Anar al museu amb nens: una bogeria?

Els museus han fet un canvi de xip. Han deixat de ser un santuari per adaptar-se a les necessitats de les famílies amb nens amb activitats per experimentar

“Tic-tac, tic-tac”, el cronòmetre no para. A contra-rellotge en Rafel (12 anys) i la Queralt (10 anys) corren pel Museu Agbar de les Aigües per trobar els diferents elements que fan funcionar la central. A les seves mans porten una tablet amb l’aplicació ‘Origen‘, un gamebook a l’estil ‘Tria la teva aventura’ que va proposant reptes a mesura que ens movem pel museu. Els pares i mares no ens podem adormir. Per resoldre l’enigma s’ha de treballar en equip, perquè cada resposta errònia suposa perdre una vida. I sense vides, no hi ha premi en sortir del museu.

“Cada vegada més els museus aposten per activitats on pares i fills participin junts”, explica Maria Feliu Torruella, doctora en Didàctica de les Ciències Socials i el Patrimoni per la Universitat de Barcelona i investigadora del grup de recerca DidPatri. “Aquest canvi va lligat al poc temps que els membres de la família tenen per passar junts. Per això busquen activitats de qualitat on puguin participar tots alhora”, afegeix aquesta professora de la UB. Per a ella és una mostra del fet que l’oci s’ha sofisticat i s’ha convertit en un espai on l’intercanvi d’experiències és primordial.

Un canvi de xip dels museus

Això ha suposat un canvi de xip per part dels museus. “Inicialment quan vàrem plantejar la proposta del joc al museu Agbar, el fet de tenir nens corrent pels passadissos va sobtar. Mai s’ho havien trobat”, comenta Jordi Solà, cofundador de Cubus Games, l’empresa que va desenvolupar l’aplicació Origen. “Però van veure que funcionava i que una vegada acabat el joc, les famílies tornaven a entrar al museu per descobrir amb més calma aquelles coses que els havien cridat l’atenció”, continua Jordi Solà. A poc a poc el museu deixa de ser un santuari, per convertir-se en un element viu on el públic interactua amb ell i viu experiències.

“Posar-se en la pell d’un arqueòleg fent una excavació a petita escala, jugar com els nens romans o convertir-se en un membre de l’equip del CSI per descobrir de qui són els ossos que han trobat converteix el contacte amb el patrimoni en una experiència viva i pròpia”

– Pilar Sada, conservadora responsable de l’àrea de difusió, educació i exposicions del MNAT

Des de l’any 2004 el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) disposa d’un programa específic per a famílies en resposta a aquesta necessitat. Per a Pilar Sada, conservadora responsable de l’àrea de difusió, educació i exposicions del MNAT, l’objectiu és que les famílies puguin ser protagonistes de la història. “Posar-se en la pell d’un arqueòleg fent una excavació a petita escala, jugar com els nens romans o convertir-se en un membre de l’equip del CSI per descobrir de qui són els ossos que han trobat converteix el contacte amb el patrimoni en una experiència viva i pròpia, i això agrada molt”, explica.

Tocar, experimentar o resoldre enigmes han esdevingut recursos clau dels museus per oferir una experiència familiar que encaixi amb la necessitat d’aprofitar el lleure com a part del desenvolupament creatiu i individual dels nens. “Els museus formen part de l’educació de les persones i per tant hauríem de poder anar-hi sempre”, afirma Maria Feliu Torruella, professora del Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la UB.

I així ho ha entès el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). El 2014, aquest museu va ampliar la seva oferta d’activitats familiars iniciada en 2010, donant resposta a una necessitat de famílies amb nens d’1 a 5 anys. “Vàrem veure que hi havia moltes famílies que venien a les nostres activitats familiars adreçades a nens majors de cinc anys, amb nens molt més petits”, comenta Yolanda Jolis, coordinadora d’educació del MACBA. Ells també volien aprendre. Però “aquest col·lectiu no necessita tant un discurs oral, sinó viure l’experiència assaig- error”, afegeix.

Així van néixer uns tallers on pares i fills treballen junts explorant i descobrint materials. “Al taller ‘En Transformació’, per exemple, –explica la coordinadora d’educació del MACBA- s’experimenta amb els diferents estats de l’aigua per aproximar-nos a l’obra de Hans Haacke”. L’obra ‘Anell de gel’ d’aquest artista, és l’excusa perquè grans i petits juguin a desfer el gel amb diferents materials com la sal, l’oli i l’aigua calenta. D’aquesta manera no només es parla d’art, sinó que es treballen altres aspectes de la vida quotidiana que complementen la formació dels infants d’una forma lúdica i participativa.

L’aspecte lúdic és primordial

I és que l’aspecte lúdic és bàsic, quan es tracta d’activitats familiars. “Les propostes han de tenir contingut, però l’accent s’ha de posar en la part lúdica. Les famílies s’ho han de passar bé”, afirma Mireia Mayolas, cap d’educació i activitats al Museu Marítim de Barcelona. Així com les activitats per a escoles estan més enfocades a transmetre coneixements, l’oferta familiar s’orienta a un enriquiment personal i a la vivència en si. “Nosaltres transmetem valors com el treball en equip o les tradicions” afegeix Mireia Mayoles. Durant el taller de construcció de vaixells de joguina que proposa el Museu Marítim s’experimenta amb la flotabilitat i propulsió, però també es parla de com els avis reciclaven material per fer joguines.

El nou recurs: les noves tecnologies

Darrerament a aquesta experimentació més vivencial s’ha afegit un nou recurs, les noves tecnologies. “Les generacions que pugen ara estan a més nivells… fan més coses a l’hora i utilitzen el mòbil. No el deixaran a la porta. És millor que hi hagi un discurs darrere”, comenta Jaume Alcalde, CEO de Dígit, una empresa que desenvolupa plataformes interactives per a museus.

Com en el cas del museu Agbar, la gamificació és un recurs que ha començat a formar part del ventall de possibilitats que certs museus ofereixen a les famílies amb nens. “És una eina per parlar la llengua dels nadius digitals”, explica Jordi Solà, creador de l’aplicació ‘Origen’. Però també pot ser un bon recurs quan no es pot accedir a l’actiu físic. Així, l’empresa Dígit de Jaume Alcalde ha col·laborat amb la Universitat Autònoma de Barcelona per crear una aplicació que permetrà veure les pintures rupestres originals de la Cova del Tabac a Camarasa, un jaciment corresponent a l’edat de bronze, a través de la realitat augmentada.

Sigui com sigui, les famílies ho tenen molt més fàcil que fa dues dècades per viure una experiència enriquidora als museus. El museu ha deixat de ser un santuari on passejar sigil·losament sense fer soroll per convertir-se en un element viu. Anar al museu amb nens ja no és una bogeria.

Continua llegint: Cinc claus per anar al museu amb nens

"En castellà: Castellà"