El curs escolar està en la recta final. Arriba el moment difícil de triar casals i colònies per superar aquelles setmanes que els adults encara hem de treballar.
Música, dansa, esport, art, natura, robòtica? Casal o colònies? Hi ha tant per triar i remenar que perdem el nord. En molts dels casos la butxaca i la comoditat de la proximitat acaben prenent la decisió per nosaltres. Però realment és la millor elecció per garantir l’èxit de les vacances?
Segundo Moyano, director del Grau en Educació Social de la UOC, i Montserrat Martínez, professora col·laboradora dels estudis de Psicologia i Educació de la UOC, ens donen cinc consells per fer una bona tria i garantir que els casals o les colònies es converteixin en un moment desitjat pels nens.
1) Ajustar-nos a les MOTIVACIONS de cada nen
Si el nostre fill o filla és un apassionat del bàsquet, no l’apuntarem a un casal de futbol. Si el que el motiva és la dansa, no li farem fer manualitats. Sembla evident, però no ho és tant. Vosaltres millor que ningú coneixeu els interessos, els talents i les habilitats dels vostres fills i filles. No els apunteu, per tant, a unes activitats que no els motiven. Al contrari, busqueu allò que pugui encaixar amb el seu tarannà, i potencieu-ho. I, sobretot, no oblideu una cosa essencial: un casal o unes colònies d’estiu no són una extensió de les aules escolars. Són vacances, i així ho heu de fer entendre (i així han d’entendre-ho) als vostres fills. Si fan el que més els agrada (o, si més no, una de les coses que més els agraden), el punt de partida ja és un què. Poden aprendre anglès, és clar que sí, però sempre que allò no sigui l’únic objectiu. La canalla “ha de jugar, passejar, parlar amb altres nens, conèixer llocs amagats, viure aventures, saltar-se una mica les normes…“, apunta Segundo Moyano. És un moment d’oci per gaudir, per explorar terrenys desconeguts i superar-se a si mateix.
2) Adequar els casals a cada EDAT
A partir dels 3 ó 4 anys és un bon moment per iniciar-se en el món dels casals, perquè els ajuda a compartir estones d’esbarjo amb companys i companyes de la seva edat. Segons Montserrat Martínez, “anar al casal de l’escola ajudarà un nen de P5 a sentir-se més segur el curs vinent, quan comenci primària, ja que es relacionarà amb els nens que es trobarà més endavant”.
Pel que fa a les colònies d’estiu, la psicòloga creu que als 5-6 anys l’infant pot estar preparat per a anar-hi i dormir fora de casa uns quants dies. Tot i que cada nen, però, és diferent, i sempre dependrà de la maduresa, la personalitat i forma de ser dels nostres fills; no hauríem de forçar els nens si no volen anar, però sí animar-los a anar-hi perquè és una bona manera de que comencin a aprendre a valer-se per ells mateixos.
3) DORMIR fora de casa de tant en tant
És habitual que als nens els costi dormir fora de casa perquè s’allunyen dels seus vincles. Una manera de trencar aquesta por i que es mostrin més receptius és fer-los ‘invitacions progressives’ a poder dormir fora de casa durant el curs, a casa de familiars o amics.
4) IMPLICAR els nens en l’activitat
La clau està en fer els nens partícips de l’activitat que duran a terme, ajudant a preparar la motxilla, les coses per anar d’excursió o el material pel casal, i convertint-ho en una aventura. Han de saber que més que una manera de tenir-los entretinguts durant l’estiu, es tracta de viure una experiència única en la qual podran aprendre molt i fer molts amics.
5) INFORMACIÓ és seguretat
En el cas de les colònies, és molt important deixar clar a quin lloc aniran, a quantes hores de distància són de casa, quantes nits dormiran fora i quan tornaran. Tenir les coses clares, dóna més seguretat.
+1) El PREU no ho és tot (el consell personal de YouMeKids)
El fet que unes colònies o casals siguin més cars o econòmics que d’altres no assegura que siguin millors o pitjors. El preu hauria de tenir relació amb el que s’ofereix (transport, allotjament, manutenció, material per a la realització de les activitats…), però el grau de concordança amb el que desitgem és més difícil de mesurar. Un casal caríssim pot ser fantàstic per a un nen i un desastre per a un altre. I a l’inrevés. Es tracta de triar bé, i buscar un punt d’equilibri entre el pressupost, els interessos del nen i les necessitats de conciliació laboral i familiar. I no precipitar-nos. Informeu-vos bé, contrasteu-ho amb els nens, impliqueu-los i, fins i tot (si tenen l’edat) raoneu de recursos disponibles per als casals i per a les vacances en família, de què és possible i de què no.
Si ells hi van decidits i contents, nosaltres estarem tranquils.
