S’espatlla la nevera o el cotxe i de cop tenim un drama a la caixa familiar. I és que de vegades no sabem ben bé en què ens gastem els diners, però el cert és que haurem de fer pilotes amb la visa perquè el sou no arriba a final de mes.
“Hi ha moltes famílies que viuen al dia”, comenta Elisa Martínez, diplomada en Ciències Empresarials i experta en educació i gamificació financera. “Poca gent sap que ajornar una visa suposa un interès d’entre el 21% i el 26%, o que idealment hauríem d’estalviar entre un 10% i 15% dels nostres ingressos per poder afrontar circumstàncies difícils”. Per això el 2015, després de 26 anys treballant als departaments financers de multinacionals, Elisa Martínez va decidir acollir-se a un expedient de regulació d’ocupació i crear Finanpolis, un mètode per ensenyar les finances mitjançant un joc de taula que, gràcies als diferents nivells de dificultat, s’adapta al personal de tot tipus d’empreses, però també a associacions de pares i mares.
Al seus tallers, l’Elisa Martínez deixa clar que el problema de no arribar a final de mes no es resol guanyant més diners, sinó essent conscient de com el gastem. Us deixem amb cinc dels seus trucs.
Fer un pressupost familiar
Si volem controlar els nostres diners, hem de ser conscients en què els gastem. Cal esbrinar quant paguem cada mes de llum, aigua, gas, mòbils, hipoteca, lloguer, escola, i fins i tot quant gastem en cafès, paquets de tabac i els regals d’aniversari dels nens. L’Elisa Martínez ens ofereix una plantilla per fer aquest pressupost de despeses mensual i conèixer així la nostra situació financera actual.
Però, per arribar bé a final de mes, hem d’anar més enllà. Cal fer una revisió de despeses de com a mínim un any enrere per saber, per exemple, quant destinem a l’electricitat de forma anual. Però també cal esbrinar quan toca pagar les factures. El telèfon el cobren mensualment, però en canvi l’assegurança del cotxe es paga una vegada l’any. Si sabem quant ens costa cada cosa i en quin moment de l’any es paga, podem fer una “provisió de fons”. Per fer-ho hem de dividir el cost de l’assegurança entre 12 mesos, per exemple. D’aquesta manera cada mes deixem l’import resultant a banda al compte corrent. Quan arribi el moment de pagar l’assegurança, no ens quedarem en números vermells.
Si a més, fem un seguiment mensual de les despeses adaptant-lo a la realitat del dia a dia, podrem veure on ens desviem i ajustar-lo a les nostres necessitats.
Diferenciar les despeses fixes de les variables
És primordial separar les despeses per tipologies quan fem el pressupost familiar, ja que en cas de necessitat, ràpidament sabrem per on retallar. Les despeses fixes són aquelles de les quals no podem prescindir tot i no disposar de diners, com ara l’hipoteca o el lloguer, l’escola dels nens, els serveis de llum, aigua i gas, etc. Les despeses variables (com la perruqueria, el gimnàs, els serveis domèstics o la cangur) són despeses de les que podem prescindir però que les fem perquè els nostres ingressos ens ho permeten.
Crear un “matalàs d’emergència” i un racó d’estalvi
Els cotxes s’espatllen. Les neveres i rentadores també. I ja no parlem de l’ensurt que podem tenir quan el dentista ens informa que cal fer un implant. Les despeses extraordinàries poden aparèixer en qualsevol moment i si no les hem previst, poden suposar un drama.
Si al nostre pressupost familiar destinem una partida mensual (per petita que sigui) a emergències, quan arribi el moment, patirem menys econòmicament. I si a més, dediquem un altre petita part a estalvi pur, tindrem molt guanyat a l’hora de planificar el nostre futur (com ara els estudis dels fills, l’adquisició d’un cotxe nou o una pensió).
Evitar demanar mini crèdits o ajornar la visa
Ajornar una visa suposa un interès d’entre el 21% i el 26%. Deixar de pagar una quota d’un crèdit permet al banc aplicar interessos de demora d’un tipus molt superior a els interessos ordinaris. A més, el banc també pot cobrar una comissió molt elevada per reclamació de quotes impagades. Aquests interessos i comissions es van acumulant al deute original, de forma que cada dia que passi devem més diners. I sense adonar-nos, la pilota es va fent més gran. A més, no pagar un préstec també suposa que les nostres dades s’incloguin als fitxers de morosos, consultats per totes les entitats de crèdit. Això pot dificultar o impossibilitar l’obtenció de finançament en el futur (en cas de que volem comprar un cotxe, per exemple).
Fer una llista de la compra o marcar un pressupost màxim
A tots ens ha passat alguna vegada. Entrem a un supermercat per comprar llet i sortim amb diverses coses que no teníem intenció de comprar. Habitualment són productes econòmics que veiem, toquem… i si ens agrada… ens emportem a casa, o ens ho mengem (o bevem) pel camí. Aquest tipus de compres per impuls corresponen gairebé al 55% de totes les compres, i són el gran enemic del nostre pressupost familiar.
Per evitar-les, sempre que hàgem d’anar a una botiga, cal fer una llista de les coses que realment necessitem i no desviar-nos d’ella. I si ens costa fer llistes, al menys hauríem de marcar-nos un pressupost màxim mensual per aquest tipus de compres “impulsives”.
Solem dir que “els diners volen”, però si dediquem temps a controlar la nostra situació financera, descobrirem que donen per més del què creiem.
"En castellà: Castellà"
