Enganxats al mòbil: com evitar convertir-nos en smombies

Si vosaltres o els vostres fills sou dels que us emporteu el mòbil al lavabo, aneu a cop d’alarma o teniu por de quedar-vos sense bateria, sou bons candidats per patir una psicopaTIClogia.

A diferència dels trastorns de salut mental, les piscopaTIClogies, com les denomina Manuel Armayones, sotsdirector acadèmic dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, són els nous trastorns relacionats amb la dependència que tenim del mòbil i internet.

Principals psicopaTIClogies - Font: UOC
Principals psicopaTIClogies – Font: UOC

Una enquesta feta el 2014 per Tecmark, una agència de màrqueting digital de Manchester, a 2.000 usuaris de telèfons intel·ligents al Regne Unit, revela que els usuaris miren una mitjana de 221 vegades al dia el seu smartphone.

El mateix estudi va trobar que comencem ben d’hora a fer servir el mòbil, fins i tot abans que haguem sortit del llit, per comprovar el temps, revisar el correu electrònic i veure si ens hem perdut alguna cosa a les xarxes socials abans de tan sols pensar en l’esmorzar. I no parem fins a les 23:21 hores. El còmput total durant el dia, segons Tecmark, es resumeix en tres hores i 16 minuts dedicats íntegrament a l’ús del mòbil.

Carril per a persones «enganxades» al mòbil a la megalòpolis de Chongqing (Xina) - Foto: TV Xinesa
Carril per a persones ‘enganxades’ al mòbil a la megalòpolis de Chongqing (Xina) – Foto: TV Xinesa

No és d’estranyar que, a poc a poc, a les ciutats es comencin a prendre mesures. El 2014 el govern xinés va crear el primer carril per a persones ‘enganxades’ al mòbil a la megalòpolis de Chongqing, en un intent de reduir el risc de xocs per culpa de no enlairar el cap de l’aparell. Pot semblar una bogeria dels asiàtics, però el cert és que a Europa ciutats com a Anvers (Bèlgica) o Estocolm (Suècia) ja tenen carrils per separar els vianants desconnectats dels que xategen mentre caminen.  Són iniciatives sorgides de particulars, però han tingut un gran impacte a les xarxes socials. És més, tampoc Barcelona s’ha quedat enrere. Segons Manuel Armayones, la zona del Trambaix de la capital catalana disposa de dibuixos del mòbil a terra per avisar als smombies que han d’aixecar el cap.

Smombies són persones que recorren els carrers amb la vista enganxada a les pantalles dels seus telèfons mòbils. La paraula és fruit de la unió dels conceptes, ‘smartphone‘ i ‘zombi‘.

Sí: les persones que recorren els carrers amb la vista enganxada a les pantalles dels seus telèfons mòbils, totalment concentrats en el que succeeix sobre el palmell de la mà, ja tenen una definició pròpia. Són els smombies, una paraula fruit de la unió dels conceptes ‘smartphone‘ i ‘zombi‘.

Però què podem fer per reduir la nostra addicció al mòbil?
Segons Manuel Armayones, sotsdirector acadèmic dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC i autor del llibre “El efecto smartphone: conectarse con sentido“, és qüestió de trobar l’equilibri i fer ús d’alguns trucs que poden ajudar-nos a controlar la dependència:

1) DESCONNECTAR l’smartphone a la nit: no cal tenir el mòbil connectat al wifi o al 4G quan anem a dormir. Hem de respectar l’estona de descans. D’aquesta manera no obliguem el cos a estar en una situació d’alerta i pressió constats i evitem la vibració fantasma, la sensació que el mòbil sona quan en realitat no ho fa.

2) ELIMINAR algunes APPS de xarxes socials del mòbil: les xarxes socials poden arribar a saturar-nos. La majoria de les vegades no ens aporten res més que una pèrdua de temps. És qüestió de deixar al mòbil només aquelles que realment ens aportin algun benefici social o pràctic. La resta les poden seguir amb l’ordinador, reduint així el temps de dedicació i necessitat d’estar connectats en tot moment. És una manera de dominar el trastorn FoMO (fear of missing out), la por a perdre alguna cosa del que està passant a les xarxes socials.

3) Buscar ESTONES de DESCONNEXIÓ. És convenient proposar-nos moments en els quals no farem servir el mòbil i el deixarem a casa: l’estona de passeig amb el gos, l’hora de sopar en família, l’estona en cotxe fins a l’escola, etc. D’aquesta manera ajudem a evitar la nomofòbia o la fòbia a no tenir el mòbil a mà, a no tenir cobertura o la por a que s’acabi la bateria abans d’arribar a casa.

4) L’EXERCICI i una DIETA sana són bàsics. No ens adonem que amb l’ús del mòbil perdem temps que podríem aprofitar per fer esport.

És millor prevenir que remeiar. Per això es bàsic gestionar molt correctament l’ús del mòbil dels nostres fills i filles des de l’inici.

Manuel Armoyanes insisteix, però, en que és millor prevenir que remeiar. Per això ens aconsella gestionar molt correctament l’ús del mòbil dels nostres fills i filles des de l’inici.

Per començar, hauríem de NEGOCIAR LA NECESSITAT que el nen tingui un mòbil. No cal regalar el mòbil sense més, sinó que ha de ser la recompensa a una bona feina, unes bones notes o un bon rendiment. A més, s’han d’acordar unes NORMES d’ÚS, com per exemple en quins HORARIS es pot fer servir el mòbil i quan hauria d’estar apagat o desconnectat de la xarxa (com a l’hora de sopar en família) o a quantes xarxes socials es pot connectar el menor des del dispositiu mòbil.

En tot moment s’ha de fugir de la prohibició, però sí que s’han d’exposar sense embuts les problemàtiques associades a l’ús incorrecte del mòbil i internet. Han de tenir criteri per distingir l’abús, l’assetjament escolar i ser conscients que el que es publica a les xarxes socials es magnifica. Han de saber que la imatge que la gent projecta de si mateixa a les xarxes socials sempre sol ser la cara més bona i la realitat no sempre és així. Per tant, han de fugir de les comparacions. Abans comparàvem sabates i roba, ara mirem qui té més amics al Facebook o ha fet els viatges més “guais”. La problemàtica és la mateixa, però la magnitud ha canviat i els hem de preparar.

Sobre Barbara Vastenavond 468 Articles
Historiadora de l’Art, gestora cultural i mare de dos nens. Convençuda de que cada experiència que vivim enriqueix la nostra vida. Explorar, tocar, viatjar, sentir... és la millor herència que els puc deixar.. Creadora de YouMeKids i coautora de la col·lecció de guies “Excursions amb nens des d'una àrea de pícnic” .

Comenta

Deixa un comentari

El teu e-mail no es publicarà.


*