Les vacances i els caps de setmana són un moment genial per anar a descobrir racons perduts. Però això suposa moltes vegades una bona estona de cotxe… i no tots els nens són prou pacients.
Si voleu evitar la bateria de preguntes i queixes dels nens al cotxe (“Quan arribem?”, “Falta molt?”, Tinc gana!, “M’estic marejant”… i la pitjor de totes: “Vull baixar!”), més val tenir els nens ben entretinguts i tot anirà rodat!
Us proposem cinc jocs senzills per jugar al cotxe amb els nens.
Quin animal sóc? (+3 anys) – joc d’endevinar
Un membre de la família pensa un animal. La resta de membres l’ha d’endevinar fent preguntes. Les respostes només poden ser “si” o “no”, fins que algú endevini de quin animal es tracta.
Per exemple: la mare pensa en un esquirol. La resta ha de fer preguntes de l’estil: Té quatre potes? Té una cua? És un animal del bosc? Menja herba? Fins que algú descobreixi quin és l’animal en que pensava la mare.
Depenent de l’edat dels nens, el tipus d’animal què s’ha d’endevinar pot ser més senzill o més complicat.
Vaig d’excursió i porto… (+4 anys) – joc de memòria
Es defineix un ordre d’intervencions dels membres de la família. El primer que li toqui el torn diu “Vaig d’excursió i porto una motxilla”. El següent ha de repetir el que ha dit el primer i afegir un nou element: “Vaig d’excursió i porto una motxilla i un sac de dormir”. I així successivament fins que algú s’equivoqui.
Bingo Petits Viatgers (+4 anys) – joc d’observació
Aquest joc el poden jugar els nens sols. Mirant per la finestra del cotxe, els vostres fills i filles han de trobar tots els elements que surten a la fitxa. Hi ha mitjans de transport, animals, elements de la natura, etc. El que més elements trobi, guanya.
Imprimiu les fitxes del bingo petits viatgers ymk i així els nens amb un llàpis poden poden marcar les troballes.
Paraules encadenades (+6 anys) – joc de vocabulari
Un membre de la família diu una paraula (per exemple: aigua). El següent que li toqui ha de dir una nova paraula que comenci amb la última lletra de la paraula anterior (per exemple: ànec). I així successivament, respectant el mateix ordre de torn, fins que algú es quedi en blanc. Guanyarà qui aguanti més temps.
El joc es pot complicar per a nens més grans si trieu una temàtica de paraules. Per exemple: mitjans de transport. El primer diu bicicleta, el següent diu avió, i així successivament.
Contes aparaulats (+6 anys) – joc d’imaginació
S’escull a un membre de la família com a contacontes. La resta de membres ha de dir una paraula (la primera que se’ls passi pel cap). Si sou quatre, hi haurà un narrador i tres paraules. El narrador haurà d’inventar-se un conte curt fent servir les tres paraules que la resta de membres de la família han dit.
Per exemple: monstre, jardí i formiga.
El conte:
Hi havia una vegada un MONSTRE ben petit, ben petit que vivia al JARDÍ de casa nostra. Ell volia créixer per semblar gran i ferotge, però no hi havia manera. Ho va provar tot! Cap poció màgica li feia efecte. Trist va seure sobre un bolet. I ara què faria? De sobte va veure com una colla de FORMIGUES entraven i sortien de la casa passant per sota de la porta. I va tenir una idea! I si ell també entrés a casa? Hi ha uns nens molt juganers!
A la nit va emprendre l’aventura. Com era tan petit, tan petit com les formigues, va passar sense cap problema per sota de la porta… i es va apropar al llit del nen més menut. Sembla que tenia un malson. A cau d’orella li va cantar una cançó ben bonica… perquè de cantar en sabia molt aquest monstre diminut… I el nen va deixar de remugar.
Des de llavors el monstre va decidir ser el guardià dels bons somnis. I ja no volia ser gran, perquè només petit, petit podia entrar desapercebut a les cases dels nens. I conte contat, aquest monstre ja s’ha trobat!
"En castellà: Castellà"
A casa hem ideat una variant de les paraules encadenades que hem anomenat “paraules relacionades”. Es tracta de que un de nosaltres tria dues paraules, com per exemple “de forquilla fins a televisor”, i per torns, fent roda, tots hem d’anar dient paraules relacionades amb la paraula que hagi dit el participant anterior fins arribar a la paraula final. Per exemple forquilla – dinar – menjador – sala d’estar – televisor.
Aquest joc estimula molt l’imaginació de la canalla, i tot i que a vegades vas dient paraules que sembla que no portin enlloc, arriba un moment en que es troba el fil per acabar el joc.
Quina bona idea, Sergi! Gràcies per compartir-ho amb nosaltres i amb la resta de pares i mares! Entre més idees, millor!