Visitar Anvers amb nens i pensar en diamants i cervesa pot semblar d’entrada una cosa una mica estranya… fins que baixem del tren a la impressionant estació central.
Abans de sortir d’aquesta estació de tren (Station Antwerpen-Centraal) construïda entre finals del segle XIX i principis del segle XX, però, fixeu-vos en els sostres de volta amb estructura metàl·lica i vidre que protegeixen les vies superiors. ¿Enormes, oi?
Els 43 metres de volta dissenyada per l’enginyer Clément van Bogaert no són un caprici per donar-li majestuositat a una estació que, tot sigui dit, està considerada com una de les ‘Catedrals de trens’ (igual que les ‘Catedrals del vi’ modernistes catalanes, però en versió ferroviària) més boniques del món.
Aquests sostres capaços d’aguantar sense col·lapsar fins i tot l’impacte, durant la Segona Guerra Mundial, de bombes V2 (els primers míssils balístics de la història, dissenyats per un enginyer alemany anomenat Wernher von Braun, que després faria servir el seu talent per a coses molt més profitoses, com ara enviar el primer home a la Lluna), tenien aquestes enormes dimensions per una raó pràctica i funcional: evitar que el vapor dels trens xoqués amb el sostre i caigués sobre els passatgers quan les locomotores estaven dins de l’estació. Pura ciència.
Si les locomotores a vapor i els coets a la Lluna us han despertat el cuquet de la curiositat, espereu a trobar-vos amb les primeres persones de la nombrosa comunitat jueva d’Anvers vestides amb la seva indumentària tradicional jaredí, també coneguda com ortodoxa. Homes amb vestit i barret negres, barbes i llargs flocs a les temples anant en bicicleta al costat de dones amb faldilles i bruses amples, amb perruques de cabell natural cobrint les veritables cabelleres i arrossegant carrets de bebè pel carrer Pelikaanstraat.
Som al cor del que no fa tantes dècades va ser el centre mundial indiscutible del negoci dels diamants, el material natural més dur que hi ha a la Terra. I la comunitat jueva era la que controlava gairebé en exclusiva la indústria de la seva talla. A aquests professionals els va sorgir una important competència: la comunitat índia. La indústria mundial de la talla de diamants ja no està a Anvers, sinó a Surat, una ciutat portuària (com Anvers) de l’estat indi de Gujarat, on avui es calcula que es tallen nou de cada deu diamants al món. Per això, passejant per Pelikaanstraat veureu que, tot i que els jueus ortodoxos són majoria, els indis tampoc es queden enrere.
I, tornant a la comunitat jueva ortodoxa, si aneu amb nens, pot sorgir la pregunta: per què es cobreixen el cap homes i dones? Una de les respostes és per motius religiosos. Entre d’altres, per recordar en tot moment que, per sobre d’ells, sempre hi ha Déu.
D’on surten aquests barrets? En un lloc que durant segles ha estat un dels centres del comerç mundial més cosmopolites, explicar que alguns dels barrets que llueixen aquests homes han sortit d’una fàbrica de Salteras (Sevilla) fundada al segle XIX i anomenada Industrias Sombrereras Españolas, i que després han viatjat fins a la barreteria Kova Quality Hatters de Brooklyn (Nova York) i han tornat fins Anvers comprats per alguns dels jaredís de Nova York, no sona tan estrany.
Una cervesa, un got
Des de Pelikaanstraat, un passeig de tot just quinze minuts us portarà fins a les portes de la cerveseria De Koninck, l’única fàbrica de cervesa que queda en actiu al centre d’Anvers i el segon establiment amb llicència comercial més antic de la ciutat, després del zoo. Davant de la porta, a l’altra banda del carrer, una mà de pedra amb el palmell cap a fora ens saluda. Fa anys, aquesta mà no només ens saludava, sinó que ens ensenyava que aquí començava la ciutat, i que calia pagar peatge per entrar-hi.
Paguem avui el nostre peatge en forma d’entrada i passem per la porta d’aquesta antiga fàbrica que, per un temps (abans de dir-se De Koninck), va tenir com a nom ‘Brouwerij De Hand’ (cerveseria la mà), en una clara referència a la mà que hi havia davant la seva porta, i que va originar el logotip en forma de mà que encara avui fan servir en les seves cerveses (i que a més és el símbol de la ciutat d’Anvers).
Una fàbrica de cervesa? Amb nens? Per descomptat. Si més no, sí a De Koninck. Fundada el 1833 després que Joseph Henricus De Koninck comprés (sis anys abans) el cafè ‘De Plaisante Hof’ (el jardí alegre) i la seva vídua Elisabeth Cop el rebategés i el convertís en cerveseria, De Koninck no només elabora la cervesa més popular d’Anvers, sinó que ens n’ensenya tots els secrets.
Aquí descobrireu per què quan algú a Anvers vol una De Koninck simplement demana una bolleke. Literalment, una ‘boleta’. És perquè si ens prenem moltes d’aquestes ens sortirà una panxa cervesera ben rodona? Potser. Però no. En aquest cas, la de ‘boleta’ és la forma que té la copa en la qual se serveix aquesta cervesa de tipus Pale Ale. Aquí i a tota Bèlgica, cada cervesa té el seu got. I cap altre.
Si voleu provocar en un belga un xoc equiparable al que ens produeix veure perpetrar una paella amb xoriço i arròs covat, tracteu de posar-li davant una cervesa servida en un got de Nocilla o d’Ikea. Cada recipient té una forma per una funció: per aconseguir una capa d’escuma que preservi el gas, per mantenir la cervesa freda quan s’agafa el got amb la mà, per potenciar aromes… La cultura de la cervesa és sofisticada, i aquí ens la explicaran de forma ben activa.
Durant aquesta experiència sensorial, us posareu al volant d’una furgoneta de repartiment pels carrers d’Anvers, entrareu en un antic cafè amb retrats xerraires, passejareu entre enormes tancs metàl·lics de cervesa i persones vestides amb bata blanca que desenvolupen noves receptes al laboratori, tocareu i ensumareu llúpol (la planta que serveix per aromatitzar la majoria de les cerveses) i malta torrada… I, per descomptat, tastareu diferents tipus de cervesa. I els nens? També podran fer el seu tast. Què tal una mica de most de malta ben dolç i fresquet, abans que els sucres fermentin i es converteixin en alcohol? Xoqueu els cinc.
On menjar:
De Koninck no és només cervesa. En el seu recinte de patis, edificis de maó i racons amagats trobareu joies gastronòmiques com la formatgeria de la família Van Tricht, la carnisseria de Luc De Laet, el forn de Kenney Van Hoorick o la xocolateria de Jitsk Heyninck. Cada dimarts i dijous, Ole Deschout i Maaike Mussche porten fins aquí verdures orgàniques conreades per ells mateixos. Si no podeu o no voleu cuinar, l’oferta de restauració és àmplia: dos bistros (De Hand i De Pelgrim), un restaurant gurmet (The Butcher’s Son) i un rostidor (Black Smoke) donen per triar.
Serveis:
STADSBROUWERIJ DE KONINCK
Mechelsesteenweg 291, Antwerpen – Bèlgica
Tel. +32 3 866 96 90
E-mail: info@dekoninck.com
Horaris: Obert de dimarts a diumenge de 10h a 18h. Darrera entrada a les 16h30.
Preus: Passi familiar (2 adults + max. 3 nens de 4 a 15 anys): 32€; 0 a 3 anys: gratuït. +16 anys: 12€; 4 a 15 anys: 6,5€
Aparcament: es pot aparcar al Velodome (c/Boomgaardstraat), ubicat just davant de la cerveseria.
Hi ha ascensors a cada pis per facilitar el recorregut a persones amb mobilitat reduïda.
Edat recomanada: +6 anys
"En castellà: Castellà"
