Sabíeu que els primers minuts són crucials en cas d’una aturada respiratòria o ennuegament? Actuar ràpidament redueix considerablement les seqüeles neurològiques. Si s’actua abans de 5 minuts, les possibilitats de recuperar-se són del 40%, en canvi passats els 10 minuts es redueixen al 5%.
Us pot semblar improbable que us trobeu al carrer amb una persona que està inconscient, però un cop molt violent durant un partit de futbol o bàsquet o una caiguda molt forta amb la bicicleta, també poden ocasionar la pèrdua de consciencia. I si teniu nens, això si és més probable, oi?
Si no volem que el pànic s’apoderi de nosaltres en una situació com aquesta, més val saber què hem de fer. Des de Creu Roja Tarragona ens donen unes pautes per actuar en cas de trobar-nos amb un adult o un nen que ha perdut el coneixement.
1. Estem en una zona segura?
Cal és mantenir la calma i prioritzar la protecció d’un mateix i la persona que està a terra. Hem d’assegurar l’entorn per a que ningú més es pugui fer mal.
2. La víctima està conscient?
Abans de trucar al 112, cal determinar l’estat de la víctima per donar el màxim d’informació a emergències. El fet de si respira o està conscient determinen la tipologia d’ambulància que s’envia.
Per saber si la persona ha perdut la consciencia, l’agafem per les espatlles i li parlem fort: “Estàs bé?”, “Em sents?”. Si no respon, no es mou i sembla com adormida, la víctima està inconscient.
Sí la víctima és un nadó, li fem pessigolles als peus per veure si es mou.
3. Respira?
Per determinar si algú respira, ens agenollem al seu costat i fem la maniobra front-mentó, desplaçant amb una mà el front cap enrere. Amb els dits de l’altra mà col·locats sota el mentó, elevem la mandíbula cap amunt i endavant. Així aconseguim l’extensió del coll i l’obertura de la boca i s’eleva la base de la llengua per evitar que aquesta obstrueixi el pas d’aire.
Ara cal que ens apropem i mirem si la víctima mou la panxa, si sentim el soroll de la seva respiració o notem l’aire que expira. Si no és el cas, és que no respira.
4. No respira, i ara què?
Si no respira, cal avisar al servei emergències, trucant al 112. Procureu donar informació precisa (localització, edat aproximada de la víctima, i el seu estat, com ara si està conscient, sagna o si respira). D’aquesta manera l’equip d’emergències podrà valorar millor les opcions.
Mentre espereu a l’ambulància, inicieu la reanimació cardio-pulmonar (RCP), fins que la víctima respiri amb normalitat o arribin els serveis d’emergència. Per fer la RCP ens agenollem al costat de la víctima i col·loquem el taló d’una de les nostres mans al centre del pit descobert de la víctima. El taló de l’altra mà el posem sobre la primera i entrellacem els dits. El nostres braços han d’estar rectes i ens deixem caure fent pressió sobre el pit a un ritme constant i ràpid. La profunditat de les compressions seran d’uns 5 a 6 centímetres.
Fem 3 cicles de 30 compressions toràciques per a que la sang segueixi fluint pels òrgans. Entre cada cicle de 30 compressions fem 2 ventilacions (boca-boca). Per fer les ventilacions, cal pinçar el nas, elevar la mandíbula per a que l’aire entri bé i bufar suaument a la boca de la víctima. Per assegurar-nos que ho estem fent bé, hem de veure com s’infla el pit.
I si la víctima inconscient és un nen o un nadó? Què fem?
Si és un nen, és poc habitual que tingui una parada cardio-respiratòria i per tant, si estem sols abans de trucar a emergències, iniciem un minut de reanimació cardiopulmonar (RCP):
– Fem 5 ventilacions (boca-boca).
– Fem 3 cicles de 30 compressions toràciques. Entre cada cicle de 30 fem 2 ventilacions.
Si el nen té entre cero mesos i un any, les compressions les farem només amb 2 dits. A partir de l’any i fins els 8 anys aproximadament, farem les compressions toràciques amb una mà amb una profunditat d’uns 4 centímetres. A partir dels 8 anys i depenent del volum del nen passarem a fer les compressions amb 2 mans.
Si després d’aquest primer minut, la víctima segueix sense respirar, truquem a emergències (tel. 112) i seguim amb la RCP fins que arribin els serveis d’emergència o el nen respiri.
I si la víctima està inconscient, però respira?
Mentre esperem a que arribi l’ambulància, cal col·locar a la víctima que respira, té puls però ha perdut el coneixement, en la posició de recuperació. Per col·locar a la persona en aquesta posició de costat, cal que primer estigui estirada boca amunt.
Ens agenollem al seu costat. Agafem el seu braç que tenim més a prop nostre i el col·loquem en un angle de 90º al costat del seu cap. Després cal flexionar-li la cama que tenim més allunada de nosaltres. Amb la nostra mà esquerra subjectem la cama mentre amb l’altra mà entrellacem els nostres dits amb l’altra mà de la víctima. Ara estirem suaument el genoll i la mà de víctima cap a nosaltres procurant que la mà de la víctima quedi sota galta de la cara de la víctima.
Estirarem lleugerament el cap cap a darrere i li obrim la boca, per a que la víctima pugui respirar sense dificultat i evitar que s’asfixiï amb vòmit o sang, per exemple.
"En castellà: Castellà"
cara pet
Sóc una persona adulta pateixo depresio cronica. I moltes vegadas actuo inconcienmen se me enva el cap. Que tinc que fer cuán me trobo a davant de aquesta situació.
Sóc una persona adulta i pateixo depresio cronica, i avegadas se me enva el cap inconcienment, que tinc que fer