Cervells connectats al wifi?

L’especulació sobre un horitzó on els humans poden adquirir superpoders a la carta irromp en el debat públic i provoca la reacció de part de la comunitat científica.

Llegiu la Part 1: Un món on tots serem cíborgs?

Ja hi ha qui, imaginant un món amb noves i sofisticades interfícies cervell-màquina, vol fer un parell de passes més enllà i somnia que serem capaços de transferir molt més que ordres operatives a un braç biònic. Fer una còpia de seguretat al núvol de tots els nostres coneixements, pensaments, sentiments i records? Descarregar-nos per wifi directament al cervell el domini d’un idioma o d’un instrument musical? O, fins i tot, augmentar capacitats amb la integració de dispositius en el nostre organisme que ara fem servir com a simples wearables i que, en un futur proper, passaran a ser internables?

Malgrat pugui sonar a distòpia literària, la visió d’aquest futur hi és, i no són pocs els qui hi treballen. O, com a mínim, en parlen. És el cas d’empreses com la sueca Ericsson, que al seu informe 10 Hot Consumer Trends 2016, elaborat per Ericsson ConsumerLab, assenyala els internables com una de les grans tendències de consum en els propers anys.

Es tracta de dispositius connectats a Internet que, com els actuals wearables, monitoritzen dades del nostre organisme, amb la diferència que, en lloc de dur-los posats externament, aquests dispositius estan integrats en el nostre cos.

Com els wearables, els internables monitoritzen dades del nostre organisme; amb la diferència que, enlloc de dur-los externament, estan integrats al cos

En aquest informe de l’Ericsson ConsumerLab, del total de persones que, si els tinguessin a l’abast, utilitzaria un d’aquests sensors integrats al cos per augmentar sentits i capacitats, prop del 70% els faria servir per millorar la seva visió i més d’un 60% per augmentar la seva audició. Fins aquí, res massa sorprenent. Però tot just darrera d’aquestes motivacions que poden encaixar perfectament dins d’una lògica mèdica i de salut, el fet és que més d’un 60% diu que s’implantaria un d’aquests internables per millorar les seves capacitats memorístiques, i més de la meitat dels consultats afegirien a la llista dispositius que augmentessin la seva intel·ligència, capacitats comunicatives, força o resistència. En essència, superhumans modificats tecnològicament per transgredir els límits biològics i aconseguir així avantatges competitives davant d’altres humans no modificats.

Consumidors que farien servir sensors interns per augmentar sentits i capacitats:

Parem el carro. Si més no, per ara. Més a prop (per a alguns) de convertir-nos en cíborgs connectats a la xarxa, Ricard Solé, investigador ICREA a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on exerceix de director del Laboratori de Sistemes Complexos de l’Institut de Biologia Evolutiva, a més de professor extern del Santa Fe Institute (EEUU) i del Centre d’Evolució i Càncer a la Universitat de Califòrnia (EEUU), prediu que “això de pujar la ment a l’ordinador trigarà molt o no passarà”.

Assessor científic de l’exposició +Humans, que durant la passada tardor i hivern va estar oberta al públic al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Solé sí que hi veu, en canvi, un gran recorregut en les investigacions que s’estan fent en “servomotors i biofeedback, capaços de connectar la ment amb un braç robot. És un control inconscient, que podem entrenar. Però no crec que veiem això de descarregar-nos el xinès al cervell”.

“Això de pujar la ment a l’ordinador trigarà molt o no passarà”

– Ricard Solé, director del Laboratori de Sistemes Complexos de l’Institut de Biologia Evolutiva de la UPF

“Definir cíborg no és fàcil”, diu Solé. “Si pensem en un cíborg com algú –explica- que té implantat un sistema artificial per fer una funció, n’hi ha. Però tot això dels wearables… Hi ha una part que pot tenir interès, com el control de la salut, però hi ha coses que s’estan venent, on no hi veig aquest interès”. A més, hi ensuma un punt d’enganyifa en determinades visions futuristes. “Com fer que la gent tingui més capacitats cerebrals? Doncs anant a l’escola i fent servir el cervell”, etziba.

“Podríem fer-lo anar més ràpid? El cervell ja està optimitzat al màxim. Emmagatzemar dades? La ment és poderosa si s’entrena. El cervell no és un ordinador –rebat aquest investigador de la UPF-, la forma en la que opera no té res a veure amb la d’un ordinador, i comunicar dos formes diferents, jo crec que no serà possible”.

“Em sembla bé que hi treballin –precisa-, però el que passa és que falla una mica entendre com funciona la biologia del cervell. S’hauria de fer un debat entre els que estem al cervell i els que estan a la nanotecnologia. Aquest pont, fins ara no l’he vist ben defensat. Cal fer un esforç per portar tota aquesta informació a la gent, i destriar el que és seriós del que és altament especulatiu. El coneixement no és només informació emmagatzemada”.

Una altra cosa, per a Ricard Solé, és si ens fixem en els avenços que s’estan fent en Intel·ligència Artificial. Després de prometre molt fa quatre dècades, el desenvolupament de la Intel·ligència Artificial va quedar estancat un bon grapat d’anys. Fins que les noves xarxes neuronals d’aprenentatge profund, amb sistemes que imiten el cervell, van provocar un nou salt endavant.

Són xarxes amb capacitat d’aprendre i de millorar. És la nova frontera de la Intel·ligència Artificial. “Tu li mostres a una d’aquestes xarxes neuronals milions d’imatges –explica Solé-, la xarxa aprèn a construir frases i t’identifica la foto entre milions. L’any passat es va entrenar una xarxa per mirar quadres de diversos artistes. Ara li ensenyes una imatge, i la xarxa te la pinta com si fos Van Gogh. És molt impressionant”.

L’algoritme en qüestió és fruit d’un treball de recerca d’un grup d’investigadors de la Universitat de Tübingen (Alemanya) titulat A Neural Algorithm of Artistic Style, i els resultats són aquests:

“Això fa pensar –assegura Ricard Solé, director del Laboratori de Sistemes Complexos de l’Institut de Biologia Evolutiva de la UPF- que molta de la potència de la ment humana és possible reproduir-la amb una xarxa”. Un punt de partida totalment oposat al dels qui pensen en ‘pujar’ continguts als nostres cervells, i que en aquest cas s’enfoca en ‘humanitzar’ la Intel·ligència Artificial. Jarvis, la Intel·ligència Artificial creada per Tony Stark a Iron Man, que ara volen portar a la realitat estrelles de Silicon Valley com Mark Zuckerberg, és potser més a prop del que ens pensem.

“Que els robots estaran a casa nostra serà una realitat”, vaticina Ricard Solé. “Seran robots –afegeix- que podran parlar, que tindran un cervell amb una xarxa neuronal d’aprenentatge profund. Això obre moltes possibilitats, perquè serà un sistema artificial que pot tenir una conversa amb tu. Serà el robot una extensió de la nostra ment?”.

“Al Japó –explica Solé- hi ha uns robots que són com gossets. Sony, que era l’empresa que els fabricava, va deixar de produir-los. Ara, si s’espatllen ja no es poden arreglar. Quan s’espatlla un d’aquests robots, els japonesos els fan funerals sintoistes”.

Però, en la seva opinió, si hem d’anar cap a un futur com a cíborgs, “la frontera és el microbioma”. De què parla? “Sempre ens veiem com un organisme on els bacteris són anecdòtics. Tenim 25.000 gens al nostre cos –explica-, però a banda hi tenim tres milions de gens en els microorganismes que portem dins. I són microorganismes que els heretem genèticament. Part del nostre metabolisme o estat d’ànim tenen a veure amb el nostre microbioma”.

“Podem fer enginyeria de bacteris perquè parlin amb els nostres microbiomes i els diguin, per exemple, que no mengem tant i així evitem l’obesitat”

– Ricard Solé, director del Laboratori de Sistemes Complexos de l’Institut de Biologia Evolutiva de la UPF

Ara, “podem parlar per canviar les pautes d’aquests microorganismes, fer enginyeria de bacteris perquè parlin amb els nostres microbiomes i els diguin, per exemple, que no mengem tant i així evitem l’obesitat. Potser hauríem de començar a pensar què som. Hauríem de començar a pensar si de fet no és el microbioma qui ens fa servir a nosaltres com a xassís”. Alterant aquests bacteris “podrem tenir cíborgs que seran invisibles, amb cèl·lules vives modificades”.

Però, això dels cíborgs… no anava d’engranatges mecànics i circuits? Quan, al Retorn del Jedi, Luke Skywalker li amputa l’avantbraç amb l’espasa de llum a Darth Vader (el primer pare cíborg del cinema), allò és un festival de cables. Sense cablejat i xips, seguim parlant del mateix? Doncs sí. Potser no ens encaixi amb els codis de cultura pop que hem creat, però “les cèl·lules no deixen de ser màquines, i sí que crees circuits”, aclareix Ricard Solé.

Continueu llegint la Part 3: De l’esquerda digital a l’esquerda cibernètica?

També podeu consultar el glossari: Vint conceptes clau en la transició post-humana