Auxili: el meu fill vol saber què és un orgasme!

Mama, això de l’orgasme què és? Com a pares a tots ens arribarà el moment en que els nens de sobte deixen anar sense cap preavís preguntes que faran saltar l’alarma.

Alguns comencen ja de ben petits amb preguntes tan innocents com “perquè m’aixeco amb la ‘titola’ tan gran?”, i potser ens preguntem com hauríem de reaccionar. La majoria de gent relaciona la sexualitat directament amb el coit i per això ens fa sentir incòmodes quan en parlem, però el tema va molt més enllà. També es tracta del cos i les seves reaccions i l’expressió d’emocions com el plaer i el desig.

Hi ha una edat per començar a parlar de la sexualitat amb els nens? O realment cal donar explicacions, si al cap i a la fi tots ens hem espavilat de grans amb més o menys informació?

El cert és que els temps han canviat. Amb l’arribada d’internet, els nens d’avui poden accedir a “informació” que en la majoria dels casos no saben gestionar. Només si tractem la sexualitat de forma natural a casa, podem ajudar als nostres fills a afrontar-la d’una forma sana, segura i amb respecte.

Rosa Eva Rabanillo fa vint anys que és educadora sexual. Orienta a professors, alumnes i famílies en el tractament de la sexualitat a les aules i a casa. Junt amb Iván, el seu fill de 15 anys, va escriure el llibre Anda… Que te tenga que enseñar yo a hablar de Sexo (Sinthesis, 2015). Parla sense embuts i amb un aire fresc. En la conversa que vam tenir amb ella, ens va proposar una serie de pautes per abordar la sexualitat amb els nostres fills sense haver-nos de posar vermells.

1) Actuem amb normalitat (i aprofitem les converses de lavabo!)
Des dels tres anys els nens comencen a explorar el seu cos. Tenen clar que hi ha diferències entre homes i dones. I és molt normal que tinguin curiositat per certes coses. Moltes d’aquestes primeres converses comencen al lavabo.

“Mama, tu també portes bolquer?”, és la típica pregunta que fan els nens quan veuen que les mares es posen una compresa. D’una forma molt natural els podem explicar que portem el “bolquer” perquè tenim la regla i és una cosa que ve cada mes. Si són molt petits, no cal donar gaires més explicacions. Potser, si veuen sang, preguntaran si ens fa mal o si ens hem fet una ferida, i podem explicar-los-hi que no hi ha cap ferida, però que a vegades ens fa mal la panxa.

Parlar de la sexualitat ha de ser alguna cosa quotidiana, normal, sense horaris ni calendaris.

2) Anem al gra!
Cal centrar-se en les preguntes i anar al gra. Intentem respondre només el que volen saber.

Els nois, per exemple, poden tenir la seva primera erecció cap als quatre anys. Molts seran els nens que un bon matí s’aixequin i preguntin perquè tenen la “titola” tan llarga. Als quatre anys no tenen cap necessitat de saber que les ereccions serveixen per facilitar la penetració. Però sí que podem aprofitar per explicar que és una reacció del cos. Igual que tremolem quan tenim fred o suem quan tenim calor.

Hi ha nens que ho viuen com un problema. És important desdramatitzar i donar-los una solució, primer explicant què és, i tranquil·litzant-los dient que al papa (o als homes adults) també li passa. I que si ens rentem amb aigua tèbia i fem pipi, el penis tornarà a tenir la mida normal.

3) Compte amb el llenguatge no verbal! Demanem temps per pensar.
“Mama, què és un orgasme?” És fàcil posar-se vermell o empassar saliva amb aquesta pregunta.

Els nens són molt observadors. Si veuen que una pregunta ens incomoda, perquè ens posem vermells o canviem de tema, probablement no tornaran a fer preguntes del mateix estil.

Hem de tenir clar que és normal i sa que els nostres fills tinguin curiositat pel sexe, per tant hem de crear un diàleg i una base de confiança per a què els nens continuïn venint a nosaltres per resoldre els seus dubtes. Per això, si una pregunta ens incomoda i necessitem temps per respondre-la, és millor contestar “Uff, ara m’has enxampat! M’ho penso una mica i et responc, d’acord?”. Aquesta resposta és molt millor que el silenci o que marxar de l’habitació. L’honestedat sempre és la millor política.

Els nens amb set o vuit anys es quedaran tranquils i tornaran a jugar. Ara sí, la resposta ha de venir en un termini curt. Hi ha llibres que ens poden ajudar en moments com aquest.

Amb 7 anys l’Iván, el fill de la Rosa Eva Rabanillo, li va preguntar per l’orgasme. Ella li va fer una comparació que ell podia entendre: “És una sensació intensa. És com quan tu jugues a futbol i vas empatant. Queda un minut per a què el partit acabi. Tu tens la pilota i corres cap a la porteria, esquivant a tots els contrincants. I en el darrer segon xutes i fas gol. Oi que estaries súper content? Hauràs tingut un orgasme futboler, una sensació de molta alegria“.

Quan ja són més grans, podem complementar la informació: “L’orgasme és aquella sensació d’alegria i relaxació al final de l’acte sexual”.

5. Traiem el tema!
Hi ha nens o adolescents que sembla que mai tinguin dubtes sobre la sexualitat. El fet que no facin les preguntes obertament, no vol dir que no les tinguin.

Si ens volem assegurar que els nostres fills tinguin informació verídica i correcta a les seves mans, hem de ser nosaltres els que traiem els temes.

I com ho fem? Amb els adolescents millor evitem fer un interrogatori, perquè poden sentir-ho com una invasió de la seva intimitat. Ells mai donen res sense rebre res a canvi. Per tant, cal que nosaltres traiem el tema aprofitant alguna cosa que ens ha passat, que hem vist a la televisió.

6. Internet sí, però posem les coses al seu lloc.
La majoria d’adolescents diu trobar informació sobre sexe en els mitjans de comunicació i en internet. Prohibir-los aquest accés és contraproduent. La curiositat hi és. Els adolescents necessiten saber què han de fer per no ficar la pota. Els hem d’explicar que el que poden trobar a internet és sobretot pornografia, i no un exemple d’una relació sexual habitual en igualtat de condicions.

Si no volem que els nostres fills pensin que la relació de dominació és un fet habitual, cal explicar-los com funciona una relació “normal”. Cal educar en l’empatia i en la comunicació afectiva. Dir “t’estimo” també s’aprèn.

Està clar que podem tenir relacions sexuals sense amor, que el sexe pel sexe és una realitat quotidiana, però com a pares hauríem de transmetre que si ens emportem el paquet complet, i el sexe el fas amb aquella persona per qui sents alguna cosa, sense dubte sempre sortiràs guanyant.

7. Donem unes pautes!
Quantes vegades no hem dit als nostres fills adolescents que per tenir un sexe segur han de fer servir un condó. Però quants de nosaltres els hem explicat pas a pas, o fins i tot ensenyat, com es posa aquest tros de làtex de forma correcta? Pensem que els nens no neixen sabent com posar-s’ho! No és just deixar en les seves mans tanta responsabilitat sense un llibre d’instruccions!

El mateix podem dir si parlem de la masturbació. Rosa Eva Rabanillo proposa una “recepta” per la masturbació femenina i masculina. L’objectiu és evitar que una mala praxi sigui la causa d’erupcions o infeccions. A més, és una manera de normalitzar la pràctica. Cal deixar clar als nois i noies que és normal, que és una manera de conèixer el seu cos i de rebaixar la tensió, però que tot té un moment i un lloc on fer-ho.

La “gran xerrada” sobre el sexe, una cosa del passat.
La “gran xerrada” sobre el sexe s’ha convertit en una cosa del passat. Si volem que els nostres fills visquin la sexualitat amb tota naturalitat, hem de crear un vincle de confiança al llarg de la seva infantesa.

Un nen que rep una educació sexual clara i ben orientada, centrada en valors, està més preparat per afrontar els desafiaments que li imposa la societat actual. Benvinguts al gran repte de formar persones madures i sexualment satisfetes!

"En castellà: Castellà"