Què fer en cas d’incident a la muntanya?

Xancles per anar fins a un gorg al mig del bosc o bambes de carrer per pujar al Pedraforca. No són casos aïllats. La pràctica d’activitats de muntanya s’ha posat de “moda” els darrers anys, però no tothom és conscient dels riscos que comporta.

Cada vegada hi ha més excursionistes inexperts que s’aventuren a fer un cim o descobrir un racó amagat a la natura. “La manca de preparació, nivell tècnic i l’augment de gent a la muntanya ha disparat els rescats al medi natural en un 65% els darrers cinc anys”, explica Guillem Amorós, cap dels GRAE (Grup d’Actuacions Especial dels Bombers de la Generalitat). “A banda dels accidents, –continua- ens trobem amb persones que no es veuen capacitades per continuar pujant o baixant la muntanya. També hi ha casos d’esgotament físic o gent que es perd”.

Una bona preparació de la sortida podria evitar molts dels rescats. “Cal repassar la ruta per saber quin material i tipus de calçat portar. S’han de tenir controlades les fonts durant el recorregut i saber si l’itinerari té zones d’obra o sol”, exemplifica Guillem Amorós. Aquest tipus de precaucions poden evitar una possible deshidratació per manca d’aigua, una insolació per un cop de calor o evitar relliscades per no portar la sabata adequada.

Un excursionista preparat porta:

– Un pla a seguir. Té clar on va i on vol arribar i adapta la ruta en funció de la capacitat física i tècnica del grup. Descarta la sortida, si el temps no acompanya.
– Plànols de la zona. Els GPS són de gran ajuda, però no a tot arreu hi ha cobertura.
– Bon calçat de sola amb tacs, que s’agafi bé, dissenyat per caminar sobre grava, pedres tallants, roques relliscoses amb molsa, terra, herba mullada…
– Gorra i crema solar per prevenir insolacions i cremades
– Una petita farmaciola per aplicar els primers auxilis en cas de picades d’abelles, petites ferides, estelles, etc.
– Prou aigua, ja que no sempre hi ha fonts pel camí. En mesos d’intensa calor, una reserva d’1’5 litres per adult i 1 litre per nen és una quantitat raonable.
– Menjar: tant si teniu intenció de parar a fer un pícnic com si no, porteu alguna cosa per menjar que us aporti energia o sucre en cas de necessitat.
– El mòbil amb la bateria carregada (desconnecteu aplicacions que consumeixin massa bateria).
– Un frontal, per si us enxampa la nit i heu de seguir caminant a les fosques.

Però què passa si tenim un incident a la muntanya? Quan cal demanar ajuda?

“Si algú truca al 112, és perquè aprecia una sensació de perill o necessitat” explica Guillem Amorós, cap dels GRAE. “Quan rebem una trucada el primer que esbrinem als centres del CAT112 és què està passant i on està passant. A partir d’aquí desviem el servei als cossos d’emergència necessaris”, afegeix Andreu Alfonso, sotsdirector del CAT112.

Al centre de control del CAT112 tenen dues maneres de localitzar l’emergència: si es fa la trucada des d’un telèfon mòbil, la trucada es localitza mitjançant l’antena que ha transmès la trucada. “En una zona urbana la localització és més precisa, però en una zona natural o de muntanya el radi és molt més ample i pot ser de quilòmetres”, explica el sotsdirector del CAT112. Per això a finals del 2015 el Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència (CAT112) conjuntament amb Telefònica van posar en marxa My112 una aplicació mòbil que geolocalitza les trucades.

My112, l’app que geolocalitza l’emergència

My112 és una app senzilla i gratuïta per a mòbils i-Phone i Android que facilita les coordenades exactes de lloc des d’on es truca. D’aquesta manera la localització de l’emergència és acurada i més ràpida.

L’aplicació que funciona a sis comunitats espanyoles (Catalunya, Madrid, Castella i Lleó, les Illes Balears, Cantàbria i Melilla) consumeix molt poca bateria i només requereix tenir el GPS del mòbil connectat en el moment de fer la trucada a través de l’aplicació.

I a l’estranger? Podeu trucar al 112 des de qualsevol telèfon. És el número d’emergència establert com a telèfon únic d’assistència a la ciutadania als països de la Unió Europea i Suïssa. A banda en alguns països (Dinamarca, Islàndia, Itàlia o Suïssa) les autoritats públiques han desenvolupat aplicacions per a mòbils integrades amb els centres de control 112 locals similars al My112.

“La localització és bàsica. A vegades quan una persona està perduda la podem guiar des de la sala de control, sense haver-nos de desplaçar fins al lloc de l’incident” comenta Guillem Amorós, cap del Grup d’Actuacions Especial dels Bombers de la Generalitat.

Però no a tota arreu hi ha cobertura mòbil. La major part de les zones sense cobertura mòbil de cap mena són d’alta muntanya o rurals remotes. Per això el CAT112 ha començat a senyalitzar amb pals els punts on sí que hi ha cobertura en les rutes de senderisme que transcorren per zones en què, en general, no hi ha cobertura. D’aquesta manera, si un grup d’excursionistes pateix o són testimonis d’una emergència en un d’aquests recorreguts, poden desplaçar-se fins a l’últim pal senyalitzador que han passat per alertar els operadors del telèfon d’emergències 112. Els pals senyalitzadors disposen d’una matrícula que inclou xifres i lletres per tal d’identificar quin pal és exactament i que els operadors del telèfon 112 sàpiguen de forma automàtica des d’on es truca.

Com actuar en cas d’accident

En tot cas no està de més saber com actuar en cas d’un incident a la muntanya. Segons el Grup d’Actuacions Especials dels Bombers de la Generalitat en cas de veure’ns implicats en un accident cal tenir en compte el concepte PAS que és l’acrònim de tres paraules: Protegir, Avisar i Socórrer.

El primer que cal és mantenir la calma i prioritzar l’autoprotecció. És important examinar si estem en zona de perill immediat (en cas d’incendi o allau, per exemple) per tal de poder desplaçar-nos a una zona més segura i poder donar l’avís.

Una vegada estiguem en una posició controlada, cal trucar al 112. Fixeu-vos en els punts de referència fixos que facilitin la localització als equips d’emergència. Procureu donar informació precisa (nombre de persones accidentades i el seu estat, com ara si estan conscients, sagnen i si respiren). D’aquesta manera els equips podran valorar millor les opcions.

Mentre espereu el rescat, és aconsellable no deixar sola a la persona accidentada. Portar una farmaciola amb un kit bàsic que inclogui una manta tèrmica pot ajudar-vos a l’hora de socórrer. La temperatura corporal de l’accidentat pot baixar considerablement. Abrigar-lo amb una manta tèrmica el pot protegir del fred.

Però el més important és la prevenció. Tots els passos que fem en la bona preparació de la sortida, ens permetran gaudir de la muntanya amb més coneixement i seguretat reduint així en gran mesura les possibilitats d’un incident.

També us pot interessar:

10 consells per anar d’excursió amb els nens a la muntanya

Kit bàsic de primers auxilis per les excursions amb nens

Què fem si ens pica un escorpí o ens mossega un escurçó?

Què hem de fer si ens pica una medusa?

Què fem si ens pica una abella o una ortiga?

Què fem en cas de tempesta elèctrica o foc a la muntanya?

"En castellà: Castellà"