Gent de món: el somni americà a ulls d’Elisabet Valls

Elisabet Valls amb en John i els seus fills Xavier i James a Avalon, New Jersey

És 4 de juliol. Als Estats Units es commemora la signatura de la Declaració d’Independència del 1776 en la qual el país va proclamar la seva separació formal de l’Imperi britànic. Avui, dia festiu, Elisabet Valls té temps per parlar amb tranquil·litat amb nosaltres sobre el somni americà i el que significa viure en un país com els Estats Units.

Elisabet amb els seus fills Xavier i James
Elisabet amb els seus fills Xavier i James

Elisabet Valls (Barcelona, 1980) va marxar a Nova York amb 26 anys, seguint a en John, un jove americà estudiant d’arquitectura que havia vingut a Barcelona a conèixer el Modernisme de Gaudí. Fa una dècada, després d’haver viatjat durant tres anys amunt i avall entre Barcelona i Nova York, va decidir creuar l’oceà i instal·lar-se de forma definitiva als Estats Units. Aquesta és la història del seu somni americà.

Perquè vas decidir instal·lar-te als Estats Units?
Amb tants viatges, el John ha sigut de lluny el xicot més car que he tingut, així que havíem de decidir què fèiem! I la decisió va ser molt fàcil. A mi em cridava molt anar a Nova York. Sóc dissenyadora de moda i era una gran oportunitat. A més, per en John era més difícil que li convalidessin el seu títol a Europa, així que per tema de feina era lògic optar pels Estats Units.

Els Estats Units (en verd) – Font: Grolier
Els Estats Units (en verd) – Font: Grolier

Els Estats Units d’Amèrica
Capital: Washington DC
Llengües oficials: cap en l’àmbit federal, però l’anglès de facto
Clima: Atesa la grandària superficial dels Estats Units, s’hi troben una gran diversitat de climes. Són comuns els climes extrems
Economia: és el tercer productor més gran de petroli i productor més gran d’energia elèctrica i nuclear, així com de gas natural líquid, alumini, sofre, fosfats i sal. L’agricultura només contribueix amb l’1% del PIB, però constitueix el 60% de la producció agrícola mundial.

I els viatges es van acabar, perquè tinc entès que als Estats Units teniu pocs dies de vacances.
Sí, la gent aquí treballa molt. És una sort que en John i jo treballem en oficines, perquè la gent que té botigues, no tanca mai! Pensa que aquí hi ha molts supermercats que obren 24 hores i la majoria està obert de vuit del matí a onze de la nit. I pel que fa a les vacances, en el meu cas per exemple, durant els cinc primers anys de contracte, només tenia deu dies de vacances l’any. Ara fa dos anys que, per antiguitat, tinc dret a gaudir de quinze dies. Cinc dies més són tot un luxe!

Però llavors, on està el somni americà del qual tant es parla?
Existeix… És el consumisme, la possibilitat i, en certa manera, la garantia de poder tenir una casa i els bàsics coberts. Pensa que aquí la taxa d’atur és molt baixa. Actualment no arriba al 5%. A més, des de ben petits t’inculquen que si saps el que vols, algun dia ho aconseguiràs!

Ah sí?
Bàsicament són experts en crear necessitats! Forma part d’aquesta cultura consumista. Quan estava preparant la llista pel Baby Shower

La festa premamà que veiem a les pel·lícules, on les amigues t’omplen la casa de regals?
Sí, sí… et deixen ben servida! Doncs a la botiga on feia la llista de naixement, em van vendre la moto de què no podria viure sense la màquina escalfa tovalloletes!

Elisabet amb Xavier al zoo
Elisabet amb Xavier al zoo

No ho entenc.
És una màquina que escalfa les tovalloletes de bebè i així els nens no tenen fred quan els toques el culet! Increïble, no?

I ho vas posar a la llista?
Ho van vendre molt bé, però en aquest sentit encara sóc europea i no em va semblar indispensable!

Hi ha baixa de maternitat als Estats Units?
Hi ha un període de baixa de maternitat de tres mesos que les empreses han de donar, però no estan obligades a retribuir a les treballadores durant el període d’absència. Simplement han de garantir que quan tornis, tinguis el teu lloc de treball. Jo vaig tenir sort, perquè treballo a una empresa molt gran i el nostre conveni inclou una baixa de maternitat pagada, però això és una cosa bastant inusual aquí.

Vaja! Cada vegada veig el somni americà més llunyà!
Ja. Però és un país amb uns recursos naturals bestials… no se’ls acaben mai! El que més em va impressionar quan vaig arribar aquí no van ser els gratacels de Nova York, sinó que a 30 minuts hi ha vida salvatge! A casa meva, a New Jersey, tinc cérvols. Això és genial! Si per nosaltres el riu Llobregat és gran, per a ells és un riuet. Hi ha boscos, salts d’aigua i rius fantàstics. I quan vas d’acampada, veus un munt d’avisos de guardar el menjar en unes caixes especials, perquè hi poden haver óssos! Impressiona!

Sí! Nosaltres vam tenir un rondant l’autocaravana fa dos estius quan fèiem ruta pels parcs naturals de Yosemite!
Segur que els nens van xalar!

Els nens, sí! Jo, ja no tant!

Què fan les famílies amb nens a la Costa Est?
A New Jersey l’hivern és molt pelut i pot arribar a haver-hi fins a un metre de neu. Però si el temps ho permet, anem al parc. Es pot fer un pícnic i passar el matí fent esport. Hi ha zones per jugar al tennis, al futbol… i tot gratuït. Pels que són més atrevits, hi ha moltes excursions per fer a peu als afores de la ciutat. Nosaltres, com tenim els nens més petits, anem molt al zoo i de tant en tant fem una visita al museu d’història natural de Nova York. Allà els nens aprenen molt!

James al Museu d'història natural a Nova York
Xavier al Museu d’història natural a Nova York

Parlant d’aprenentatge, què tal les escoles?
Aquí els nens van a la llar d’infants fins als cinc anys. I és caríssim, perquè tot és privat! Em deixo el sou en les escoles bressol dels dos nens. A partir dels cinc anys, ja podran anar a l’escola pública, que és gratuïta, tot i que el que m’estalviaré ho hauré de posar en activitats extraescolars, ja que l’horari escolar aquí és de vuit a tres.

A l’escola tot en anglès. I a casa teva?
Mentre en Xavier era més petit (ara té tres anys), li parlava en català, però una vegada comencen a xerrar, tot es complica més… i acabes parlant en anglès. A en James, que té set mesos, de moment li parlo en català, però ja veurem que passa quan es faci més gran.

I la cuina mediterrània l’has mantinguda?
El pa amb tomàquet i les truites no falten mai a casa meva! Al principi, mentre en John i jo estàvem sols, cuinava cada dia, però ara amb els nens tinc menys temps i molts dies ens porten el menjar.

Què vols dir?
Aquí la gent no sol cuinar molt. Gairebé tots els restaurants fan plats per emportar. Els supermercats també venen menjar preparat.

Ho entenc, però segur que aquest menjar té moltes més calories! 
Cert! Fins i tot les amanides porten un munt de salses. La gent aquí no té gaires coneixements de nutrició. Pensa que hi ha molts que creuen que les patates fregides comptem com a verdures!

Llavors és normal que la gent engreixi!
El truc està en menjar només la meitat de la porció, perquè aquí les porcions són molt bèsties! És clar que també hi ha molta gent que va al gimnàs.

Què trobes a faltar?
El pernil salat! Aquí no el venen!

Per la resta et trobes a gust?
Sí. La gent de la Costa Est és súper oberta. Hi ha una diversitat de penya brutal i sempre et trobes a casa. Es viu molt bé. Mentre tinguis feina per tenir una assegurança mèdica -aquí la seguretat social no existeix-, tenim poques preocupacions.

Celebrant Halloween a New Jersey
Celebrant Halloween a New Jersey

I la seguretat? Hi ha el tòpic de les armes als Estats Units.
Aquí la gent no tanca les portes. Tot és molt segur. Pensa que, de tant en tant quan hi ha un robatori (cosa molt poc habitual), la policia ha d’enviar un e-mail als veïns per recordar que no està de més tancar la porta amb clau!
És cert que hi ha zones més complicades, però la gent no hi va, i els que hi viuen no hi surten.

Sembla que parlis de guetos!
En certa manera és el que fomenten amb els impostos i els preus de l’habitatge, com si fos una manera de controlar els territoris. Hi ha zones com Manhattan que són caríssimes i altres com el Bronx on tot és més econòmic. De totes maneres, viure amb nens a Nova York és caríssim, per això sobretot hi ha gent jove a la ciutat. La resta marxem als afores.

A fer quilòmetres!
Sí, aquí per fer qualsevol cosa necessites el cotxe… i les distàncies són més grans. Per anar a qualsevol lloc podem estar una hora al cotxe. Recordo que quan vivia a Barcelona, anar a Vilafranca del Penedès, on tinc una amiga, em semblava súper lluny. Ara la darrera vegada que vaig estar de visita, vaig acabar a Tarragona! Acostumada a fer trajectes llargs, vaig passar de llarg!

Vaja! Penses tornar a Barcelona per viure?
Ara mateix, no… però si que tenim pensat retirar-nos algun dia a Barcelona.

Sobre Barbara Vastenavond 510 Articles
Historiadora de l’Art, gestora cultural i mare de dos nens. Convençuda de que cada experiència que vivim enriqueix la nostra vida. Explorar, tocar, viatjar, sentir... és la millor herència que els puc deixar.. Creadora de YouMeKids i coautora de la col·lecció de guies “Excursions amb nens des d'una àrea de pícnic” .

Comenta

Deixa un comentari

El teu e-mail no es publicarà.


*