Ni pirates ni princeses, o com educar en la igualtat

Educar una filla o un fill hauria de ser un fet equivalent, però moltes vegades sense ser conscients trametem uns valors i rols que no afavoreix la igualtat d’oportunitats i condicions de les criatures.

Parlem amb Núria Solsona i Pairó (Sabadell, 1953) professora i investigadora experta en coeducació i autora del llibre “Ni princeses ni pirates. Per educar nenes i nens en llibertat” (Eumo Editorial, 2016). Ens ofereix unes pautes per educar noies i nois més lliures i més feliços amb totes les portes obertes deixant enrere els estereotips sexistes.

Al parvulari la meva filla preferia jugar amb els nois a la pilota. La primera vegada que la van convidar a un aniversari, vaig rebre una trucada de la mare del nen que feia anys. Volia assegurar-se que em semblava bé que fos l’única nena a la festa. Com no m’havia de semblar bé si eren els seus amics!
Ja… Els estereotips sexistes fan que sembli que tots ens haguem d’adaptar a un model i seguir un patró. Pensem que als nois els hi agrada el futbol i a les nenes les nines. De fet tenim la idea que la majoria de nois són actius i moguts i les nenes dolces i tranquil·les.

Però no és així.
En néixer, la nena o el nen no tenen cap identitat personal concreta. Mitjançant la interacció amb l’entorn adquireixen de mica en mica la pròpia identitat personal. Per això és tan important treballar l’educació en la igualtat des del primer moment.

Com?
Començant per les habitacions. Per les nenes habitualment triem colors pastel i roses. A les habitacions dels nens predomina el color blau o colors vius. I només estem parlant de la pintura de les parets. Si parlem de joguines per a nois, pensem en bicicletes, pilotes i cotxes. I per a les nenes en nines i cuinetes. Són els patrons socials que es consideren “adequats”. I sense adonar-nos els estem adjudicant uns rols i transmetent què esperem d’ells.

Seria més adient optar per habitacions neutres?
Més aviat habitacions diverses amb varietat de colors on es pugui jugar amb tot tipus de jocs i joguines, no només amb nines o cotxes. Cal buscar jocs que obrin les perspectives de les criatures fomentant la motricitat, la imaginació, la creació, el pensament lògic i el treball de les emocions. Bàsicament no hem de limitar les seves potencialitats perquè així puguin arribar a ser el que vulguin i ser feliços.

Recursos per educar en la igualtat:

Joguines de coeducació: jocs de construcció com el Kapla o el Cuboro. Jocs d’experimentació com els que ofereix Eurekakids. Jocs que fomentin la creativitat o la imaginació com Story Cubes.

Contes no sexistes: Ernest (+3) de Serres, Col·lecció Pequeña y Grande (+5) de l’editorial Alba Editorial, L’Artur i la Clementina (+6) de Kalandraka, Tots uns homes (+7) de Serres, El meu germà el geni (+9) d’ Edebé.

Marques de roba unisex, per poder fugir del blau i el rosa: Lötiekids, Piñata PUM i Bla Clothing

Moltes vegades els nens i nenes s’identifiquen amb els personatges dels contes que llegeixen.
Els contes tradicionals no ajuden. La Caputxeta, la Blancaneu… contes que parlen de l’amor romàntic, de l’ideal de la princesa que espera al seu príncep blau. No ens adonem que amb aquests tipus de literatura estem potenciant un model on assignem la bellesa a la figura femenina i la intel·ligència o la capacitat de resolució a la figura masculina. A més, en aquests contes les figures femenines no estimulen a les nenes a ser protagonistes de la seva pròpia vida.

Ara comencen a haver-hi editorials que aposten per posar en primer pla a dissenyadores, pintores, aventureres, científiques…
Darrerament s’està impulsant la literatura que incorpora la presència de figures femenines amb rellevància social o històrica. També comencem a trobar contes que ofereixen un equilibri en els rols masculins i femenins i altres que reverteixen els estereotips tradicionals de nens agressius i violents i nenes submises. A moltes biblioteques o llibreries ja tenen un llistat de contes no sexistes que poden guiar a les famílies en la seva tria.

Però a banda de joguines i contes, també influeix molt la manera en la qual nosaltres tractem als nostres fills i filles, oi?
Transmetem estereotips a vegades sense ser conscients. Encara tenim la tendència a dir als nois “no ploris com una nena” o “Estàs fet tot un home!”. I a les nenes “Quina princesa més dolça”. Sembla que les nenes les eduquem en l’empatia, mentre que als nois els hi arriben missatges destinats a reforçar la independència i a ser més durs. Sense adonar-nos estimulem capacitats diferents en nens i nenes i contribuïm al desequilibri.

Em fa pensar en les tasques a casa i la distribució entre els fills.
Exacte. Les tasques s’han de repartir en igualtat de condicions entre els fills i filles. Els nois també han d’aprendre a fer-se una truita. En els països nòrdics hi ha una assignatura d’educació en l’autonomia que inclou blocs d’aprenentatge relacionats amb la neteja, la cura de la roba o la cuina tant per noies com nois. Així partim d’una posició entre iguals. És important treballar la igualtat per corregir discriminacions i mancances.

Parlant de l’educació. Encara hi ha poques noies que estudien carreres tècniques o tecnològiques.
Encara avui és un món bastant masculí. La majoria dels professors i professores parlen dels “científics”, “els investigadors”, en masculí. I l’assumpte del llenguatge, encara que sigui un tema menys incident, en el dia a dia de les aules és molt important. Construïm la realitat amb el llenguatge. L’educació en la igualtat en tots el àmbits pot ajudar a obrir horitzons. La tria després d’estudis també serà més diversa si s’aplica a totes les escales.

"En castellà: Castellà"