Com molts pares i mares, Marketa Svobodova, mare d’en Theo, de 3 anys, es troba en la recta final per escollir una escola pel seu fill, abans de que obri el període de matriculació el proper dijous 23 de març de 2017.
Encara no té clar quina escola triar. “Estic dubtant entre dues escoles públiques a Vilafortuny”, comenta aquesta txeca que es va instal·lar en aquest barri residencial de Cambrils al 2008 junt amb la seva parella catalana. “Una escola és més tradicional i l’altra té un projecte educatiu més innovador. Cadascuna té coses que m’agraden i d’altres que no tant”, continua Marketa.
Com la majoria de famílies amb nens que comencen P3 el curs 2017-2018, ha aprofitat les portes obertes per conèixer de més a prop les escoles de la seva zona, perquè per a ella la logística era una tema clau. També ha comparat el projecte educatiu, l’oferta d’extraescolars i el preu del menjador visitant les webs dels centres. A més, ha intercanviat opinions amb d’altres pares i mares veïns, tot i que té clar que la decisió final ha de ser seva. Ha fet els deures. Això l’ha ajudat a reduir la llista d’escoles fins a dos, però ara arriba la feina més difícil: prioritzar una. “Vull una escola que prepari al meu fill per a la vida”, resumeix Marketa Svobodova.
“L’escola ha de fer feliç al nostre fill, i no només convertir-lo en un súper professional preparat per fer estudis de dret, enginyeria o periodisme”.
– Guillermo Bautista Pérez, doctor en pedagogia i director de programa del màster universitari de Formació de professorat de la Universitat Oberta de Catalunya.
No és una demanda estranya. Guillermo Bautista Pérez, doctor en pedagogia i director de programa del màster universitari de Formació de professorat d’ESO, Batxillerat, FP i ensenyament d’idiomes de la Universitat Oberta de Catalunya comenta en aquest sentit que “cal pensar més en l’escola com una inversió del present i no només en una inversió de futur”. “L’escola, –explica- ha de fer feliç al nostre fill, i no només convertir-lo en un súper professional preparat per fer estudis de dret, enginyeria o periodisme”. Estem formant persones que necessiten molt més que coneixements per enfrontar-se a la vida. Les habilitats i l’educació emocional són essencials en la capacitat de solucionar problemes, i per això un projecte educatiu enfocat a les competències que tracta de forma integral a la persona és clau.
Però com sabem si l’escola té un enfocament globalitzador i humanista on els nens són protagonistes del seu aprenentatge? Aquí teniu vuit preguntes i respostes per ajudar-vos a comparar projectes educatius i orientar-vos en la tria.
Com estan organitzades les aules?
Habitualment, una escola on el treball cooperatiu és important agrupa els alumnes en taules rodones o ajuntant varies taules a les aules, de tal manera que es pugui treballar en petits grups heterogenis.
Si l’escola està enfocada a l’aprenentatge cooperatiu, teniu la garantia que les habilitats socials i la resolució de conflicte dels nens s’estimularan. Els alumnes aprenen a organitzar-se, a assumir responsabilitats i a treballar en equip.
Quin temps dedica l’escola al treball per projectes?
El treball per projectes, en el que s’escull una temàtica que es treballa integrant les diferents disciplines acadèmiques, és el recurs idoni per treballar les competències. Els nens aprenen a investigar i a ser crítics. A més, segons el professor Bautista, “si els projectes estan molt relacionats amb allò que passa a la vida real, és un aprenentatge de vida”.
Gran part de les escoles ja treballen per projectes, però depenent del temps que li dediquin durant el curs, podreu valorar la importància que l’escola dóna al treball interdisciplinari i a la preparació integral dels nens. No és el mateix treballar en un projecte tres setmanes a l’any que fer un projecte diferent cada trimestre o dedicar-li un temps cada setmana.
Quin tipus de material es fa servir a l’escola?
Una escola on les noves tecnologies estiguin molt presents us pot semblar molt innovadora. “És cert que l’ús de les noves tecnologies pot ser una eina molt potent, ja que fa l’aprenentatge més divertit, però sobretot té sentit en un context integral on la tecnologia no és el fi, sinó el recurs”, clarifica Guillermo Bautista, professor de pedagogia de la UOC. Les tablets i els ordinadors no només són una alternativa als llibres de text per fer exercicis, sinó que poden ajudar als alumnes a crear continguts. Crear un mural interactiu per un projecte converteix els alumnes en consumidors actius de tecnologia i no en mers usuaris, per exemple.
Intenteu recordar també quins i quants treballs hi havia exposats a les aules durant les portes obertes. Us poden donar pistes relacionades amb el tipus de sistema educatiu que preval a l’escola: un de més participatiu o un que es basa en la classe magistral. A cicle infantil potser és menys evident, però a la primària es veu molt més clar.
Com tracta l’escola l’atenció a la diversitat?
Si el centre disposa de mesures d’atenció a la diversitat de necessitats dels alumnes, ja és un pas. Però hauria d’anar més enllà del reforç i l’ampliació d’aprenentatges. L’aplicació d’estratègies de treball cooperatiu i una atenció més personalitzada dels alumnes són senyals de que el rol del nen a l’escola com a persona és important.
Quin paper juga la família a l’escola?
“Una escola on la implicació de la família va més enllà que portar material per fer les manualitats o els projectes pot ser molt enriquidora a nivell educatiu”, comenta Bautista, doctor en pedagogia. Una escola on els pares participen amb els seus fills en activitats concretes com ara venir a explicar el seu ofici o oferir fer tallers relacionats amb el projecte apropa la vida quotidiana a l’aula i demostra que el professorat té la capacitat de respondre i reconduir les activitats adaptant-se a les necessitats i al moment.
Una escola només de primària o una en què es puguin estudiar també l’ESO i el batxillerat?
La continuïtat té avantatges. Entre d’altres, el fet de mantenir els mateixos amics. Però canviar d’aires també pot ser positiu per a l’experiència d’escolarització del menor. Dels reptes se n’aprèn. A més, és una oportunitat per descobrir altres formes de fer, tot i que és recomanable passar en un projecte pedagògicament similar al de la primària.
Les llengües estrangeres són un factor decisiu?
Són un plus. Un centre que imparteix llengües estrangeres en les primeres edats és interessant, perquè són les millors edats per l’ensenyament de les llengües. Però no hauria de ser un factor determinant si no va acompanyat d’un projecte educatiu integral i per competències.
Quin pes han de tenir les activitats extraescolars?
La cosa més important és que s’analitzi si estan plantejades amb serietat i rigor, perquè de vegades són merament un pàrquing infantil.
“En definitiva –conclou el professor Guillermo Bautista-, s’ha de pensar en les habilitats comunicatives, la transmissió de valors, les normes i el treball d’emocions quan es tria una escola, però per sobre de tot cada família ha de conèixer el seu fill i triar en base a què el farà feliç i el farà créixer com a persona”.
"En castellà: Castellà"