Quan senten la paraula matemàtiques, molts bufen. Ja siguin nens o adults. És una d’aquelles típiques assignatures que agrada molt o s’odia. Sembla ser que no hagi un terme entremig.
Per a la matemàtica Mònica Batlle té molt a veure amb la comprensió de la matèria i de com s’ensenya. “Tenim l’obsessió de que des de petits aprenguin els nombres abans d’entendre la quantitat que representen”, explica Batlle, “però quan el nens aprenen a parlar, no els expliquem que les frases es fan amb subjecte i predicat. Cal fer el mateix amb les matemàtiques”.
Fa vint-i-cinc anys que la Mònica Batlle ofereix tallers didàctics de matemàtiques a biblioteques, escoles i a la comunitat de homeschool (l’escola a casa). Per a ella la clau està en que les matemàtiques s’han d’ensenyar jugant des de ben petits sense pressió i adaptant-les a la manera natural que té cada infant d’aprendre per la seva edat. Ens proposa cinc tècniques per aplicar-ho a casa partint de la base que primer cal experimentar les quantitats, després aprendre la paraula que l’escenifica i finalment el símbol que expressa la quantitat.
Cinc recursos didàctics per convertir les matemàtiques en un joc
Targetes amb gomets (de 0 a 3 anys)
La capacitat visual dels petits fins els tres anys és molt més gran que la d’un adult. De fet, poden reconèixer i distingir quantitats d’objectes abans de saber com expressar-les oralment. Per la Mònica Batlle aquesta és una oportunitat per a que els menuts entenguin la quantitat que representa cada nombre d’una forma molt natural.
La manera més fàcil de posar-ho en pràctica es fent servir unes targetes amb gomets o fitxes amb punts. Bàsicament es tracta de mostrar als vostres fills o filles sèries de cinc targetes amb gomets o punts de forma ràpida, tres vegades al dia en sessions de màxim 2 minuts.
S’ha de fer com si fos un joc, i recitar al nen el nombre de gomets que es representa amb entusiasme, en veu alta i clara. Es pot començar amb fitxes amb un punt fins a cinc punts i anar incrementant el nombre de punts a mesura que les sessions avancin.
Aquesta tècnica està basada en el mètode de Glenn Doman. Així com en l’idioma les paraules evoquen objectes, amb la sessió de fitxes es pretén que els números evoquin diversos conjunts de punts, perquè resultin significatius per als nens.
A mesura que els nens vagin creixent, es poden introduir operacions senzilles de sumes. S’ensenya una làmina amb dos gomets i es diu: “dos més tres fan cinc gomets”. Primer s’ensenya la làmina amb dos gomets, després la de tres gomets i finalment la de cinc gomets.
Si voleu estalviar-vos fer les lamines, trobareu una versió digital subvencionada per la Junta d’Extremadura.
Fent càlcul amb l’àbac (de 3 a 7 anys)
L’àbac és un dels jocs bàsics per ensenyar operacions aritmètiques. Aquest requadre rectangular amb boles mòbils de colors permet als nens i nenes aprendre a contar, fer sumes i restes d’una forma molt visual.
Per a Mònica Batlle és un instrument ideal per aprendre a memoritzar els nombres. Recomana agafar l’àbac i anar movent les boles alhora que es canta el nombre. Però també és una molt bona eina per visualitzar els càlculs i entendre d’una forma visual la descomposició dels nombres.
En un àbac horitzontal la primera fila de boles representa les unitats, la segona fila les desenes, la tercera fila les centenes… i així successivament. La idea és jugar a representar números amb l’àbac. Es pot representar l’edat dels membres de la família, el nombre de companys de classe, etc. Així si volem representar per exemple, el nombre 45, hauríem de lliscar cinc boletes de la primera fila (unitats) cap a la dreta i moure en el mateix sentit quatre boletes de la segona filera (desenes). Una altra opció és que col·loqueu les boles de manera que el nen hagi de descobrir quina xifra és.
El mosaic per aprendre a multiplicar (7 a 10 anys)
Les taules de multiplicar poden ser un malson per alguns alumnes. Per això Mònica Batlle ens proposa una alternativa a la memorització de resultats jugant amb pedretes de mosaic.
Es tracta de demanar als vostres fills i filles o alumnes de crear rectangles amb una superfície concreta. Per exemple, per fer un rectangle amb superfície de 15 pedretes quadrades de mosaic, caldria fer combinar cinc fileres de 3 pedretes, tres fileres de cinc pedretes o una filera de 15 pedretes (3×5 o 1×15). D’aquesta manera els alumnes estan multiplicant, però d’una forma visual. Si es demana fer un rectangle amb superfície de 12, hi haurà més combinacions possibles: 3×4, 2×6 o 1×12.
Però que passa quan els demanem fer un rectangle de superfície 13? Només hi ha una opció, fer un rectangle d’una filera amb 13 cuadretes. I aquí podem incorporar el que són els nombres primers, un nombre enter superior a 1 que admet exactament dos divisors: 1 i ell mateix.
Les regletes numèriques (6 a 13 anys)
Les regletes numèriques són unes peces de fusta de colors que representen en centímetres el nombre que representen de l’1 al 10. El cub que representa el nombre 1, cap dues vegades en la peça que representa el dos, tres vegades en la que representa el tres i així successivament. Per tant, la mida i el color de cada peça expressa la quantitat, amb la característica que no estan marcades les unitats que les formen. Les regletes són un recurs ideal per representar d’una forma gràfica operacions bàsiques.
Una forma lúdica de jugar amb les regletes és cercar parells de regletes que formin una de 10, per exemple. O jugar a canviar regletes equivalents entre dos jugadors, per exemple canviar una de 5 per una de 2 i una altra de 3. Així estem practicant la suma amb els nens i nenes, sense que s’adonin.
Però també serveixen per treballar les fraccions. Per exemple, si agafem un reglet que representa el vuit, el reglet de valor quatre representa la 1/2 de la unitat, el reglet de valor dos representa 1/4 de la unitat i el reglet de valor ú representa 1/8 de la unitat.
Les fraccions i percentatges amb cartolines (+12 anys)
Per treballar les fraccions i els percentatges Mònica Batlle ens proposa fer servir un cartolina (50X65cm) i retallar-la en 12 fileres. La primera filera serà la nostra unitat. La segona filera la tallarem en dos parts iguals per representar ½, 50% o 0,5. La tercera en tres parts i així successivament fins arribar a la darrera filera que la tallarem en 12 parts iguals. A partir d’aquí podem escriure la representació de cada rectangle tant en format fracció, com de forma decimal i en percentatge.
Per aquells que no vulgueu fer manualitats, existeixen jocs de peces magnètiques al mercat.
I una vegada ja està preparat, es pot començar a jugar fent variacions de les representacions tal i com es veu al vídeo.
"En castellà: Castellà"
Hola soc la Pili de feo Escola Especial mare de Deu de Montserrat