Com prevenir l’assetjament escolar des de casa

L’assetjament escolar ha tingut darrerament un important ressò mediàtic i preocupa als pares.

Un fet puntual no és assetjament escolar, però darrera d’una agressió important pot haver-hi un procés de victimització larvat. La violència més dura es desenvolupa i s’alimenta a partir de les microviolències quotidianes. Com podem ajudar a evitar-ho?

Abordem el tema amb la psicopedagoga M. Helena Tolosa Costa.

M. Helena Tolosa CostaM. Helena Tolosa Costa (Barcelona, 1969) és docent, logopeda, psicopedagoga especialitzada en teràpia familiar i mare de tres fills. Ens dóna unes claus per saber què és el bullying i com evitar-ho.

Assetjament escolar versus conflictes interpersonals

Les baralles i enfrontaments entre nens són molt comunes en edat escolar. “A l’hora del pati hi poden haver discussions per un penalti fallat -explica M. Helena Tolosa- i la situació pot pujar de to i arribar a les mans, però en aquest cas l’enfrontament és entre iguals”. No hi ha cap desequilibri de poder i per tant estem parlant d’un conflicte interpersonal puntual.

En canvi, en els casos d’assetjament escolar es tracta de violència repetida en el temps amb la intencionalitat de fer mal, on l’agressor és més fort físicament i/o psicològicament que la víctima. Són casos de nens a qui els hi agafen l’entrepà, els hi amaguen les coses, els insulten i mai els deixen participar en els jocs dels altres, per exemple. I no una vegada, sinó repetidament.

En un cas d’assetjament escolar l’agressor no està sol. Necessita que el públic el contempli. Els seguidors li riuen les gràcies. Té partidaris que ho toleren perquè en el fons pensen que la víctima s’ho mereix d’alguna manera. I hi ha pocs defensors. Sobretot hi ha espectadors suposadament neutrals; els que callen i s’amaguen rere una cuirassa d’indiferència.

tel. bullyingL’apunt:
L’assetjament escolar està tipificat pel codi penal com una falta o delicte.
Menors de 14 anys: no se’ls pot demanar responsabilitats penals encara que les seves actuacions estiguin tipificades penalment, però sí podrien derivar-se responsabilitats civils pels tutors legals.
Entre 14 i 18 anys: hi ha imputabilitat. Si hi ha denúncia el cas pot arribar a la fiscalia de menors, on s’aplicaran sobretot mesures reparadores com la mediació o fer un servei social, entre d’altres.

Respecte: la millor prevenció

Segons M. Helena Tolosa, la millor prevenció és educar els nostres fills en el respecte. A vegades els pares tolerem certes dinàmiques entre germans que no hauríem d’acceptar. Tolerar insults o atacs físics a casa no ens porta pel bon camí. Hem de marcar els límits perquè els nens sàpiguen què està bé i què no.

El respecte també significa no discriminar als altres. Quantes vegades no hem estat en una festa d’aniversari i hem vist com un nen exclou a l’altre de participar en un joc? Quants pares o mares han recriminat l’acció? Pocs. La majoria dirà que és una cosa de nens, però és important frenar aquest tipus de conductes per evitar l’exclusió.

L’autoestima: la clau

Nens segurs de sí mateixos poden afrontar millor els conflictes. És important animar els nostres fills en allò que se’ls hi dóna bé i impulsar el pensament orientat a solucions, en comptes de que els adults els traiem sempre les castanyes del foc. Si els hi deleguem responsabilitats, els estem demostrant que confiem en ells.

A més, hem de treballar les habilitats comunicatives per a que puguin ser assertius i manifestar de forma clara, franca i respectuosa les pròpies opinions, emocions i creences. No és fàcil aprendre a ser assertiu, per això la M. Helena Tolosa aconsella assajar-ho a casa. “La meva filla tenia una amiga que per saludar-la sempre li pessigava les galtes”, explica la psicopedagoga. “Estava farta d’aquest gest, però no sabia com dir-li que parés”, continua M. Helena. “Vam assajar a casa com deu vegades què havia de dir. L’endemà, la meva filla li va dir molt convençuda que no li agradava i l’amiga no va tornar mai més a repetir-ho”. No naixem sabent com dir les coses correctament, però ho podem aprendre.

Per poder treballar les relacions positives, és important buscar la complicitat dels fills. Aprofitar petits espais per berenar junts o fer una escapada poden ser l’excusa perfecta per parlar de forma relaxada i crear un vincle de confiança amb els fills.

Potenciant agressors i víctimes sense saber-ho

Hi ha nens que tenen un caràcter fort i, per evitar discussions, a casa se’ls deixa fer. És important que com adults els parem els peus, per evitar legitimar el poder i potenciar una conducta agressiva. Hem de condemnar l’acció, però mai a la persona, per evitar estigmatitzar. En comptes de dir “Ets dolent” podríem dir “Això que fas no està bé”. Les etiquetes que posem als nostres fills els condicionen i els diuen en certa manera quin paper han de fer. En canvi, parlar de la conducta és parlar d’una cosa que pot canviar i millorar.

A l’altre extrem, hi ha nens que constantment demanen ajuda, tot i que es poden valdre per ells mateixos. Sembla que els adults tinguin aquella sensació de “pobret, és que encara és tan petit i menut”. Inconscientment estem debilitant i educant en un rol de víctima.

Educar no és fàcil, però és important trobar l’equilibri per evitar la predisposició a comportaments que puguin influir en l’assetjament.

Consells pràctics en cas d’assetjament escolar:
Què puc fer si el meu fill pateix assetjament escolar?
– Reaccioneu amb calma, eviteu culpabilitzar, treure importància al tema o dir-li que s’hi torni.
– No busqueu solucionar el problema sols ni encarar-vos amb l’agressor. Seguiu els canals adients (tutor – cap d’estudis – direcció), ja que és l’escola qui ha de prendre la responsabilitat de contactar amb l’agressor i els seus pares.
– Busqueu ajuda professional si sols no us veieu amb cor.

Què puc fer si el meu fill és l’agressor?
– Condemneu els fets, però mai la persona. És important no etiquetar.
– Digueu-li que sabeu que pot millorar i canviar.
– Establiu conseqüències lògiques i raonables si l’assetjament continua.
– Ajudeu-lo a posar-se al lloc dels altres.

Què puc fer si el meu fill sap que algú pateix assetjament escolar?
– Cal deixar clar que no es tracta de xivar-se, sinó de ser valent quan detectem que alguna cosa no està bé; en cas contrari estem protegint l’assetjador, contribuint a l’assetjament i recolzant indirectament a l’assetjador.

– Seguiu els canals adients (tutor – cap d’estudis – direcció) per informar a l’escola, i en cas de que ho creieu convenient, demaneu a l’escola de preservar l’anonimat del vostre fill.

Castellà

Sobre Barbara Vastenavond 340 Articles
Historiadora de l’Art, gestora cultural i mare de dos nens. Convençuda de que cada experiència que vivim enriqueix la nostra vida. Explorar, tocar, viatjar, sentir... és la millor herència que els puc deixar. Creadora de YouMeKids i coautora de la col·lecció de guies “Excursions amb nens des d'una àrea de pícnic” .

Comenta

Deixa un comentari

El teu e-mail no es publicarà.


*


Subscriu-te!
Vols rebre YouMeKids Magazine? Subscriu-te!
No m'ho tornis a mostrar, si us plau!