L’escola de la vida: un viatge de mare i fill pel món

Lucrecia i Fede a Vinyols Camp (Baix Camp) - Foto: YouMeKids

De tant en tant, el nostre camí es creua amb gent que inspira, persones valentes que han deixat amics, família, casa i cotxe enrere per viure el seu somni

Lucrecia amb el seu fill Fede - Foto: Viajando por el tiempo
Lucrecia amb el seu fill Fede – Foto: Viajando por el tiempo

Aquesta és la història de Lucrecia Cañete (39 anys) i Federico Lastiri (12 anys), mare i fill argentins, que amb dues motxilles, una farmaciola i un monopatí van sortir des de Neuquén, una de les ciutats més grans de la Patagònia (Argentina) a mitjans d’abril, per fer la volta al món.

Asseguda sota els arbres fruiters del càmping Vinyols Camp a Vinyols i els Arcs (Baix Camp) durant la trobada de Familias en Ruta, Lucrecia ens explica amb el seu ritme serè que aquest viatge ha ser l’escola de la vida per ella i el seu fill.

Perquè vas decidir emprendre aquest viatge?
Feia quatre anys que em rondava pel cap. Volia conèixer altres cultures. A més va coincidir que estava molt decebuda amb l’educació tradicional que estava rebent el meu fill. Vaig començar a buscar informació sobre escoles alternatives arreu. A poc a poc, va sorgir la idea de fer el viatge i de pas visitar projectes educatius alternatius per descobrir altres formes d’educar.

Ho entenc, però heu plantejat un viatge de quasi 12 mesos!
Sí tot va bé, sí! Volia que fos una experiència significativa pels dos. M’interessa xopar-me de la cultura…saber de què viu la gent i què menja.

Es necessita temps per això, sí.
Per això vaig pensar que el moment indicat per fer-ho era la transició de primària a secundària de Fede.

T’has plantejat un pla B en cas d’haver de tornar a Argentina abans de l’esperat?
Sí. Vaig parlar amb les mestres de Fede. Va començar el curs al març (que és quan comença el curs escolar a Argentina) per conèixer els seus companys, i així en cas que haguéssim de tornar més aviat, no li hauria de costar tant incorporar-se.
El nostre somni és fer la volta al món, però si haguéssim de tornar perquè així ho sentim, ho podrem fer, perquè aquesta opció l’hem tingut en compte.

Durant el viatge dediqueu algunes hores a l’estudi, perquè Fede no perdi pistonada?
No. Quan viatges, tot és molt intens. Una gran part del temps l’ocupa el fet de buscar un lloc on dormir, fer els àpats, etc. Totes les experiències es comprimeixen. Per a mi, el viatge en si és l’aprenentatge… És una escola de la vida molt gran.

Dius que aneu visitant projectes educatius alternatius. 

Escola Caballito de Mar a Uruguai - Foto: Viajando por el tiempo
Escola Caballito de Mar a Uruguai – Foto: Viajando por el tiempo

Sí. Tots els projectes que hem visitat fins ara han estat molt enriquidors. A Punta del Diable (Uruguai), per exemple, vam visitar l’Espai Pedagògic Caballito de Mar, que està basat en el mètode Montessori. Aquesta pedagogia sosté que els nens són els seus millors educadors. L’adult no té per què saber què és el millor per al nen. Sí que pot plantejar opcions, i fer-les atractives, però qui decideix és el nen. Es prioritza la llibertat d’acció i moviment, amb l’única base i límit el respecte. Cada nen és lliure de dur a terme l’activitat que triï, només que aquesta activitat ha de ser respectuosa: envers ell mateix, envers l’espai, envers els seus companys. A més es treballen els continguts de les àrees del saber (llengua, matemàtica, ciències), però més des de la pràctica i menys des de la teoria.

A banda d’anar a la recerca d’escoles alternatives, teniu una ruta estipulada per aquesta volta al món?
Tinc una idea, és clar, però les coses poden canviar sobre la marxa. Quan fas un viatge d’aquesta envergadura, és molt important visualitzar les etapes a curt termini per reduir la pressió.
La primera era arribar a Espanya pel concert del raper ‘Piter G’ a Sevilla, perquè a Fede li feia moltíssima il·lusió. Jo hauria passat més temps a Brasil i Uruguai, perquè per a mi Europa no era una prioritat, però per a ell sí. Com que el viatge li he imposat en certa manera, ara crec que és important que prenem les decisions junts per així sentir-nos còmodes els dos.

Amb el concert a l’esquena, quin és la següent fita?
Els nostres aniversaris. Fede fa anys al juny i vol celebrar-ho a Paris. Jo els faig a l’agost i m’agradaria ser a Petra. Entremig, tinc uns vols agafats per anar a Itàlia. Els vaig poder trobar a molt baix preu, així que s’havia d’aprofitar.

Ruta inicial de Lucrecia i Fede - Foto: Viajando por el mundo
Ruta inicial de Lucrecia i Fede – Foto: Viajando por el tiempo

Un viatge d’aquesta magnitud no és econòmic. Suposo que has estalviat durant aquests quatre anys per poder tirar endavant.
No. He buidat el nostre piset a Neuquén abans de marxar i el tinc llogat. Aquests són els únics ingressos amb els quals compto cada mes tot i que al canvi, és ben poc; però almenys és un mínim per sobreviure. El cotxe que tenia, el vaig vendre i amb això vaig comprar els vols de Brasil a Espanya. I això és tot. La resta va sobre la marxa.

I l’allotjament i el transport local? Com t’ho manegues per moure’t?
Aquí a Europa estic fent servir BlaBlaCar per anar d’un lloc a l’altre. I per dormir faig servir el couch surfing. És un servei que connecta viatgers amb locals que volen compartir la seva llar de franc pel simple fet de l’intercanvi social i cultural. No hi ha cap transacció econòmica darrere. A més d’oferir-nos un llit, és una oportunitat per conèixer de primera mà com viu la gent i demanar-los que em recomanin llocs diferents dels típics de turista per visitar. Per a mi, és una manera de conèixer el país des de dins.

Quines descobertes heu fet des de que heu arribat a Espanya? 
El Centre Social Okupat i Anarquista l’Horta a Benimaclet, per exemple. Vam conéixer el seu projecte d’educació llibertària, després de buscar projectes educatius locals a internet. Es tracta d’una zona que havia estat d’horta, però que degut a la pressió urbanística va desaparèixer. Amb la crisi la constructora va fer fallida i va quedar abandonat. El 2012, un grup de gent va decidir tornar l’espai als seus orígens a través d’horts comunitaris i col·lectius i així va néixer el centre social. Les 200 a 300 persones implicades, comparteixen unes idees comunes: zero subvencions, zero partits polítics, no hi ha líders, no hi ha cara visible, horitzontalitat, responsabilitat col·lectiva, cooperació, reciprocitat, autogestió, auto-organització.

Tens raó, aquest viatge us està portant a llocs força desconeguts pel típic turista!

CSOA L'Horta a Benimaclet – València. Foto: Viajando por el tiempo
CSOA L’Horta a Benimaclet (València). – Foto: Viajando por el tiempo

T’has plantejat haver de treballar en algun moment per tirar endavant?
Sí. De fet estic subscrita a Work Away, un portal on hi ha ofertes d’allotjament i menjar a canvi de treballar unes hores al dia.

Has fet ja algun intercanvi d’aquest tipus?
De moment, no. He fet diverses sol·licituds, però he après que ho he de planificar amb més temps. A Uruguai vaig demanar de col·laborar en un projecte de bio-construcció, però només em podien oferir feina per la setmana següent. I nosaltres ja seríem a Brasil.

Fede assegunt a la Font de Neptú a València - Foto: Viajando por el tiempo.
Fede assegunt a la Font de Neptú a València – Foto: Viajando por el tiempo.

Com veus al teu fill en aquest viatge?
Com em va dir una noia valenciana: “se li veu com peix a l’aigua!” El veig realitzat. Es defensa veritablement bé amb l’anglès que té. A més, s’ha implicat. De fet, el nom que li hem donat a la nostra pàgina de facebook on expliquem les nostres aventures, l’ha escollit ell. Es diu “Viajando por el tiempo“, perquè com diu Fede: “estarem tot un any viatjant amb el mateix temps de primavera-estiu i ens saltarem l’hivern“.

Així que de moment no et penedeixes d’haver fet l’aposta.
No. Tot i que he de confessar, que un mes abans de marxar, se’m queia el cel al damunt. De cop em van venir totes les pors. Realment havia pres la decisió correcta? Però les pors prèvies sempre existeixen, i gairebé són part del viatge. Està bé acceptar-les, treballar-les, i no deixar que ens paralitzin. I de fet, he après que cada fitxa que movem, ens obre la propera porta… ho estic vivint.. què “loco”, no?

Sobre Barbara Vastenavond 468 Articles
Historiadora de l’Art, gestora cultural i mare de dos nens. Convençuda de que cada experiència que vivim enriqueix la nostra vida. Explorar, tocar, viatjar, sentir... és la millor herència que els puc deixar.. Creadora de YouMeKids i coautora de la col·lecció de guies “Excursions amb nens des d'una àrea de pícnic” .

Comenta

Deixa un comentari

El teu e-mail no es publicarà.


*