Horts urbans verticals

Viure en un pis petit amb un balcó minúscul i tenir un hort urbà era, fins fa poc, un somni per a molts. Vertiflor, a Maspujols, comercialitza des del 2013 per a tot l’Estat estructures verticals que ho fan possible.

En Pere Martorell (Reus, 43 anys) és enginyer electrònic i pare d’en Pau i la Martina, uns bessons de quatre anys que, gràcies a les estructures de jardineria vertical creades per ell, estan aprenent el sentit de la responsabilitat des de ben petits. Cadascú ha plantat un enciam i s’ha d’ocupar de regar-lo fins que estigui a punt per ser servit al plat.

Com arriba un enginyer electrònic a dedicar-se a la jardineria vertical?
Al 2009, en plena crisi, l’empresa per la qual treballava va fer reestructuracions i vaig haver de buscar una altra sortida. Poc després, casualment, fent pràctiques d’anglès, vaig sentir un podcast de la BBC que parlava del “vertical urban farming” (jardineria vertical urbana) i em va semblar un sistema curiós. Després de buscar informació, vaig decidir construir el meu propi prototip de jardinera vertical, perquè la importació del sistema des dels Estats Units era massa cara.

I vas començar a fabricar-los i a vendrel’s.
De fet, no va ser fins al 2013 que vaig poder comercialitzar les primeres estructures. Vaig treballar un any en el prototip i després s’havia de treure la patent.

El sistema Vertiflor

Vertiflor és un sistema de jardineria modular que permet cultivar plantes ornamentals o comestibles en superfícies verticals, com ara parets, murs, tanques i balcons. Es penja com si fos un quadre.  Consta d’una estructura d’acer molt lleugera, unes bosses de feltre fetes en un 95% de material reciclat per posar les plantes, i els suports per penjar-la.

I com va reaccionar el mercat?
Als inicis la gent tenia els seus dubtes. Per exemple, es preguntaven si al regar la humitat penetraria la paret.

I és el cas?
No és el cas. Un cop instal·lats els mòduls metàlics, queden separats 3 centímetres de la paret, amb la qual cosa la humitat no penetra mai al mur. D’aquesta manera no necessitem impermeabilitzar ni afegir panells darrera de la jardinera, com passa en molts altres sistemes de jardineria vertical. A més, aquest sistema crea una càmera d’aire entre el jardí vertical i la paret que actua com a aïllant tèrmic i acústic.

Inicialment el teu projecte estava pensat per a plantes ornamentals, oi?
Doncs sí. A partir del 2014 i sobretot al 2015, la gent amb poc espai i amb ganes d’experimentar amb un hort a casa va descobrir els nostres mòduls i va començar a plantar-hi verdures. Quan vaig veure que també li estaven donant aquest ús, vaig decidir començar a experimentar amb hortalisses, i vaig acabar adaptant el sistema a la horticultura.

Després de tots aquests experiments, què es cultiva millor en un hort vertical?
Tot tipus d’enciams, herbes aromàtiques i culinàries, bledes, maduixes, pèsols, tomàquets cherry, raves i fins i tot pastanagues. Ara bé, és important que col·loquem l’hort vertical en un lloc on hi hagi almenys de 2 a 3 hores de sol al dia, per garantir que creixin en condicions.

Podem fer servir qualsevol tipus de substrat?
Sí, qualsevol substrat universal serveix, però aquest incrementa molt el pes de l’estructura quan es rega. Per això vaig experimentar per crear un substrat més lleuger i idoni per l’hort a base de perlita, turba i humus de llombric. Aquesta barreja no només és més lleugera, sinó que dóna molt bons resultats al plantar.

Segur que els teus bessons s’ho passen pipa amb el petit hort de casa.
Per a ells no és cap novetat. Han crescut amb l’hort vertical. Per a mi, en canvi, ha estat una manera d’educar-los en respectar la natura, en el sentit de la responsabilitat. Són valors que en la nostra societat sembla que estiguin una mica oblidats. A més, és una manera de compartir una estona amb ells.