Famílies diverses: com tractar-ho a casa i a l’escola

Per què cal educar en la diversitat familiar? Quins recursos tenim a l’abast per parlar-ne a casa i a les aules?

“Jo per què no tinc un papa?” Amb quatre anys el fill de la Glòria Canyet va arribar de l’escola fent-se aquesta pregunta. Un moment dur. Aquell dia havia treballat la família a classe, una família tradicional amb un pare, una mare i fills. “El meu fill es va trobar que no tenia pare i es va sentir diferent”, explica Glòria. I no era l’únic.

“Les famílies que s’hi troben, no se senten reconegudes en el model familiar explicat a l’escola”, continua Canyet. Hi ha famílies amb dues mares, dos pares, mares solteres, famílies amb nens adoptats o en acollida, famílies transculturals, enllaçades o reconstituïdes. “Només el trenta per cent de les famílies a Barcelona són tradicionals i autòctones”, afirma Glòria Canyet. Quan el seu fill va arribar a casa aquell dia, ella va tenir clar que calia normalitzar la diversitat familiar fent-la visible i parlant-ne sense embuts. Per això va impulsar el 2011 el projecte Familium, que mitjançant el llibre Familium XXI i tallers vol educar en la no discriminació.

Famílies amb dues mares, dos pares, mares solteres, famílies amb nens adoptats i en acollida, enllaçades o reconstituïdes… moltes no se senten reconegudes en el model familiar que s’explica a l’escola

“Els nostres fills i filles han de saber que totes les famílies són bones, si hi ha un bon ambient entre els membres. La família tradicional no és garantia de felicitat” afirma Canyet. D’aquí que al conte-joc Familium XXI, els protagonistes siguin nens i nenes de dotze famílies diferents. Hi ha nens adoptats, nens amb pares separats, nens amb dos pares o en acollida. Cada història ens apropa a una realitat diferent, ajudant no només als nens entre 6 i 12 anys a reconèixer-se en alguna de les famílies del llibre sinó a descobrir altres realitats. En acabar, els lectors tenen el repte d’emparellar el protagonista amb una de les il·lustracions de les famílies.

“És molt important tenir referents, algú on emmirallar-nos”, afirma Katy Pallàs, presidenta de l’Associació de Famílies Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals i Intersexuals (LGTBI). “Els infants pregunten i has de tenir respostes”, explica Pallàs. Per a aquesta mare d’un nen de deu anys, és primordial ser sincer des del primer dia per poder apoderar els infants. L’associació disposa d’una llista de literatura a la seva web per ajudar a les famílies en aquest sentit. Però no tota la feina ha de recaure al nucli familiar. “A la majoria de les escoles no hi ha cap llibre que parli de la diversitat familiar”, comenta Katy Pallàs. Per això des de l’associació de famílies LGTBI s’ha creat el programa educatiu Rainbow, amb l’objectiu de donar eines al professorat per comprendre i treballar la diversitat afectiva i la igualtat de gènere a les aules.

“És molt important tenir referents, algú on emmirallar-nos: a la majoria de les escoles no hi ha cap llibre que parli de la diversitat familiar”

– Katy Pallàs, mestra i presidenta de l’Associació de Famílies LGTBI

“El gènere no és binari”, afirma la presidenta de l’associació de famílies LGTBI. “Quan es treballa la sexualitat a l’escola o el cos dels nois i les noies, tenim una gran oportunitat d’introduir el tema de la transsexualitat”, exemplifica Katy Pallàs. Però en poques escoles s’aprofita aquesta ocasió per educar en la diversitat i en el respecte.

Natàlia Ferrús Blasco, mestra i directora d’una escola de primària a València, va detectar aquesta mancança i va decidir junt amb Antònia Cardona Gavilà, també mestra, posar-hi remei. “En els darrers anys a les classes les famílies han evolucionat molt”, explica Ferrús. “Cada vegada hi ha més separacions, hi ha moltes mares solteres i nens amb dues mares”, continua aquesta mestra d’educació física.

A la seva escola, entre un 10% i un 15% de les famílies ja no estan compostes per un pare, una mare i uns nens a l’estil tradicional. Calia un recurs per poder explicar aquesta diversitat d’una forma natural als alumnes. Així va sorgir la idea de crear una sèrie de sis contes familiars, on els nens i les nenes de 3 a 8 anys es poguessin sentir identificats. Els sis contes tenen com a fil conductor l’escola, ja que tots els protagonistes són alumnes del mestre Serafí.

“En les primeres edats, els nens no estan contaminats. No discriminen. Són molt purs. El problema moltes vegades el tenen les seves famílies, a qui els costa més entendre-ho”

– Natàlia Ferrús, mestra i coautora de la col·lecció Contes Familiars

Cada conte, escrit en lletra de pal (ideal per a primers lectors), comença de bon matí com un dia qualsevol en la vida d’una família de dues mares, dos pares, una mare, un pare i una mare o dues famílies. Cada conte presenta la vida del protagonista en una absoluta normalitat. Tot i que quan treballen els contes a classe poden sorgir preguntes de l’estil “com pot ser que tingui dues mares”, els nens no discriminen. “En aquestes primeres edats”, explica Natàlia Ferrús, “els nens no estan contaminats. Són molt purs. El problema moltes vegades el tenen les seves famílies, a qui els costa més entendre-ho”.

La lluita contra els nostres prejudicis és justament un dels punts claus del joc Tutty, de l’editorial Lalala, dirigit a nens i nenes a partir dels 8 anys. “Has d’obrir la ment si no vols que les teves oportunitats per guanyar [al joc] es redueixin”, explica Juan Lillo, cocreador del joc de cartes Tutty i expert en coeducació. Mitjançant una mecànica de joc senzilla, els jugadors competiran per completar una família de sis membres, fugint dels estereotips de gènere i obrint-se a models alternatius de convivència. Hi ha 28 cartes amb personatges i colors diferents representant les funcions que fan els diferents membres de la família (productius, de cura, domèstics o de companyia). El punt de competició s’aconsegueix amb 12 cartes d’acció que representen situacions que obliguen a fer canvis a la constitució del nucli, com ara una mudança, una adopció, un divorci, un matrimoni o una malaltia.

Educar en la normalització de la diversitat és fonamental perquè els nens i nenes puguin créixer sense limitacions i esquemes preestablerts, pertanyin o no a una família diversa

L’objectiu de Tutty és ser el primer en crear una família de sis membres amb un mínim d’un personatge de cada generació i una funció diferent. Però la família ha de ser validada per la resta de jugadors. Per això cal explicar la història darrera d’aquesta nova família. “Quan vaig jugar a aquest joc en una aula amb joves musulmans, vaig crear una família composta per dos homes”, explica Juan Lillo. “De seguida els alumnes van dir que estava fent trampa, perquè dos homes adults no podien tenir una família”, continua Lillo. Aquest va ser el punt de partida perquè l’expert en coeducació expliqués als alumnes que a Espanya dues persones del mateix sexe es poden casar de forma legal i que també poden tenir fills i filles mitjançant l’adopció o tractaments d’inseminació artificial o in vitro. A més de presentar la diversitat familiar, el joc també vol educar en la coresponsabilitat i combatre els prejudicis sexistes. Cartes d‘homes planxant o dones fent d’electricista tenen aquesta funció didàctica.

Educar en la normalització de la diversitat és fonamental perquè infants amb situacions familiars diferents de la tradicional no se sentin bitxos estranys, sinó membres d’una opció més dins del gran ventall de famílies existents. Però alhora també és una manera d’obrir la ment a la resta d’infants perquè puguin créixer sense limitacions i esquemes preestablerts.

També us pot interessar: Jocs i contes per educar en la diversitat familiar

"En castellà: Castellà"