Els conflictes entre germans són un dels moments més desgastadors per als pares i mares.
Tot i que sabem que la rivalitat entre germans forma part del desenvolupament dels nens i neix del mateix instint de supervivència –de defensar allò que creiem nostre-, els crits i les queixes constants ens poden fer perdre la paciència. Com podem gestionar aquests moments de tensió sense posar el crit al cel?
Alba Castellví Miquel (Sant Sadurní d’Anoia, 1976), autora del llibre “Educar sense cridar” (Angle Editorial, 2016), mare, sociòloga, mestra i mediadora de conflictes ens ofereix unes pautes per canalitzar la situació i convertir-la en una oportunitat per millorar les habilitats socials de negociació, responsabilitat i autonomia dels nostres fills i filles.
5 trucs per gestionar bé un conflicte entre germans
El primer que hem de tenir en compte és que com a pares no hem de caure en la temptació de posar les coses al seu lloc. Si ens posem a fer de jutges, estem perduts. Difícilment sabrem què ha passat amb exactitud sense tenir una gravació. A més, d’aquesta manera acostumarem als nens a recórrer a tercers quan tinguin un problema entre ells.
El millor que podem fer quan els fills discuteixen, és allunyar-nos del lloc dels fets, deixant-los clar que confiem en les seves possibilitats de resoldre el conflicte amb comentaris com “Jo sé que us sabreu posar d’acord” o “Confio en que trobareu una solució a això que us passa”. Els nens són molt més creatius i flexibles del que sovint els pares ens pensem. Tot i així, hi ha casos en què sí que cal intervenir, perquè es tracta d’una agressió, una injustícia flagrant o hi ha un dels nens en una posició de menys poder. Com cal actuar en aquests casos?
Asseiem els fills un al costat de l’altre
Per no reforçar la idea d’enfrontament, és important no asseure un fill davant de l’altre.
Equilibrem la situació
Per reduir la tensió cal equilibrar la situació. Som conscients que el que ha passat els ha molestat a tots dos, no hi ha cap dubte que tots dos tenen raons per sentir-se malament.
Canviem el “Què ha passat?” per “Què és el que t’ha molestat?”
La manera en què preguntem als nens sobre els fets pot complicar encara més la situació. Si preguntem “Què ha passat?”, estem incitant a que tots dos parlin alhora per donar la seva versió dels fets. Per arribar a un acord, cal expressar els sentiments. Per això és més eficient preguntar primer a un i després a l’altre què és el que els ha fet empipar, per identificar l’emoció que hi ha darrere del fet. A més, d’aquesta manera cadascú pot parlar sense ser interromput.
Parafrasegem el que els nens diuen
Quan repetim amb altres paraules el que els nens han dit amb un to de veu lliure de càrrega emocional, es redueix la tensió.
Fomentem que els nens expressin les seves necessitats i trobin solucions
Quan tots dos germans hagin dit la seva, cal preguntar-los-hi per torns com haurien d’haver anat les coses per evitar el conflicte. Detectat el problema, podem arribar a una solució. Els podem ajudar preguntant: “Què us sembla que podeu fer la propera vegada quan hi hagi una situació semblant?”
Fixeu-vos que no estem jutjant el que ha passat, sinó que estem construint una alternativa per al futur. En aquest punt és important que animem als nens a donar idees amb frases engrescadores com “Què se us acut? Generalment teniu idees interessants!”. Quan hagin fet les seves propostes, les resumim i acabem amb una conclusió constructiva confirmat que segur que a la següent ho faran més bé.
3 trucs per lidiar amb la gelosia
A vegades la raó dels conflictes entre germans resideix en un sentiment de gelosia. En aquests casos podem seguir aquests tres consells:
Posar nom al sentiment: la gelosia
Identificar el sentiment sense jutjar-lo i parlar-ne amb naturalitat ajuda a normalitzar la situació i obrir pas a trobar solucions. Llegir un conte que tracta la temàtica pot ajudar, si en acabar ho passem al nostre cas concret. Podem parlar dels sentiments dels personatges i preguntar si se senten igual.
Involucrar el fill en la recerca d’una solució
És important deixar que els fills donin idees de com poden millorar la situació. Preguntes com “I tu què penses que podríem fer perquè et sentissis millor?” poden ajudar a reconduir l’emoció.
D’aquesta manera els ajudem a reflexionar què els passa i què poden fer per millorar-ho. Podem conduir la conversa, però és molt important que ells donin la idea. Si els nens contribueixen a resoldre el problema, ho sentiran com a propi i la solució funcionarà millor. Si prenem nota de totes les seves propostes, podem analitzar-les conjuntament una per una i decidir quina posem en pràctica.
Dedicar temps i atenció especial al nen
És important trobar moments per compartir estones en solitari amb el nen. Jugar junts, reconèixer el que ha fet bé o donar-li atenció especial en alguns moments ajudarà al nen a recuperar la confiança i entendre que ell també és important per als pares.
"En castellà: Castellà"
