El canvi educatiu comença a casa

Més i més escoles estan introduint conceptes com la innovació i l’emprenedoria en el seu dia a dia, però a casa també hi tenim molt a fer.

“El sistema basat en la classe magistral, on l’alumne és un mer receptor d’informació, ha quedat obsolet”, explica Montse Junyent, llicenciada en direcció i administració d’empreses per Esade i fundadora d’EducarxTransformar. “Ara la informació està a tot arreu -continua-, i la renovació és necessària. Ja no es tracta de transferir coneixements bàsics, sinó competències per a què els nens siguin capaços de solucionar problemes i enfrontar-se a la vida”. Els nens deixen de ser receptors per convertir-se en protagonistes de l’aprenentatge.

En el fons es tracta de formar agents del canvi amb esperit crític, que qüestionin el que els envolta i pensin per sí mateixos. “El que es pretén -comenta Montse Junyent- és ensenyar als nens a ser propietaris del seu destí, a ser capaços de marcar-se uns objectius i millorar el seu entorn”.

Aquest procés de canvi a les escoles no serà d’avui per demà. És un procés que necessita el seu temps. Però el canvi de mentalitat és important i necessari per educar agents del canvi capaços de transformar el món en què vivim. “Per això, entre altres coses, hem d’educar en les emocions i l’esperit crític, i treballar l’emprenedoria des de la vessant social”, explica Montse Junyent. Són valors que es comencen educant a casa.

Però com eduquem en la innovació o incentivem l’emprenedoria des del nucli familiar? Bàsicament hem de fer servir eines que fomentin ments creatives i curioses, capaces de generar idees, emprendre accions, fer propostes, ser actives davant les situacions.

Jocs de taula per treballar la presa de decisions, el treball cooperatiu, la gestió de recursos i el design thinking

En aquest sentit, Xavier Moratonas, cofundador de Lu2, aposta per l’ús dels jocs de taula com a recurs pedagògic, ja que es pot treballar la presa de decisions, el treball cooperatiu, la gestió de recursos i el design thinking d’una forma lúdica en família. “Un joc com ‘The Extraordinaires Design Studio’ estimula la capacitat creativa, perquè hem de dissenyar uns productes que s’adaptin a les necessitats dels “extraordinaris”, uns personatges extrems, amb professions o circumstàncies vitals poc habituals“, comenta. “Ser creatiu és un esforç. Normalment anem amb el pilot automàtic posat i no ens plantegem si moltes coses les podríem fer d’una altra manera, però hi ha moments que hem de sortir d’aquesta zona de confort i pensar fora dels límits habituals i des de perspectives no habituals i és just això el que fa aquest joc. Ens ajuda a qüestionar-nos i anar més enllà” explica Xavier Moratonas.

Des de ben petits podem començar a treballar la gestió de recursos i la presa de decisions amb jocs com el ‘Súper Granger’. Es tracta de ser el primer a aconseguir un conill, una ovella, un porc, una vaca i un cavall. Per assolir aquest objectiu els animals s’han de reproduir i això permetrà canviar-los al mercat per altres animals o pels gossos que poden protegir-los dels atacs de les bèsties salvatges que ronden la granja. “En aquest joc es treballa el càlcul, l’estratègia i la presa de decisions“, detalla Xavier Moratonas, “tot i que també entra el component de la sort a través dels daus. Un canvi de regulació, una pujada forta d’interessos són els “daus” de la vida real i poden influir en el resultat, per tant els nens han de saber que hi ha una part d’incertesa per molt que ho tinguis tot controlat.”

Per a Xavier Moratonas els jocs ofereixen l’oportunitat d’aplicar el mètode “prova-error” i provar diferents tècniques. Podem aprendre dels errors propis i dels errors dels altres.

Fem ús d’espais on s’aprengui fent per potenciar l’esperit curiós i creatiu

D’aquesta mateixa idea parteix LittleBits. Es tracta d’uns kits que contenen una col·lecció de mòduls electrònics per crear prototips, instruments de música i joguines basant-se en la idea dels blocs de construcció. Un dels seus eslògans és “Test ideas without fear” (prova idees sense por). Gràcies al sistema d’imants, els mòduls i circuits electrònics s’acoblen sense la necessitat de soldadures, cablejats o programació, el que permet als nens experimentar i inventar sense gaires complicacions. És un recurs idoni per emprendre petits projectes familiars que donin solucions a problemes existents, com ara una menjadora intel·ligent per a la mascota quan sortiu tot un dia, una alarma per a intrusos o una casa de joguina automatitzada.

Santi Fuentemilla, coordinador de FabKids BCN i instructor de FabAcademy, està d’acord que la tecnologia aconsegueix motivar i incentivar la curiositat dels nens. “Al FabLab les famílies tenen màquines d’impressió 3D i talladores làser a l’abast per dissenyar el seu propi projecte i donar-li una solució real. Passen de ser agents passius que necessiten alguna cosa i la compren, a actuar, desenvolupar i participar en el procés de creació“. En aquests espais de fabricació a escala personal, oberts al públic i amb màquines compartides controlades per ordinador, s’experimenta, es comparteix coneixement i s’aprèn fent. És el lloc idoni per fer els vostres mobles a mida, construir les peces rotatòries pel planetari de l’escola… bàsicament es pot fabricar tot el que pugueu imaginar. A més, FabLabs com els de Barcelona, Sant Cugat del Vallès i Terrassa tenen una secció de FabKids on s’ofereixen activitats i tallers pensats específicament per a nens i joves, on la robòtica i la tecnologia són la base per inventar, fabricar i innovar.

En la mateixa línia treballen els Ateneus de Fabricació de Barcelona. Es tracta d’espais municipals on l’ús de la maquinària i les instal·lacions és gratuït a canvi d’una contraprestació. “Aquí, -explica Jorgina Martínez coordinadora de l‘Ateneu de Fabricació de les Corts-, hi ha un valor afegit d’economia col·laborativa, on els projectes que s’engeguin tinguin un valor social i millorin la vida de les persones“. Així, els Vailets Hacklab, una comunitat de persones que treballa des de fa uns anys per potenciar el desenvolupament de les distintes intel·ligències dels nens a través de la tecnologia i els reptes creatius, va organitzar a l’Ateneu el seu HackLab day amb tallers de programació, robòtica i tinkering (tallers de creació i construcció, que responguin a un repte), oberts a tota la comunitat com a contraprestació per l’ús de les instal·lacions.

Però què passa si no ets tan creatiu? La creativitat s’educa i s’aprèn. L’ateneu de fabricació La Fàbrica del Sol de Barcelona ofereix cada dissabte tallers familiars on es planteja un repte i es donen unes eines i pautes per resoldre-ho. Així, pares i nens van construir un kart que anava amb energia solar o van crear kits de visibilitat per a les bicis. Aviat l’oferta d’activitats s’ampliarà amb un taller per fabricar joguines amb material reciclat.

Segons Alfons Miàs, coordinador de l’instal·lació, “es tracta de tallers on el mètode de prova-error és la base de l’experimentació, amb un valor afegit d’aprofitament de recursos i reducció de residus, ja que el material que fem servir és reciclat“. De nou tornem a la idea d’educar per formar agents del canvi capaços de millorar el món que els envolta.

Sortides, la setmanada i gestió de finances: recursos a l’abast de tothom

Però no tothom té un FabLab o Ateneu de Fabricació al costat de casa. Segons Montse Junyent, fundadora d’EducarxTransformar, hi ha recursos senzills que afavoreixen el desenvolupament de la creativitat, la cooperació i la gestió de recursos, tots elements bàsics per innovar i emprendre.

“Veure coses, fer activitats creatives els caps de setmana i parlar-ne a casa ajuda a obrir la ment dels nens“, explica Montse Junyent. “Fer-los partícips de projectes familiars com les vacances, pot ser un recurs per involucrar-los en la gestió familiar. Els nens poden aportar idees, ajudar a prendre decisions i fins i tot ajudar a fer un pressupost revisant els costos de les activitats que es volen fer, per exemple“, continua Montse Junyent.

Un altre instrument per aprendre a administrar recursos és la setmanada, sempre i quan es faci de la forma correcta. “S’ha de tenir en compte que mai s’hauria de donar a canvi de fer feines de casa, ja que col·laborar a casa és un valor que també s’ha d’ensenyar” aconsella Montse Junyent. “Una quantitat petita, continua Junyent, a partir dels 12-13 anys, està bé perquè aprenguin a gestionar els seus diners, a aprendre com invertir-los, pressupostar les seves necessitats personals i donar valor a les coses materials“. Però la paga perdrà el seu propòsit si els pares surten al rescat dels seus fills quan volen comprar alguna cosa de més valor. Han d’aprendre a autogestionar-se i a prendre les seves decisions.

Al cap i a la fi, si volem educar en l’emprenedoria, hem d’educar els nostres fills en el pensament crític i en valors, perquè emprendre és un estil de vida que els porta a ser propietaris del seu destí.

10 Recursos per educar en l’emprenedoria:
Llibres:
Jo de gran vull ser e-co-no-mis-ta Montse Junyent – Ed. Proteus / Ed. Leqtor
Quantes arrels de gerd necessites per ser feliç?, de Montse Junyent – Editorial Comanegra
La creativitat, un joc d’infants , de Maria Batet
El geni emprenedor, de Miquel Morante – Emprendia Editorial

Jocs de Gestió de recursos:
Viva topo (+5 anys) – Editorial Selecta
Súper granger (+7 anys) – Editorial Granna
Puerto Rico (+10 anys) – Editorial Devir

Jocs creatius:
The Extraordinaires Design Studio (+8 anys)

Jocs cooperatius:
L’illa Prohibida (+10 anys) – Editorial Devir
Rescate (+10 anys) – Editorial Devir

"En castellà: Castellà"