Gent de món: la Irlanda d’ànimes lliures de Marta Fabregat

A vegades les entrevistes tenen un gir inesperat. Amb la Marta Fabregat vam començar parlant d’Irlanda, el país on viu des de fa catorze anys, però la seva opció de vida tan personal va acabar agafant tot el protagonisme de la conversa, deixant el motiu inicial de la trucada en un segon pla.

Marta Fabregat va néixer fa 42 anys a Castelló, tot i que sempre ha estat més vinculada a la Masia de Olocau del Rey (Maestrat), d’on és la seva família. Fins a l’any 2002, quan va decidir instal·lar-se definitivament a l’oest d’Irlanda, era una ànima nòmada que viatjava per Amèrica Llatina com a cooperant internacional. Junt amb en Nick, la seva parella irlandesa, van passar de l’activisme de carrer a una manera de viure diferent on el “sistema” no els atrapés. Aquesta és la història d’una parella amb dos nens d’12 i 9 anys que ha optat per una educació a casa i un estil de vida arrelat a la terra i els seus orígens.

Per què vàreu optar per quedar-vos a Irlanda i no muntar el vostre projecte de vida a Espanya?
Sempre he tingut molta connexió amb l’oest d’Irlanda. Quan vaig fer cooperació i desenvolupament a Dublín em va agradar la calidesa humana de la gent. A més, el poder ancestral de la gent encara es conserva molt en aquesta part del país.

Què vols dir?
Les tradicions antigues encara es mantenen. Sobretot a la música. A qualsevol bar pots trobar-te gent que s’ajunta amb un banjo, un violí i una flauta per tocar música tradicional. I si estàs allà, no pots fer més que participar. No em canso de veure-ho i sentir-ho. La música fa molt!

Irlanda
Capital: Dublín
Llengües oficials: irlandès (gaèlic)  i anglès
Clima: clima suau, encara que variable, durant tot l’any, amb pocs extrems fora de la mitjana. Hi ha diferències apreciables en la temperatura entre les àrees costaneres i interiors. Les àrees interiors són més calentes a l’estiu i més fredes a l’hivern.
Economia: en anys recents s’ha transformat d’una economia agrícola a una depenent del comerç, la indústria i la inversió.

Però no et vas quedar a Dublín. Vas triar una zona més rural.
Sí. Jo sóc de camp. Tinc un límit de tolerància de temps per viure a la ciutat. Per això amb en Nick vam decidir anar a County Clare, una zona més rural. En aquella època l’aeroport de Shannon era utilitzat pels Estats Units com a punt des d’on enviaven soldats a l’Iraq i hi havia un moviment polític en contra de la guerra. Ens hi vam adherir.

I com és viure a la Irlanda rural?
La nostra vida era molt senzilla. Vam comprar una ruïna i un acre de terra. Era l’any 2004 en ple boom immobiliari i els nostres estalvis no donaven per a més. Així que amb una estufa de llenya anàvem fent, mentre construíem la casa a poc a poc. L’Isca va néixer allà.

I amb el teu fill, va néixer un projecte de vida.
Sí. Vam voler criar els nostres fills d’una forma molt personal i això només podia passar per una educació a casa. No ens considerem hippies, simplement no volíem estar atrapats pel sistema.

A Espanya l’escolarització a casa no està regulada i de moment és una opció fora de la llei. Com funciona a Irlanda?
El sistema irlandès contempla el home schooling. Tot i que hi ha una normativa que té cura de tot el procés, hi ha molta llibertat. No és necessari seguir un programa curricular com a tal.

Com és el vostre dia a dia?
No tenim un pla estipulat. Tres matins a la setmana ens reunim amb les altres dues famílies que viuen a prop amb qui compartim el mateix projecte de vida. Fem activitats en grup com l’aula del bosc, treball de resolució de conflictes, meditació… Però bàsicament s’ha de confiar en els nens.

En quin sentit?
Venim d’un sistema molt acadèmic, però els nens aprenen sols. Realment no necessitem a una altra persona per aprendre. Som éssers amb set de saber. El meu fill gran va aprendre a llegir i escriure amb un llibre de pesca. Era el que li interessava en aquell moment i no va parar fins a entendre-ho. Com a pares hem de perdre la por i deixar-los l’espai per descobrir i investigar.

Ja. Però què passa si els teus fills en algun moment volen anar a la universitat?
Això també està regulat a Irlanda. Si volen fer la secundària, poden entrar directament a l’escola o poden anar directament a l’examen del tipus selectivitat quan són més grans. És un examen molt dur, però està demostrat que els nens educats a casa necessiten uns sis mesos per estudiar el temari i estar preparats per afrontar la prova.

Els teus fills ja tenen clar que volen ser de grans?
Encara són petits, però la Lua, que ara té nou anys, voldria ser veterinària. És molt bona amb els animals. Però també les llengües se li donen bé. Parla l’anglès, el castellà i el gaèlic fluid. L’Isca, en canvi, té 12 anys i vol ser professor de supervivència. Li encanta ensenyar als nens de les famílies que venen a casa com fer un refugi, com fer foc, trobar menjar al bosc…

Cert. Obriu casa vostra a joves i famílies que vulguin compartir la vostra experiència.
Sí. Green Spiral és un projecte amb el qual compartim a escala col·lectiva i individual com viure en tribu sense perdre’s en ella i sense perdre’t tu mateix. Es tracta de compartir el nostre projecte de vida amb altres famílies que durant una setmana (màxim dos) segueixen el nostre dia a dia fent meditació, ioga o soul painting.

Soul painting?
És una forma d’art creativa on mitjançant la pintura trobes el lloc on està la teva veritat.

La natura també està molt present durant aquestes estades, oi?
Sobretot durant els mesos de juliol i agost, quan organitzem trobades de grups més grans, hi ha tallers per treballar la fusta, tallers d’agricultura orgànica, per aprendre a fer pa, moments on gaudir del bosc… un aprenentatge experiencial a través de l’artesania rural, la vida natural, la consciència corporal, mental i espiritual.

Heu pensat a oferir aquest tipus de tallers a casa nostra?
De fet ja ho estem fent! Col·laborem amb projectes similars als nostres. Al març vam estar a Les Esplanes (Nulles, Alt Camp). Ens vam complementar i inspirar mútuament. Va ser una experiència molt enriquidora. De moment volem fer aquest tipus de trobades dues vegades l’any, per Nadal i Setmana Santa.

I la idea és que vinguin famílies irlandeses a Espanya?
No. Green Spiral a més de compartir una filosofia de vida, té l’anglès com a vincle. Oferim una immersió lingüística a les famílies a l’hora que descobreixen una altra manera de fer… una manera de viure sense la por de perdre alguna cosa. Un nou idioma obre també la possibilitat de creixement i transformació personal. El que intentem és que la gent es trobi a ella mateixa i faci el que realment vol fer. Però tot això sense soltar un discurs, sinó des de la convivència i la llibertat.

"En castellà: Castellà"