defensant la nostra ideologia. No hi ha bàndols que valguin quan estem educant a personetes. Centrem-nos en els valors del respecte i la tolerància. Només així podem garantir la convivència i un món millor.
"En castellà: Castellà"
Barbara , me parece muy bien lo q comentas y ni cpresas , es algo tan claro q no se entiende como los humanos aún no somos capaces de asimilar esta gran verdad .