Pensament crític: educant petites ments curioses

Reflexions de mare

Pensament crític: educant petites ments curioses

Ahir miràvem junts amb els nens el documental “Camino a la escuela“. És la història real de quatre nens que diàriament fan un munt de quilòmetres per arribar a l’escola enfrontant-se a les adversitats d’un territori abrupte i els perills de l’entorn.

Nens que s’aixequen molt d’hora al matí per fer trajectes de 22 quilòmetres per muntanyes rocoses. El paisatge era impressionant… I així ho vaig deixar anar mentre veiem el documental.

“Mama, però que aquests nens no estan fent una excursió com les que fem nosaltres! Ho fan cada matí!” – va dir el meu fill Rafel que té onze anys. La Queralt, que en té deu, va afegir: “Triguen quatre hores a arribar i després encara han de fer la tornada!”

La conversa va seguir sobre la sort que tenien de viure al costat de l’escola. A cinc minuts a peu, sense elefants que et poden xafar. I fent servir sabates bones, no unes sandàlies que et van petites on entren totes les pedres. “Ho tenim tot aquí… i tot i ho això a vegades ens queixem. No hauria de ser així!”

Es feien preguntes, comparaven, reflexionaven.

Ja fa temps que m’he adonat que s’estan fent grans… i m’encanta. Encara queda el rastre d’aquells nens petits que tot els sorprenia. Miraven, tocaven, preguntaven i anaven omplint un bagul d’experiències. Ara aquest bagul s’obre per encaixar peces i formar el pensament crític.

Fomentem la curiositat dels nens A vegades no ens adonem, però cada moment per ells és un aprenentatge i ho hem d’aprofitar des de ben petitons. Encara em sorprèn, quan sento dir a alguns pares i mares: “Té un any. No ho entén!“. I tant que ho entén! Entén l’entonació i entén paraules senzilles. Entre més els parlem, més paraules aprendran a força d’associar i d’observar. És clar que hem d’adaptar el llenguatge en certa manera, però no cal parlar com a bebès fent sorollets. Llegir contes, ensenyar-los el que els envolta, jugar amb ells… sempre parlant, els ajuda a aprendre com funciona el món.

I és que la informació és fonamental en el pensament crític. Com més dades tenim, millor podem jutjar i reaccionar. Per això, premiar la curiositat dels nostres fills amb respostes clares és tan important. Aprendran a entendre el món que els envolta, conèixer les causes de les coses i els efectes de les nostres accions.

Crec que és la manera per a què poc a poc aprenguin a argumentar, a relacionar fets, a analitzar diferents opcions. Estic convençuda que aprenem fent, establint prioritats, caient i aixecant-nos, i aprenent dels errors.

Però el coneixement en si, no ho és tot. Cal també fomentar uns valors. L’empatia, la justícia, la igualtat, el respecte, la tolerància, la llibertat i l’honestedat són claus. Sembla difícil de fer, però de fet, la clau la tenim en les nostres mans. Som un mirall pels nostres fills. Practiquem amb l’exemple i encoratgem-los quan han fet alguna cosa ben feta, més que sempre assenyalar el que no ens agrada. Ja ens deia la M.Helena Tolosa que la comunicació en positiu és un cas guanyador!

Encara tenim un llarg camí per recórrer i segur que trobarem un munt d’obstacles, però ahir vaig anar a dormir satisfeta. La vida es construeix a base de petits moments com aquests.

Sobre Barbara Vastenavond 510 Articles
Historiadora de l’Art, gestora cultural i mare de dos nens. Convençuda de que cada experiència que vivim enriqueix la nostra vida. Explorar, tocar, viatjar, sentir... és la millor herència que els puc deixar.. Creadora de YouMeKids i coautora de la col·lecció de guies “Excursions amb nens des d'una àrea de pícnic” .

Comenta

Deixa un comentari

El teu e-mail no es publicarà.


*