Gent de món: Guinea Equatorial amb ulls de la Mireia Arisa Borrego

La família Olivera Arisa a casa seva a Malabo - Foto: Jan Ziegler Photography

Mireia 2De la mà de Mireia Arisa Borrego, catalana nascuda a Barcelona fa 38 anys, viatgem a la Guinea Equatorial, l’únic país de l’Àfrica subsahariana que té com a idioma oficial el castellà, tot i que cadascuna de les cinc ètnies té la seva pròpia llengua i particularitats.

Des de Malabo, la capital, ens explica les seves vivències, com a mare, empresària i europea en un país ple de contrastos on el terme mig no sembla existir: o plou a bots i barrals o hi ha sequera; o ets bo o dolent; o tot és blanc o negre…

Va ser l’amor que et va portar tan lluny de casa?
Doncs sí! Però tot va començar a Cuba.

De Cuba a la Guinea Equatorial hi ha uns quants quilòmetres!
(Riu) Fa 16 anys vaig anar a Cuba amb una beca de cooperació de la Universitat Pompeu Fabra. A la residència vaig conèixer a en Fernando, que llavors estudiava la carrera de Psicologia. Ell és de l’illa d’Annobón, una illa volcànica preciosa a l’alçada de Gabon, però que forma part de la Guinea Equatorial (coses del colonialisme…).

Xerrant i xerrant, ens vam adonar que tot i ser aparentment molt diferents teniem moltíssimes coses en comú. Després de viatges amunt i avall, ens vam casar a Barcelona al desembre de 2008. El gener de 2009 ja m’instal·lava de manera definitiva a viure a Malabo.

Guinea Equatorial (en verd) – Font: Grolier

Guinea Equatorial
Capital: Malabo
Llengües oficials: el castellà, el francès i el portuguès.
Clima: equatorial, amb altes temperatures i pluges molt abundants i regulars.
Economia: la principal font de riquesa és el petroli i els minerals preciosos que posseeix en abundància.

Quina va ser la teva primera impressió en arribar a Guinea Equatorial?
Crec que tots els que hem vingut a Malabo alguna vegada, la primera cosa que ens xoca és la bufada de xafogor que notes al trepitjar l’aeroport, ja que aquí tenim una humitat pràcticament del 88%. Però al ser de Barcelona, és quelcom al que de seguida m’he acostumat. Quan a l’estiu anem a Barcelona ens adonem de la humitat i de la pols que tenim a la nostra illa (l’Illa de Bioko) perquè la nostra roba de la maleta va directament a la rentadora de l’àvia…

Oriol i Tehenzul a Malabo
Oriol i Tehenzul a Malabo

Diuen que l’Illa de Bioko, a més de tenir la major biodiversitat del món, és la illa de la fertilitat.
Doncs sí. I ho he pogut comprovar! La primera nit que vaig passar a la nostra casa ens vam quedar embarassats de la nostra filla, la Tehenzul.

Quin nom més bonic…quants anys té la Tehenzul?
La Zul (com la diem a casa), té sis anys i és una nena molt curiosa i espavilada a qui li agrada presumir que és catalana i guineana i que el que més estima són els seus avis.

Doncs quina sort que tenen aquests avis! 

La Zul va néixer a Guinea?
No. Tant ella com el seu germà petit Oriol, que ara té 4 anys, van néixer a Barcelona per cesària. Cada cop que agafava l’avió de Malabo a Madrid embarassada de 7 mesos – de més no em deixen pujar els d’Ibèria…- es giraven i es posaven de cul!

I què tal és la vida amb nens a Guinea?
A Guinea Equatorial encara li falta molt pel que fa a oci per a la família. Pràcticament no hi ha res per a la canalla ni per a la família. En tota l’illa només hi ha un parc per anar amb els petits. En pocs restaurants trobes menús infantils i en tota Malabo només hi ha un restaurant amb canviador per a bolquers. De seguida vaig haver d’aprendre a canviar els bolquers dels meus fills o damunt les meves cames o de peu.

I llavors què feu els caps de setmana?
A vegades anem als hotels. Últimament per atreure clientela, estan fent activitats per a la canalla: castells inflables, cinema a l’aire lliure, tallers de cuina… És clar que totes aquestes activitats suposen un cost econòmic força important. Per sort nosaltres ens ho podem permetre. Tot i així, la gran part del temps anem a casa d’amigues. Ens autoanomenem “las supermamis”.

Supermamis?
Som un grup de mares, de diferents nacionalitats, que ens ajuntem per a fer activitats plegades amb la canalla. Precisament una de nosaltres va muntar una guarderia (perquè no trobava una adient per a la seva filla) i una altra supermami està estalviant per a muntar la primera ludoteca del país.

Segur que serà tot un èxit amb la necessitat que hi ha! I quan veniu de vacances a veure la família, suposo que els nens aprofiten al màxim.
Sí, cada estiu anem a Catalunya i és clar que els meus fills es tornen bojos anant al zoo, al Aquàrium, al Tibidabo, al cinema, al teatre…Però després de la diada, el 12 de setembre, agafem l’avió i cap a casa de nou, cap a Malabo, cap a la xafogor i la nostra estimada pols… que comença l’escola.

Hi ha molta diferència a nivell escolar?
Els meus fills van al Colegio Español, una Institució educativa espanyola, que funciona en coordinació amb el Govern de Guinea Equatorial, però segueix el sistema educatiu espanyol. Ara sí: aquí l’escola acaba aviat; a la una del migdia la mainada ja està a casa.

Mare meva! Acabant a la una del mig dia i sense gaires activitats lúdiques, com us ho munteu?
Els pares treballadors ens veiem obligats a contractar mainaderes per a cobrir la nostra absència almenys fins a les cinc de la tarda.

Els fills de la Mireia, Tehenzul i Oriol, a casa seva a Malabo - foto: Jan Ziegler Photography
Els fills de la Mireia, Tehenzul i Oriol, a casa seva a Malabo – foto: Jan Ziegler Photography

I que em dius del menjar a Guinea?
Tot el que mengem és importat d’Espanya per via Aérea o marítima. Així que tot i viure a Malabo, segueixo prenent-me la meva Estrella fresqueta i els meus fills creixen a base de llet i Cola Cao com jo vaig prendre de petita. El que sí que trobo a faltar per a ells és el Cacaolat, però temps al temps…

Curiós, no m’ho hagués imaginat!
També mengem altres coses, eh! La Zul s’ha acostumat de ben petita a menjar pop, birulà (un cargol de mar) i peix ja que els annobonesos, com a illencs que són, són uns magnífics pescadors. En canvi, l’Oriol ha sortit més a la mare i és un amant de la pasta, del pa i de les salsitxes crues de la Garrotxa.

Així que l’Oriol sembla tenir més arrels catalanes!
Pot ser! De ben menuts els hi he parlat en català, no me’n surt una altra… I intento portar tots els llibres i jocs que m’ajudin a ensenya’ls l’altra cultura de la que també formen part.

A vegades heu pensat en tornar?
Aquí som feliços. Gaudim d’una natura que no tindríem en un altre lloc, i d’un clima que per a mi és un privilegi (tot i que la Zul sempre vol tornar a la neu…).

Sobre Barbara Vastenavond 510 Articles
Historiadora de l’Art, gestora cultural i mare de dos nens. Convençuda de que cada experiència que vivim enriqueix la nostra vida. Explorar, tocar, viatjar, sentir... és la millor herència que els puc deixar.. Creadora de YouMeKids i coautora de la col·lecció de guies “Excursions amb nens des d'una àrea de pícnic” .

Comenta

Deixa un comentari

El teu e-mail no es publicarà.


*