Quan mantinc una conversa, me n’adono que incorporo la paraula ‘vale‘ més sovint del que voldria. De fet, el correcte seria dir ‘d’acord‘.
I és que de forma automàtica introduïm paraules del castellà en les nostres converses diàries. Fins i tot anem més enllà. Us sona allò de “s’ha adelantat l’aconteixement”, en lloc de dir que “s’ha avançat l’esdeveniment?“. I tampoc dubto que els vostres fills hagin dit “em dóna igual” més d’una vegada, sense recordar que en català s’ha de dir “m’és igual” .
Els castellanismes són el pa de cada dia, i aquest article de ben segur que tampoc s’escaparà d’amollar-ne algun (o alguns). Vagi per endavant la disculpa, i benvingudes siguin les observacions constructives.
De veritat s’està empobrint el català? Fins a quin punt dominem la llengua? I el plurilingüisme, suma o resta?
Un joc de vocabulari que mostra el domini de la llengua catalana
Si teniu curiositat per saber el vostre nivell de coneixement de vocabulari, el Grup de Recerca en Psicolingüística (GIP) del Departament de Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) us ho posa fàcil. Aquesta setmana han engegat una aplicació en forma de joc per ordinador, tablet i mòbil que mesura el grau de coneixement de vocabulari dels parlants en català.
En tres dies i escaig, el joc de vocabulari català s’ha fet viral. Més de trenta mil persones ja han participat en la prova, decidint quantes de les 120 paraules que apareixen en pantalla per partida existeixen en català i quantes són inventades.
La clau de l’èxit de l’aplicació no rau només en el fet que en finalitzar la partida els jugadors obtenen una estimació del percentatge de paraules que coneixen del català, sinó que a més el seu resultat és comparat amb el de la resta de jugadors. Una invitació directa a reptar a amics, familiars i coneguts o a superar la pròpia marca personal. I és que el joc ofereix la possibilitat de repetir la partida tantes vegades com es vulgui.
“Hi ha hagut persones que han estat connectades més de tres hores fent més de 15 partides”, explica Roger Boada, investigador del grup GIP, que en col·laboració amb el Centro de Ciencia Cognitiva de la Universidad Nebrija ha organitzat la prova.
I és que el joc incorpora 40.777 mots, que es corresponen amb el 58% de paraules d’ús més freqüent al diccionari de la llengua catalana. Després de creuar les 70.000 paraules del diccionari amb cinc anys de programació de TV3, l’equip d’investigadors del GIP va triar aquelles que van aparèixer com a mínim una vegada als subtítols dels programes.
Primer estudi del vocabulari català de gran abast
I és que, més enllà del joc, es tracta del primer estudi de gran abast que pretén mesurar el grau de coneixement de cadascuna de les paraules de la llengua catalana per part de la població de parlants en català. Les dades obtingudes serviran com a predictors per determinar les diferències en l’amplitud del vocabulari dels parlants de la llengua catalana, en funció de variables com l’edat, el sexe, la formació, l’indret de residència, els origens lingüístics familiars o la freqüència d’ús de la llengua.
Un estudi similar fet per la Universiteit Gent (Bèlgica) al 2013 sobre l’ús del neerlandès i l’anglès i un altre del 2014 en col·laboració amb BCBL (Basque Center on Cognition, Brain and Language) pel castellà van arribar a la conclusió que les persones grans acumulen més riquesa lèxica. És evident que l’edat ajuda. Però fins a quin punt?
L’estudi de la llengua espanyola va determinar que els joves entre els 15 i els 24 anys no arriben al 60% de coneixement de les paraules. Malgrat això, les persones entre els 55 i els 64 anys dominen un 75% del vocabulari espanyol. Un resultat similar es va obtenir pel neerlandès. Els infants de 12 anys coneixen una mitjana del 50% de les paraules; els de 80 anys en canvi arribaven al 80%.
Amb els resultats de la prova per la versió en anglès, els investigadors de fet van poder concloure que, entre els 20 i els 60 anys, una persona nativa anglosaxona aprèn de mitjana 6.000 paraules extra, aproximadament una paraula nova cada dos dies.
Cal esperar a les dades de l’estudi en català per determinar si els resultats es poden extrapolar. De fet serà interessant veure quin impacte té el bilingüisme de la població catalana, ja que l’estudi de la Universiteit Gent va detectar que els participants que tenien el neerlandès com a llengua materna i que alhora parlaven diversos idiomes tenien un domini més elevat del vocabulari de neerlandès. D’aquesta manera, qui parlava quatre idiomes coneixia més paraules en neerlandès que qui parlava tres idiomes, i així successivament.
Aplicacions pràctiques dels resultats
“Per a nosaltres va més enllà de simplement la recopilació de dades. Es tracta de les aplicacions que poden tenir els resultats de l’estudi”, explica Roger Boada, investigador del grup GIP de la URV . “Amb això seria possible desenvolupar una prova de vocabulari estandarditzat en català o unes eines per mesurar la complexitat de texts en funció de les paraules que hi apareguin”, exemplifica Boada.
L’anàlisi de les dades recopilades del joc es preveu que s’iniciï a la tardor de 2019, tot i que l’accés al joc seguirà obert indefinidament. Això ofereix l’oportunitat de fer una comparativa passats uns anys i determinar l’estat de la llengua catalana en un període de temps determinat.
Queda clar que a partir d’ara els lingüistes disposaran d’una base de dades molt extensa per estudiar la llengua catalana des de diverses perspectives.
També podeu mesurar el vostre vocabulari de castellà, anglès i neerlandès.
"En castellà: Castellà"
