Com explicar un atemptat terrorista a nens

Cinc pautes per parlar sobre els atemptats terroristes amb nens

“De veritat han mort nens a un concert?” Aquesta tarda quan els nostres fills i filles tornin de l’escola segurament arribaran amb moltes preguntes.

Potser hi haurà d’altres nens que no diuen res, però que n’han sentit a parlar i tenen dubtes. I és que l’atemptat al finalitzar el concert de l’artista pop Ariana Grande al Manchester Arena, aquest dilluns a la nit, apropa de forma molt directa el terrorisme a la realitat dels infants i joves. Una situació d’aquest tipus genera molt desconcert, dubtes i sobretot por.

Fins fa relativament poc, es considerava que els nens i nenes menors de 8 ó 10 anys, i especialment aquells en edat pre-escolar, quedaven al marge de possibles efectes negatius d’aquestes informacions, “protegits” per la seva relativa immaduresa cognitiva, però estudis han demostrat el contrari.

pares parlant nens petits“És important que els nens tinguin respostes a les seves preguntes, perquè sinó les buscaran en un altre lloc. Evidentment hem d’adaptar la informació a l’edat de cada nen, però sobretot hem d’evitar la mala informació, perquè aquesta els pot angoixar molt”.

– Ingeborg Porcar, directora del Centre de Crisi de Barcelona de la UAB

Per això Ingeborg Porcar, directora del Centre de Crisi de Barcelona de la UAB, aconsella a les famílies ser molt proactives. “És important que els nens tinguin respostes a les seves preguntes, perquè sinó les buscaran en un altre lloc. Evidentment hem d’adaptar la informació a l’edat de cada nen, però sobretot hem d’evitar la mala informació, perquè aquesta els pot angoixar molt”.

Per a ella, la millor manera de tractar el tema és esbrinar primer què saben els nens. “Heu parlat a l’escola d’alguna cosa que ha passat a Anglaterra?”, “Has vist a la televisió o a la xarxa alguna cosa que t’ha cridat l’atenció?” o “Què creus que ha passat?” són preguntes que ens poden ajudar a avaluar quina informació té el nen i com l’ha interpretat. “Només així podrem tranquil·litzar i corregir o complementar la seva visió”, explica Ingeborg Porcar.

Una vegada sabem quina informació tenen, podem aclarir conceptes. La directora del Centre de Crisi de Barcelona de la UAB proposa cinc pautes per parlar sobre els atemptats terroristes amb nens.


Com ho explico?

1 Respon a totes les inquietuds amb paraules i conceptes clars. És important només respondre al que ha preguntat o comentat el nostre fill, sense anar més enllà, ja que amb això podríem estar generant nous dubtes o pors. Però mai hem de deixar preguntes sense contestar.

Circled-2-C-48 No amagueu la realitat, perquè si hi ha dubtes els nens trobaran la informació en un altre lloc. I les respostes que construeix sense ajuda d’un adult sempre són més amenaçadores i generen més incertesa.

A partir dels 12 anys potser les preguntes són més complexes i no teniu totes les respostes. És una bona idea triar un mitjà de comunicació fiable i intentar trobar les respostes junts amb els joves. És una oportunitat de reflexionar sobre el tractament de la informació en els mitjans.

+3 anysTransmeteu tranquil·litat en la mesura del possible, perquè els nens recuperin la sensació de seguretat. Cal remarcar que els atemptats per sort al nostre país no són molt freqüents (encara que en altres països ocorren més sovint), perquè als països occidentals hi ha moltes mesures de seguretat. Policies i cossos de seguretat vigilen per a que no passi. I si desgraciadament hi ha un atemptat, treballen amb els metges i bombers per salvar el màxim de persones.

4Sigueu sincers. Eviteu fer falses promeses als vostres fills en el sentit de que això mai els passarà a ells, perquè per molt que ho intentem, no ho podem garantir. Si us pregunten si aquí també podria haver-hi un atemptat, hem de respondre que podria passar, però que aquí hi ha moltes mesures de seguretat (veure punt 3).

+5No parlem de bons, ni de dolents. Un tipus d’acte terrorista com aquest no té cap justificació. És important remarcar als infants que nosaltres com a adults tampoc ho entenem, perquè mai una persona hauria de matar a una altra sigui el motiu que sigui. Sempre hi ha una alternativa millor a les armes per solucionar els problemes.


Segons Ingeborg Porcar, directora de la Unitat de Trauma, Crisi i Conflictes de Barcelona (UTCCB), ens estem acostumant al llenguatge bèl·lic que està en boca de polítics i molts mitjans de comunicació avui en dia. Frases com “No ens doblegaran”, “No ens rendirem”, poden transmetre als nens que no està justificat tenir por. “Però és normal tenir por”, argumenta Ingeborg Porcar. I és que la por és una emoció que actua com alarma i ens permet reconèixer o anticipar situacions que posarien en perill la nostra pròpia integritat. No cal educar en la por, però tampoc renegar d’ella.

Castellà

Sobre Barbara Vastenavond 348 Articles
Historiadora de l’Art, gestora cultural i mare de dos nens. Convençuda de que cada experiència que vivim enriqueix la nostra vida. Explorar, tocar, viatjar, sentir... és la millor herència que els puc deixar. Creadora de YouMeKids i coautora de la col·lecció de guies “Excursions amb nens des d'una àrea de pícnic” .

Comenta

Deixa un comentari

El teu e-mail no es publicarà.


*


Subscriu-te!
Vols rebre YouMeKids Magazine? Subscriu-te!
No m'ho tornis a mostrar, si us plau!