En un moment en què la tendència educativa s’encamina cap a una educació que vol formar en les competències per la vida, l’estimulació de la creativitat sembla un punt clau.
Associem la creativitat a la innovació, la curiositat, la flexibilitat mental, la capacitat per aprendre de l’error… valors i habilitats que han de capacitar els nostres fills per adaptar-se als reptes de la societat del futur. Però com eduquem en la creativitat?
Parlem amb Lluís Sabadell Artiga (Barcelona, 1974) llicenciat en Belles Arts. Ell porta la creació a la sang. El 1995, quan encara estudiava, va descobrir que la creació col·lectiva afegia un gran valor i multiplicava les possibilitats. El 2013 posa a l’abast de tothom la seva Metodologia de co-creació de les 4Cs (Conèixer, Co-crear, Construir i Celebrar) amb CoCreable, un projecte que impulsa la integració de processos de co-creació a les escoles, empreses i institucions. El 2015 funda els Cuscucianos, una editorial de contes-objecte que vol despertar la creativitat i la curiositat de grans i petits.
Naixem creatius?
Tots som creatius, tot i que de vegades el que ens falten són les eines per poder expressar aquesta creativitat. Quan faig alguns dels tallers de co-creació, hi ha persones que em diuen que no són creatives. Aleshores els hi dono “Les aventures del Sr. Embut“. A partir de la imatge on surt un embut representat de diferents maneres, poden dibuixar, escriure paraules i deixar fluir la seva imaginació. El resultat sempre queda bé, perquè el que fem és donar una base per expressar-se lliurement i crear una història. Bàsicament donem un petit impuls per trencar aquesta creença de què no saben fer-ho.
Per tant, podem despertar la creativitat?
Sí! La nostra societat en general ha “capat” la creativitat, però la podem estimular. Es tracta d’oferir una base prou atractiva des d’on començar. Un full en blanc sempre és dur i bloqueja, però si oferim un punt de partida, tot canvia. Obrim el camí a la imaginació.
Per això al manifest de l’editorial Cuscuscianos dius que prefereixes “suggerir que no ensenyar”.
Sí. Volem deixar les coses obertes i oferir instruments des d’on estirar el fil, que acompanyin en la creació, però sense donar-ho tot fet.
Posa’m un exemple.
El joc Ina és un creador d’històries. És una capsa amb un joc de formes de diferents mides i colors. A partir d’aquí es poden crear composicions, inventar personatges, utilitzar-los com a titelles o retallar formes noves per crear històries divertides, misterioses, absurdes…
Genial. I a més ho podem fer en família.
Sí. Co-creant!
En què consisteix la co-creació?
La co-creació és una manera de construir, imaginar, projectar o fer coses de forma col·lectiva. El resultat de la creació és fruit de tots els que han participat, de manera que la propietat és col·lectiva. Amb la co-creació es multiplica la capacitat creativa de les persones.
Però també implica una negociació.
Sí, la co-creació implica cedir part del poder individual, escoltar i respectar als altres. Però alhora és una gran oportunitat per descobrir les habilitats ocultes de cadascú. Hi ha molts tipus d’intel·ligències: hi ha el que és més pràctic, el que és més creatiu o emocional… Mitjançant la co-creació podem descobrir què se’ns dóna més bé i posar-ho a l’abast del grup. Bàsicament hem de complementar els diferents coneixements i habilitats de cadascú individualment per a crear quelcom col·lectivament.
Per ajudar-nos en aquest procés has editat la ‘Guia pràctica per co-crear a l’escola‘.
Sí, va ser el fruit de l’experiència del re-disseny del pati de l’escola dels meus fills, l’Escola Castellum de Sant Julià de Ramis, on van participar els propis alumnes, pares, mares, mestres i monitors. Entre tots vam idear un nou pati que s’adaptés a les necessitats dels nens amb elements naturals on amagar-se, jocs per enfilar-se, espais per fer un pícnic…
Per a què tot sortís rodó vaig seguir un procés de co-creació. Tot i que la guia ha estat escrita pensant en un context educatiu, les activitats i eines que s’expliquen són aplicables a qualsevol context.
Estàs parlant de la metodologia de les 4Cs.
Exacte. Es tracta de Conèixer, Co-crear, Construir i Celebrar. Primer hem de conèixer l’entorn i les necessitats de les persones del lloc i on volem intervenir. Amb aquesta informació, passem a la fase de co-creació, amb la pluja d’idees per desenvolupar el disseny pas a pas i així passar a la fase de construcció, on materialitzem les idees. I és aquí on ens vindran molt bé les habilitats i els coneixements de cada participant.
I la celebració?
Tot procés s’ha de tancar amb una gran celebració, un moment per compartir l’experiència i tot el que hem après, i sobretot gaudir del resultat.
És una guia molt pràctica amb exemples clars i activitats concretes, sense massa teoria. És interessant que subratllis la importància de l’aportació dels nens en tot el procés creatiu.
Sí, ells han de poder dir la seva i participar activament. A més, seran els primers que voldran ajudar. Per això és important tenir pensades activitats que ells pugin fer i mirar d’integrar-los tant com puguem.
Què ens recomanaries?
Una de les activitats que recomano a la guia és muntar un grup de petits reporters, que documentin amb fotografies i vídeos tot el procés. És una bona forma de tenir documentació des del punt de vista dels nens i donar-los una tasca concreta.
Aquesta participació activa dels nens l’aportes també als jocs que ofereixes a Cuscusianos.
Sí, el Mini Pillut, per exemple, és un joc de cartes que està contínuament evolucionant. El va inventar la meva mare per poder jugar amb els meus fills. El joc havia de ser prou senzill perquè en Jan, de 3 anys, pogués jugar, i al mateix temps prou entretingut perquè a tots ens agradés. En introduir-ho al catàleg de Cuscusianos, vaig incorporar unes cartes en blanc perquè tothom pogués inventar-se normes noves i així el joc pogués créixer i evolucionar. Al web tenim un espai on recollim totes les normes noves que es van inventant. Deixem una porta oberta a la imaginació i la creació. És un joc que creix amb tu.
"En castellà: Castellà"
