Educant ments crítiques i nens emocionalment madurs

“Mama no estic bé. Vull estar bé. Com pots ajudar-me a estar bé?”. La Uma té cinc anys. S’ha enfadat amb la seva mare, com pot passar a molts infants de la mateixa edat. Però al contrari de la majoria, Uma no es posa a cridar o munta una escena. Respira i demana ajuda. “La Uma –comenta la Cilia Willem, mare de la criatura-, ha après a gestionar les seves emocions i a parlar d’elles”.

La Cilia Willem, belga establerta a Catalunya des de 1996, va triar molt conscientment junt amb la seva parella catalana, l’escola de la seva filla. Quan el 2015 es van traslladar de Barcelona al Camp de Tarragona per feina, tenien clar que volien un projecte d’educació alternativa per la seva filla. Buscaven una escola on la gestió de les emocions i l’autoconeixement fossin la base. Tot i haver de conduir més de vint minuts fins a l’escola, no van dubtar en apuntar a la seva filla a l’escoleta Petits Voladors del Vendrell, una escola d’educació viva centrada en l’aprenentatge actiu, l’educació respectuosa i integral de la persona.

Cada vegada hi ha més pares i mares, com la Cilia, que aposten per una educació alternativa a l’educació convencional on la transmissió de coneixements predomina per sobre de la persona. Busquen un projecte educatiu que desperti el pensament crític dels nens, els estimuli a prendre decisions, a analitzar i a gestionar les emocions i els conflictes amb els altres. Nens preparats pels reptes del futur.

Segons l’informe The Future of Jobs, publicat en 2016 pel Fòrum Mundial Econòmic, el 65% dels nens que actualment estan cursant primària acabaran treballant en feines que encara no existeixen. El panorama laboral, del que ja denominen la quarta revolució industrial, està evolucionant a tota pressa. L’informe adverteix que cap al 2020 el canvi tecnològic farà desaparèixer set milions de llocs de treball en els 17 països més desenvolupats del món. La major part relacionats amb tasques administratives i d’oficina. La robòtica liderarà el canvi a la indústria i es perdran molts llocs de treball a les cadenes de muntatge. Però, apareixeran nous llocs de treball on el component creatiu de la ment humana i tot el que escapi a l’automatització serà essencial. Les habilitats més demandades dels treballadors dels anys vint d’aquest segle –segons l’informe- seran la resolució de problemes complexos, el pensament crític, la creativitat, la gestió d’equips o la presa de decisions.

En aquest context s’entén el gran canvi educatiu que està patint l’escola tradicional i el perquè de l’aposta per les competències al currículum escolar. Van tard.

“Potenciem una educació centrada en la persona. No sabem com serà el futur i cap a on anirà exactament el món laboral, per això preparem als nens per ser flexibles i creatius. A què puguin resoldre problemes de forma dinàmica sense que es bloquegin emocionalment”. 

– Marc Alcega Estivill, membre de l’equip de coordinació de la Xarxa d’Educació Lliure

Des del 2009 la Xarxa d’Educació Lliure (Xell), una associació sense ànim de lucre integrada actualment per 25 projectes a Catalunya basats en models d’educació no directiva i d’acompanyament en grups reduïts, ho té clar: “Potenciem una educació centrada en la persona. No sabem com serà el futur i cap a on anirà exactament el món laboral, per això preparem als nens per ser flexibles i creatius. A què puguin resoldre problemes de forma dinàmica sense que es bloquegin emocionalment”, explica Marc Alcega Estivill, membre de l’equip de coordinació de la Xell. En resum, aquest tipus de projectes educatius entén el nen com un subjecte actiu i posa especial èmfasi en les vivències emocionals, físiques, l’experimentació i la manipulació de materials. “D’aquí que la Uma hagi après a gestionar la seva frustració fent exercicis de respiració apresos a l’escola”, comenta Cilia Willem, mare de la nena de cinc anys.

Però que passa amb els coneixements essencials en aquest tipus d’escoles on l’autoaprenentatge és la base? “No hi ha cap nen que no vulgui saber llegir, escriure o sumar”, comenta Judith López Miró, directora pedagògica de l’espai obert La Serra (Sant Pere de Ribes). “Jocs de matemàtiques com Base 10 [uns blocs que ajuden a comprendre i raonar sobre la unitat, la desena, la centena i el miler], fan que els nens manipulin les matemàtiques d’una forma vivencial i ho comprenguin millor”, continua Judith López. “Pels nens és un joc, però alhora estan aprenent, perquè les matemàtiques, per comprendre-les del tot, les has de viure”, afegeix López.

Es tracta de despertar les ganes d’aprendre i investigar dels nens. I en aquest sentit, Laia Galeano, directora de Petits Voladors del Vendrell  té un recurs curiós per despertar l’interès d’escriure dels infants. “La màquina d’escriure crida molt l’atenció dels nens. Volen escriure cartes i sense quasi adonar-se ho aprenen”, afirma Galeano.

Però aquest no és l’únic recurs. Com a la resta d’escoles alternatives, també Petits Voladors té un espai de racons on es treballa les matemàtiques o la lectoescriptura amb material Montessori seguint els interessos dels nens. Però també han introduït moments d’activitats dirigides per garantir l’assoliment dels coneixements bàsics. “Juguen a la botigueta per aprendre a sumar i restar o descobreixen les lletres a través d’un conte”, afegeix Cilia Willem, mare de la Uma.

I justament aquest és el gran repte dels projectes educatius alternatius: trobar l’equilibri entre l’educació centrada en la persona i l’assoliment dels coneixements del currículum marcats per la Generalitat a partir de primària, moment en què l’escolarització és obligatòria i reglada.

"En castellà: Castellà"