Gent de món: Bèlgica vista per en Francesc López

Francesc i Nele amb els seus fills de vacances a La Fontviva (Puigcerdà)
Francesc i Nele, amb els seus bessons Nina i Jan al bosc 'Hallerbos' (Bèlgica)
Francesc i Nele, amb els seus bessons Jan i Nina al bosc ‘Hallerbos’ (Bèlgica)

Francesc López (Barcelona, 1974) ha voltat pel món durant molts anys amb Metges sense Fronteres. Fa dos anys que s’ha instal·lat a Bèlgica amb la seva família. Confessa que el canvi cultural entre el sud i el nord d’Europa té el seu què! Se li fa estrany que una belga l’entrevisti… sembla el món a l’inrevés.

Perquè vas escollir sol·licitar una posició a Bèlgica?
La Nele, la meva parella, és belga. Ens vam conèixer en una de les missions de Metges sense Fronteres. Durant molt de temps vam voltar pel món, però fa uns anys vam decidir que era hora de crear una família. I així va ser com ens vam instal·lar a Barcelona i van néixer els nostres bessons Jan i Nina, que ara tenen cinc anys.

Després de Barcelona… Brussel·les.
Sí. La meva posició a Barcelona amb Metges sense Fronteres (MSF) era molt estressant… m’exigia moltíssim i necessitava un canvi. Casualment hi havia una vacant de MSF a Brussel·les i vaig postular. Tenint els nens petits, moure’ns només era viable si teníem el suport familiar, i a Bèlgica hi havia la família de la Nele.

Bèlgica (en verd) - Font: Grolier
Bèlgica (en verd) – Font: Grolier

Regne de Bèlgica
Capital: Brussel·les
Llengües oficials: el flamenc, el francès i l’alemany.
Clima: marítim temperat, amb precipitacions significatives durant tot l’any
Economia: Bèlgica és un dels primeres estats industrialitzats. Importa grans quantitats de matèries primeres que es processen per a la seva exportació en la seva major part. 

I què tal el canvi?
Hem vist molts països i semblava que Bèlgica havia de ser molt proper, en ser un país europeu, però hi ha moltes diferències culturals.

Suposo que el clima influeix.
Doncs sí. Al final de l’hivern, al gener, comptes les hores i minuts perquè arribi el bon temps… tot i així no em sembla que influeixi gaire en el caràcter de la gent. Són súper simpàtics, amables i disposats a ajudar. De fet, els trobo molt més cordials que a Barcelona.

Tot és més petit i la gent es relaciona més.
Sí, això ha estat un gran canvi. Passar d’una ciutat cosmopolita com Barcelona a una ciutat petita com Dendermonde, que funciona com un poble, ha estat un repte. A més, l’idioma (el flamenc) és difícil.

Hi ha molts dialectes.
Sí. Vaig fer tres cursos de neerlandès a Barcelona i tinc prou coneixements per anar a comprar i moure’m per la ciutat, però encara no arribo a mantenir converses profundes. A més, treballo a Brussel·les i allí faig servir el francès i l’anglès.

Cert, Bèlgica és el país del multilingüisme.
Sí, però se’m fa estrany que en un país amb tres llengües co-oficials, la població no sigui bilingüe al 100%. Són flamencs o francòfons. A Flandes, per exemple, no s’introdueix el francès a l’escola fins als deu anys. Em sembla força tard. A Catalunya som bilingües des de ben petitons!
Tot i així, he de dir que el nivell d’anglès de molts flamencs és molt elevat i molts parlen el francès perfectament.

Suposo que el fet de no doblar la televisió té molt a veure.
Sí, és un comentari que es fa sovint. No sé del cert si és això. El que està clar, és que l’anglès i el flamenc són llengües germàniques amb les mateixes arrels i en aquest sentit un flamenc ho té més fàcil que un català.

Jan i Nele al bosc Hellebos a Flandes.
Jan i Nina al bosc ‘Hallerbos’ a Flandes.

Com porten els idiomes els teus fills?
Més o menys un mes després d’arribar aquí, ja tenien el flamenc per la mà. Després de dos anys de viure a Flandes, el flamenc és la seva llengua més forta, però parlen el català i continuen entenent el castellà. I això és un valor afegit. De fet, d’aquí a un parell de setmanes aniran a veure els meus pares a Catalunya. Així practiquen una mica més el català.

I tornaran als horaris del sud!
Sí! Sembla una ximpleria, però és un gran canvi. Jo encara no he aconseguit sopar entre les cinc i sis de la tarda com fa la gent aquí. És que no tinc gana en aquesta hora! Amb la Nele vam acordar seure a la taula cap a les set… o dos quarts de vuit. D’aquesta manera podem mantenir els nostres bioritmes, però alhora estar coordinats amb el nostre entorn.

Qui cuina a casa vostra?
Jo. Una de les grans diferències amb Espanya és que aquí es mengen entrepans cada migdia. És la base de l’alimentació! Com que a mi m’agrada molt cuinar, aprofito els vespres per mantenir les arreles culinàries catalanes, tot i que també he començat a introduir -de tant en tant- plats tradicionals belgues com el “Fricandon” i la “Carbonade flamande”.

A banda del menjar, hi ha alguna altra cosa que trobis a faltar molt?
Sense parlar del clima (que és un gran què!)… el fet de poder trobar-te amb els amics, sense necessitat de quedar. Aquí tot s’ha de planificar més.

I amb què et quedaries de Bèlgica?
És una societat molt orientada als nens. Tot està preparat per a què els nens estiguin còmodes. A les tendes sempre trobes un petit espai perquè els nens puguin jugar. A més, hi ha molts parcs amb tobogans i àrees de jocs espectaculars. I al juliol i l’agost, hi ha un munt de festivals de música i molts també s’adrecen als nens.

I… com no, em quedo amb les cerveses. Quan torni, m’emportaré un bon carregament!

Ha, ha! Quina cervesa ens recomanaries, doncs?
Hi ha moltes que m’agraden. I encara he de tastar moltes més. Sobretot les artesanes. De moment he tastat les més comercials. D’aquestes, us puc recomanar l’Orval. I si l’aneu a tastar, millor feu-ho en un bar, on us la serviran en el seu got corresponent.

És cert. A Bèlgica quasi cada cervesa té el seu got propi, per potenciar l’aroma i el gust!

Encara et queden uns quants anys per tastar cerveses o teniu planificat tornar a Barcelona?
Inicialment l’estada a Bèlgica és per tres anys. Ara en portem dos, però amb la cultura de Metges sense Fronteres mai se sap. Podem quedar-nos un temps més a Bèlgica, anar a Barcelona o tornar al terreny amb els nens, tot i que de moment la darrera opció de viatjar a països en situacions precàries amb els nens, em fa una mica de mandra.

Sobre Barbara Vastenavond 458 Articles
Historiadora de l’Art, gestora cultural i mare de dos nens. Convençuda de que cada experiència que vivim enriqueix la nostra vida. Explorar, tocar, viatjar, sentir... és la millor herència que els puc deixar.. Creadora de YouMeKids i coautora de la col·lecció de guies “Excursions amb nens des d'una àrea de pícnic” .

Comenta

Deixa un comentari

El teu e-mail no es publicarà.


*