Causes, símptomes i tractaments del dolor crònic infantil

El dolor crònic infantil afecta a un 37,3% dels nens en Catalunya. - Foto: Health News

Tot i l’aparença de normalitat, entre un 25% i un 35% dels nens pateixen algun tipus de dolor que persisteix en el temps. Com detectar-ho, com tractar-ho i, sobre tot, com evitar que es cronifiqui?

El dolor que es repeteix o persisteix és, per desgràcia, una experiència comuna per a molts nens. I, alhora, és un gran desconegut. A Catalunya hi ha tretze unitats multidisciplinàries del dolor per a adults, però cap dedicada específicament als nens. Segons Ester Banús, metgessa del Servei d’Anestesiologia de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, “òbviament els recursos són limitats, però la realitat és que no s’ha prioritzat prou aquest tema”.

Malgrat que hi ha arguments per a fer-ho. “Quan un nen pateix dolor crònic -explica Banús-, el pateix també tota la família. No només pel fet de ser testimonis directes del seu patiment, sinó també per la limitació social que comporta” a escala familiar. Les implicacions són múltiples. “Un pacient crònic -afegeix Banús-  té un elevat índex d’absentisme escolar que obliga a una infraestructura a domicili que no tothom es pot permetre, ni l’administració és capaç de suplir eficaçment. Alhora, repercuteix en un elevat índex d’absentisme laboral per part dels adults, que en la majoria dels casos no està ben entès ni reconegut“.

“Quan un nen pateix dolor crònic, el pateix també tota la família. No només pel fet de ser testimonis directes del seu patiment, sinó també per la limitació social que comporta”

– Ester Banús Gasol, metgessa del Servei d’Anestesiologia de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona

Però, quina incidència tenen aquests casos sobre el total de la població infantil? Doncs és molt més freqüent del que el nostre desconeixement general ens pot portar a pensar. El sector sanitari xifra entre un 25% i un 35% el percentatge de població infanto-juvenil que pateix dolor crònic. L’únic estudi fet a Catalunya a nens entre 8 i 16 anys, elaborat pel doctor Jordi Miró, catedràtic de Psicologia de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili i director de la Càtedra de Dolor Infantil URV-Fundación Grünenthal, eleva aquesta xifra fins a un 37,3%.

En aquest estudi, titulat The severity of chronic pediatric pain: an epidemiological study (La gravetat del dolor crònic infantil: un estudi epidemiològic) i publicat a The journal of Pain de l’American Pain Society, Jordi Miró defineix els nens afectats com els que pateixen un dolor persistent durant un mínim de tres mesos o un dolor que apareix regularment fins a sumar tres mesos al llarg d’un any, i que no respon als tractaments mèdics habituals.

En què es tradueix aquest dolor? Segons la doctora Ester Banús, de l’hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, els dolors crònics més recurrents són les cefalees i els dolors abdominals. També els dolors osteo-musculars constitueixen un gran gruix de pacients, sovint en relació a un dèficit d’higiene postural.  Per darrera d’aquests està el dolor regional complex, causat per una disfunció en el sistema nerviós que provoca un dolor intens, generalment en els braços, les mans, les cames i els peus.

Els canvis en l’apetit poden ser una senyal. Foto: Alamy
Els canvis en la gana poden ser una senyal.  Foto: Alamy

Alguns senyals de que el nostre fill experimenta dolor:

– Utilitza més una cama o un braç que l’altre sense motiu aparent
– Es donen canvis en la gana i/o en les pautes de son
– Presenta irritabilitat, conducta rebel o revoltosa segons les edats
– Senyals físiques com pell enrogida, sudoració, respiració ràpida i superficial, ulls tristos o apagats
– Conductes no verbals com fer ganyotes, arrufar el nas, o protegir algunes zones corporals
– Reducció en l’activitat física

 

Les causes del dolor crònic poden ser molt diverses. En certs casos pot estar relacionat amb una lesió, ser la conseqüència d’un procés de malaltia crònica o subjacent, o fins i tot ser una condició en si mateix, sense cap lesió o malaltia específica i identificable.

I és que, en el fons, el dolor crònic és un dolor psicològic que pot haver estat causat o no inicialment per una causa física, però que ha perdurant en el temps, tot i que l’origen físic hagi desaparegut. Per això les sessions en grup amb altres joves, com les que impulsa la Unitat per a l’Estudi i Tractament del Dolor- ALGOS de la Universitat Rovira i Virgili, que dirigeix Jordi Miró són tan eficients, perquè “experimenten -explica Miró- solucions amb nens de la seva mateixa edat”. En alguns casos es tracta d’aprendre a concentrar-se en pensaments positius o dosificar algunes activitats quan els dolor és molt intens. D’aquí que sigui tan important entendre en quines situacions o moments del dia el dolor és més agut, per poder actuar en conseqüència.

En aquest sentit, el grup ALGOS ha desenvolupat dos aplicacions mòbils molt útils per acostar el tractament a les famílies i els pacients.

El Painometer v2 serveix per a mesurar i registrar la intensitat del dolor al llarg del temps. Inclou una escala de cares adequada per a nens entre 4 i 8 anys. Per a nens a partir dels 8 anys l’escala numèrica, on es puntua el dolor fins a deu punts, és més recomanable.

L’app Fibroline, dirigida a pacients a partir dels 14 anys, és més complexa. A més de disposar d’una escala per mesurar el dolor, disposa de nou mòduls per aprendre tècniques de relaxació i altres exercicis per gestionar i conviure millor amb dolor.

“El dolor és una experiència física i sensorial, però alhora és molt més que això, ja que intervenen molts factors psicosocials com el context, l’estat emocional i l’entorn, que fan que sigui molt complex resoldre-ho”

– Doctor Jordi Miró, catedràtic de Psicologia de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili i director de la Càtedra de Dolor Infantil URV-Fundación Grünenthal

Però un cop identificat, la gran pregunta és: com el dolor es converteix en crònic? En opinió de Jordi Miró, “el dolor és una experiència física i sensorial, però alhora és molt més que això, ja que intervenen molts factors psicosocials com el context, l’estat emocional i l’entorn, que fan que sigui molt complex resoldre-ho”. Les emocions, els pensaments negatius i catastròfics o les pors són algunes de les causes responsables de que el dolor en infants i joves es mantingui, segons un estudi fet per l’equip del doctor Miró.

Per això és tan important intervenir ben aviat, “perquè quan el dolor es converteix en crònic, és difícil que desaparegui”, confirma el doctor Miró. “Un dels factors de risc més grans del dolor crònic són els pares”, segueix Miró. Segons ell, moltes vegades els adults  no fan cas de la queixa de dolor del seu fill, perquè ho atribueixen a dolors de creixement, entre d’altres. En opinió d’aquest professional, és millor pecar d’excés i anar a veure l’especialista quan el nen ha repetit diverses vegades que té mal, que no pas la falta d’atenció, ja que el pot afectar a nivell emocional.

“Si el dolor no es tracta a temps, pot crear unes memòries doloroses  implicades en el dolor crònic en edat adulta”

– Ester Banús Gasol, metgessa del Servei d’Anestesiologia de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona

Els pares –coincideix la doctora Ester Banús, de l’hospital Sant Joan de Déu de Barcelona- són la referència per als nens en tots els àmbits, i alhora en són els límits. És important per als nens rebre’n el suport i que alhora l’ajudin a fer-ne contenció d’algunes emocions com són les pors”. A més, si no es tracta el dolor a temps, “es poden crear unes memòries doloroses que semblen implicades en la base del dolor crònic en edat adulta”, destaca aquesta metgessa.

Per això, “el tractament és important que sigui multidisciplinari i que el suport emocional i tractament psicològic hi sigui des del principi. Els fàrmacs, que fins ara cohabiten dins la primera línia terapèutica, tenen la limitació que la gran majoria es van dissenyar per als adults i que en aplicar-los als nens estem fent un ús fora de les indicacions que en fa el mateix laboratori farmacèutic”, lamenta Ester Banús.

En aquest sentit, la Unitat per a l’Estudi i Tractament del Dolor- ALGOS de la Universitat Rovira i Virgili, que dirigeix Jordi Miró, ha apostat per un tractament pilot interdisciplinari que es realitza a l’hospital Sant Joan de Reus en conjunt amb pediatres, metges de capçalera i psicòlegs. Es tracta d’una teràpia en grup dirigida a joves d’entre 12 i 18 anys, basada en tècniques cognitiu-conductuals amb l’objectiu d’ajudar a reduir el dolor i altres problemes relacionats, com ara el malestar emocional o la interferència del dolor en les activitats del dia a dia. Durant cinc setmanes els joves assisteixen a dos sessions setmanals per entendre, entre d’altres coses, què els està passant i quines estratègies poden fer servir per millorar la seva qualitat de vida.

Algunes tècniques que poden ajudar als nens a sentir-se millor si pateixen dolor crònic:

Llegir un conte pot ser una bona tècnica de distracció. – Foto: Aron Cohen

Pensaments positius: ajudar-los a concentrar-se en pensaments positius i fer fora les seves pors fent servir, per exemple, joguines o contes.
Relaxació: trobar tècniques de relaxació que puguin fer servir en els moments de més dolor i així desviar els pensaments del dolor.
Detecció: ajudar-los a detectar en quins moments el dolor és més intens, per millorar la situació mitjançant activitats alternatives.
Dosificació: ajudar-los a dosificar les activitats que els fan sentir millor, perquè no es converteixin en un enemic. Per exemple, si l’esport els fa sentir millor, no cal portar-ho a un extrem, perquè el dolor pot tornar amb més intensitat.

Abans de finals d’aquest any, Jordi Miró preveu que ja estarà en marxa el projecte pilot que donarà eines als mestres per ajudar als nens amb dolor crònic a les escoles. “Els nens passen gran part del seu dia a l’escola. Per tant -conclou-, les escoles poden tenir un gran paper en la recuperació dels pacients, ajudant a que l’entorn entengui què passa o fent coses tan senzilles com deixar estirar al nen quan li fa més mal l’esquena”. Encara hi ha molt per fer.

Sobre Barbara Vastenavond 468 Articles
Historiadora de l’Art, gestora cultural i mare de dos nens. Convençuda de que cada experiència que vivim enriqueix la nostra vida. Explorar, tocar, viatjar, sentir... és la millor herència que els puc deixar.. Creadora de YouMeKids i coautora de la col·lecció de guies “Excursions amb nens des d'una àrea de pícnic” .

Comenta

Deixa un comentari

El teu e-mail no es publicarà.


*