Hormones revolucionades, canvis d’humor sobtats, rebel·lió al galliner… Si teniu adolescents a casa, de ben segur que us sonen alguns d’aquests “símptomes”. I és que el canvi que pateixen els joves no passa desapercebut. Per a una gran part de pares i mares és una etapa aclaparadora que requereix molta paciència.
Sembla que des del temps de Sòcrates, qui deia que ‘la joventut estima el luxe, té pèssims modals i menysprea l’autoritat’, les coses no hagin canviat gaire. Però potser el problema és justament aquest. Hem anat arrossegant la creença que l’adolescència és una etapa tempestuosa, conflictiva i fins i tot traumàtica per qui la viu en primera persona, però també pel seu entorn.
En l’etapa adolescent es consolida l’aprenentatge emocional i social
Per sort, en les darreres dècades la neurociència ha revelat que el cervell continua desenvolupant-se després de la infància, i posa claror en la foscor. I és que durant l’adolescència el cervell es reestructura: algunes àrees creixen, d’altres disminueixen i es reorganitzen les connexions. Aquesta maduració del cervell comença per la zona del clatell i finalitza al front. I és justament en aquesta àrea prefrontal on es troba el control d’impulsos, el judici, la mesura dels riscos i la presa de decisions.
Bàsicament estem parlant que és en l’etapa adolescent que es consolida l’aprenentatge emocional i social. I en aquest sentit les experiències vitals semblen ser de gran importància, ja que poden accelerar la creació de nous circuits neuronals i ‘construir un cervell millor‘ que permeti resoldre problemes, raonar i planificar. I aquí és on l’educació (emocional) aporta el seu granet de sorra.
Katia Velar, psicòloga del Centre Interpersonal de Barcelona i experta en les àrees d’infància, adolescència i família ens ofereix cinc estratègies basades en la intel·ligència emocional per fomentar l’apoderament dels adolescents i així ajudar-los a “madurar” de la millor manera possible.
Potencieu les qualitats en comptes de les debilitats dels vostres fills
Si el que volem és apoderar els nostres fills i filles i preparar-los pels reptes del futur, val més que els ajudem a descobrir les seves potencialitats. En moments en què estan cercant la seva identitat i estan posant a prova les seves capacitats, mesurem bé el que transmetem. Si ens fixem només en els seus punts fluixos, els estem debilitant com a persones. Fent un reforç positiu destacant les seves qualitats, estimulem la creació d’una bona imatge de si mateixos i potenciem la seva auto-confiança, element bàsic per superar obstacles. Però com ho fem sense fer la gara-gara?
És tan fàcil com que el dia que arriben amb una bona nota de l’exposició oral del treball, no ho deixem en un “Molt bé!”, sinó que deixem caure que “ja ens ho imaginàvem, perquè aquest toc d’humor amb què expliques les coses enganxa i com que a més t’organitzes bé, transmets molt clarament les idees…”
Sigueu empàtics i reduireu la tensió
Tot i que pot semblar difícil que en mig d’una crisi adolescent amb crits amunt i avall, puguem canviar el rumb de la situació, és possible. O més no, es pot reduir la intensitat de l’emoció del moment respirant profundament i agafant el temps per reconèixer el sentiment. Perquè per molt absurda que ens sembli la “rebequeria”, al darrere hi ha un sentiment de frustració, de no ser entès, de ràbia, tristesa… Intentant entendre el què passa, pot trencar aquell mur amb el qual els adolescents es troben i que en molts casos només fa que agreujar la situació.
No es tracta de donar-los la raó (si no la tenen), però simplement d’empastissar. L’empatia redueix la tensió.
Imagineu-vos que el vostre fill té un esquinç a la cama dreta ja bastant recuperat, però el metge encara li recomana una setmana de repòs. I al teu fill se li ha ficat entre cella i cella que vol sortir a fer un tomb en bici. Evidentment la teva resposta pot ser un no rotund dient que ‘està boig i que sempre té idees de bomber’… i això té com a conseqüència una frustració enorme i un rebot dimensional.
Però en canvi podríem intentar redirigir la situació dient que ‘és normal que vulgui sortir. Sabem que li agrada anar en bici i es deu sentir molt aclaparat i ens sap greu. Potser podríem buscar una alternativa a la bici. Cinema amb amics?’ Evidentment la frustració per no poder anar en bici segueix existint, però segurament el grau serà inferior i l’intensitat del conflicte també.
Feu preguntes adequades i haurà recompensa!
Si volem connectar amb els adolescents monosíl·labs, cal fer les preguntes adequades. Cal trobar aquelles preguntes amb les quals obtinguem una resposta concreta. Per tant, tingueu en compte els seus gustos, les persones que són importants per a ells o jocs que els interessin encara que es tracti de temes que com a pares no entenguem o no ens apassionin tant. Però compte amb les preguntes “trampa”! No utilitzeu les respostes dels vostres fills per manipular-los o renyir-los, ja que només aconseguireu que us deixin d’explicar coses.
Per tant, si volem saber com ha anat el dia, en comptes de preguntar-li ‘T’ha anat bé avui a l’institut?’ o ‘Tens molts deures?’, és més eficaç preguntar-li per alguna cosa que li interessi o sigui més concreta de l’estil ‘què heu fet a la classe d’educació física?’ o ‘quina anècdota ha explicat avui el professor de biologia?’
Els límits han de ser negociables
No es pot educar sense tenir unes normes i uns límits clars, però aquests criteris educatius que s’han de respectar en tot moment, s’han de poder adaptar a l’edat dels fills. Per tant, es poden re-negociar en funció del comportament. I és que jugar a videojocs, tenir un mòbil, veure sèries a determinades hores i poder sortir amb els amics són privilegis i no drets adquirits! Poden aparèixer i desaparèixer! Cada acció té una conseqüència i els adolescents fan una tria. Cal tenir present que recompensar en positiu és més eficaç que castigar.
Si volem aconseguir reduir els atacs de ràbia, ho posem com a objectiu i si s’aconsegueix, es pot incrementar un privilegi (anar a dormir 20 minuts més tard o veure aquell extra capítol de la sèrie preferida els divendres).
Doneu idees, però deixeu-los reflexionar
No penseu pels vostres fills. No els feu cap favor. Han d’aprendre a ser autònoms. Feu-los preguntes, perquè arriben ells a la resposta i aprenguin a reflexionar.
Si, per exemple, a la nit us diuen que no poden dormir, pregunteu-los si els passa alguna cosa i què creuen que poden fer per poder agafar el son. I eviteu les frases de l’estil “El que hauries de fer és…” o “Jo a la teva edat…”. No imposeu, orienteu!
Llibres que us poden interessar:
El talento de los adolescentes, Jose Antonio Marina (Editorial Ariel, 2017)
Convivir con un adolescente, ideas para acertar de vez en cuando, Elías Argüello Alonso (Pirámide, 2014)
Ens barallem o negociem: Guia per a pares i mares d’adolescents, Betina Lubochiner i Silvio Gutman (Andana Editorial, 2012)
"En castellà: Castellà"
